El salt de les curses d’orientació

0
978

El corredor d’Orriols Sergi Oliveras (Aligots) va retornar a la competició a l’abril proclamant-se campió català a Mont-ras


El passat mes d’abril el corredor d’Orriols, Sergi Oliveras, es va proclamar campió de Catalunya de Rogaine fent equip amb Albert Herrero, esportista com ell del club Aligots de Girona, i amb Roger Virgili. Es tractava, en definitiva, d’un èxit més de l’alt-empordanès, actual campió del món sub-23 d’aquesta modalitat.

No es tractava, però, d’un èxit qualsevol, sinó del retorn competitiu d’Oliveras amb cara i ulls. En aquest sentit, el corredor local fins llavors havia participat en altres proves menors, però sempre des del vessant organitzatiu, i va ser en el marc del campionat català que es va celebrar a Mont-ras (Baix Empordà) on va segellar el retorn. «Jo estava fent moltes hores d’entrenament i estava guanyant volum, però no tenia resultats perquè no tenia competicions on transmetre’ls. En el cas d’aquesta Rogaine, és la prova de després de la pandèmia que m’he pres més seriosament, amb un equip fort i amb possibilitats, i malgrat que els resultats te’ls esperes, sabia que havia entrenat bé».

Així doncs, enrere quedaven uns mesos marcats per la covid-19, un període en el qual Oliveras recorda amb limitacions: «El més difícil ha estat la preparació i la falta d’objectius, i també el fet de no poder sortir de casa, tot i que en el meu cas visc en una casa amb jardí que em va permetre fer entrenament a fora, encara que no és el context ideal». A partir de mitjans de l’any passat, quan les restriccions es van alleugerir, la situació també va esdevenir més flexible per als esportistes d’alt rendiment com ell, tot i que la falta de reptes competitius es va erigir en un escull important: «Entrenar sense objectius a vegades costa molt, per la motivació i per la incertesa de no saber què vindrà». «A mesura que han anat tornant les curses hem entrenat més específicament», afegeix.

EL CALENDARI D’ENGUANY. En Sergi aquesta temporada ha decidit no lluitar per entrar a la selecció estatal i competir als Mundials d’orientació específica, al considerar que «no tenia el nivell», mentre que en el cas de Rogaine, on hagués lluitat per revalidar el títol, l’alt cost econòmic per formar-ne part —enguany se celebren a Califòrnia, amb totes les despeses a càrrec dels corredors— ho ha impossibilitat. «Els objectius forts arribaran sobretot durant l’any vinent, però el principal sempre és passar-ho bé i fer el millor resultat».

ESPORT EN CREIXEMENT. Més enllà del seu rol com a esportista, Oliveras també treballa per a la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya com a tècnic, la qual cosa li brinda una perspectiva molt clara i concisa de la situació d’aquest esport. «Estem tirant endavant molts projectes, per exemple, estem a punt d’obrir un centre d’alt rendiment específic per l’esport d’orientació a unes instal·lacions de Vic, juntament amb altres esports. Hi ha molta motivació per tirar endavant l’esport i que sigui més expansiu, i els resultats comencen a arribar: les escoletes, cada any més, han d’anar dient que no perquè tenen molta llista d’espera de joves que volen entrar-hi. Començar des de la base és un bon inici», diu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li