El rol del comerç en el turisme

0
2073

Fa una setmana el departament d’Empresa del Govern amb el suport del Consell de Cambres de Catalunya va publicar les dades del Cens de Comerç de Catalunya. Aquest observatori comptabilitza les dades del comerç a Catalunya, ja sigui per tipologia de comerços com per la seva localització en el territori. A més dels metres quadrats dedicats al comerç o els establiments per habitant.

Aquestes dades es renoven anualment i el que és més rellevant és veure la situació del comerç després de la pandèmia, ja que el 2020, per motius obvis, no es van actualitzar les dades.

El 2021, a Catalunya hi havia prop de 84.000 comerços. 15.000 menys que fa dos anys. És indubtable l’impacte de la pandèmia en el teixit comercial català. Si bé en els primers mesos del 2022 les obertures comercials estan remuntant a bon ritme.

A nivell local, Figueres continua essent la ciutat (municipis de més de 20.000 habitants) amb més comerços per habitant de Catalunya, amb 792 comerços (16,84 comerços per cada 1.000 habitants), i també lidera els metres quadrats comercials per habitant, amb 2.500 m2/1.000 habitants. Després de Figueres, trobem Sitges amb 16,75 comerços cada 1.000 hab. i Vic amb 16 comerços per cada 1.000 habitants.

Girona tenia 13,79 establiments i Barcelona 14,59.

Més enllà de la bona notícia que suposa que la capital de l’Empordà continuï liderant aquest rànquing comercial, el comerç té tres reptes clau davant seu per continuar podent mirar el futur amb optimisme. El primer sens dubte és la digitalització i la competència del comerç digital. El segon és la qualitat de l’oferta. Les ciutats que esdevindran referents en comerç seran aquelles que siguin capaces de mantenir una oferta comercial de qualitat diversificada. I això també és un gran repte, ja que és la qualitat i la diversificació el que dona valor afegit a l’oferta.

Però avui voldria parlar sobretot del tercer repte, què és el de convertir l’oferta comercial de Figueres en un veritable recurs turístic i vendre’l com a tal. Sobretot quan parlem de comerç urbà, de ciutat.

El shopping o el fet d’anar de botigues és un element imprescindible en qualsevol viatge i és quelcom molt valorat pels turistes. Tots hem viatjat i hem dedicat algun dia a anar de botigues. Però és més, en un tipus de turisme com el nostre que s’ubica bàsicament a la costa, el recurs d’una ciutat propera amb una oferta comercial potent és imprescindible per a la destinació. Això es pot comprovar justament a Figueres. Abans, en temporada alta, Figueres només s’omplia quan feia mal temps, i avui en dia, la ciutat bull de gent des de l’abril fins a l’octubre, indistintament del temps que faci. I una part important d’aquesta gent són turistes atrets per l’oferta comercial.

Sobta que des dels ens turístics de la demarcació no es posi en valor aquesta oferta de shopping com a un element determinant en la destinació. A un nivell similar a la gastronomia o a altres recursos turístics que no són «tractors» però que són imprescindibles per als que ens visiten. I és que un increment de turistes de shopping són més ingressos per als comerciants. El repte hauria de ser incrementar el percentatge d’ingressos turístics en els seus balanços. No totes les ciutats poden optar a aquest client. No només és cabdal atraure clients que estan allotjats a la Costa Brava nord i que volen dedicar un o més dies a comprar en un entorn urbà, sinó també treure més profit comercial del volum de visitants que venen atrets per un dels nodes culturals més important del país. Poques ciutats disposen d’un recurs tractor tan important com és el Museu Dalí, però és que, a més, la zona comercial es troba situada a l’entorn d’aquest recurs i, per tant, és una oferta cultural i comercial de primer nivell en un mateix espai urbà.

Segur que no és la solució definitiva per al comerç però, sens dubte, la Costa Brava hauria de posar molt més en valor l’atractiu comercial de Girona, Figueres, Olot, Platja d’Aro i tantes altres ciutats que disposen d’una oferta potent i diversificada. I alhora aquestes ciutats haurien de treballar per ser capaces d’augmentar aquest nombre de compradors, que pot ajudar-les a preservar vius i amb negocis el centre de la ciutat. Habitualment no es considera el comerç com un actiu turístic, com si que es fa amb la restauració, però això hauria de canviar. És important entendre que els centres urbans poden ser un recurs turístic de primera magnitud que pot ajudar a garantir el futur del comerç de qualitat a les ciutats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li