El rei Alfons X, el Savi

0
1353

El 23-XI-1221 naixia Alfonso X, el Savi. Per tant, fa quasi tres mesos es complien els 800 anys de la seva arribada al món i, per cert, la commemoració del 800è aniversari no va tenir gaire ressò en els mass media. Amb retard, però molt a consciència, vull enaltir la seva figura. Desitjo com a ciutadà de peu, com a catedràtic de literatura i com a defensor de les humanitats, reivindicar, malgrat la distància cronològica, la seva personalitat i, sobretot, la seva magna i àmplia obra. D’entrada, com a carta de presentació d’aquest monarca castellà, cal fixar-se en set punts bàsics que aniré explicitant, justificant i actualitzant en la mesura del possible. Són aquests: el seu afany de saviesa, la seva tasca enciclopèdica, el seu treball en equip, la idea que la saviesa i la ciència són valors suprems, el seu polifacetisme, el seu autèntic patriotisme i la seva preocupació per la llengua. Aspectes que ultrapassen a bastament la de qualsevol altre màxim responsable d’un regne, i més si tenim en compte l’època i la durada del seu mandat.

Ben merescut té el qualificatiu de «Savi» perquè el seu afany de saviesa fou il·limitat, incommensurable, entès com una actitud humana, com un comportament davant de la vida i del món, davant dels homes i de la societat de la seva època. I precisament aquest interès es tradueix i concreta per impulsar i dur a terme una tasca enciclopèdica reconeguda, encara avui, unànimement per historiadors i crítics. Abasta molts camps del saber, com són l’astronomia, el dret, la història, i fins i tot aspectes lúdics. Però, òbviament, no podia fer-ho ell tot sol i, per això, va activar el treball en equip. Quina premonició la seva en haver-se avançat vuit centúries a una de les tècniques més emprades per la ciència i la tecnologia modernes! Només cal recordar com avui s’ha imposat arreu, des d’obres enciclopèdiques fins als científics —els de la NASA, per exemple— o els equips sanitaris, etc. A més, va reunir en unes mateixes taules de treball, tot superant prejudicis de caire religiós i ètnic, intel·lectuals àrabs, cristians i jueus, representants de tres races que després han estat i són encara motiu d’enfrontament, odis, recels, incomprensions i persecucions. En aquest sentit, hom podria afegir al seu epítet de Savi, el de Demòcrata. I això lliga amb l’escala de valors: per a ell la saviesa, la cultura, la ciència, la investigació són i han de ser molt amunt, en una escala axiològica, per sobre de la política, de l’economia, de l’interès personal. I això lliga també amb l’altra faceta alfonsina: la d’haver vulgaritzat en el bon sentit de la paraula la cultura, en vehicular-la en llengua romànica (en aquest cas el castellà i també el gallec per a la seva producció poètica) per fer-la arribar al poble planer. I aquí rau el seu profund patriotisme i el veritable contingut i sentit de la seva obra polifacètica: ell actuava com a coordinador, com a supervisor. I en el meu cas, com a llicenciat en Filologia Romànica, com a lingüista i com a professor de llengua, vull superar el vell tòpic de considerar el rei savi només com a creador de la prosa castellana, ja que la seva tasca fou polièdrica, politemàtica gràcies també a l’impuls que donà a la Escuela de Traductores de Toledo, gràcies a la qual el castellà guanyà en consistència. No dubto a qualificar-la mutatis mutandis com una mena de Facultat d’Interpretació i Traducció sui generis, precedent de les actuals.

Davant una obra tan múltiple i diversa em vull cenyir, deixant de banda tota la resta, a Las Siete Partidas, una mena de Carta Magna o Constitució de l’època per la qual havia de funcionar la societat de l’Espanya del segle XIII. Llegida amb atenció, sobretot m’han impactat com a docent unes lleis que tracten temes educatius, molt actualizables, objecte del proper article.

POST ESCRIPTUM ALFONSIAE
Felicitació. Consti per escrit la meva càlida felicitació per la concessió de la Medalla de Sant Jordi d’enguany a la senyora M. Isabel Etxebarria Gorriti, de 107 anys, mestra jubilada a Llançà, en plenitud de vida. Vídua de Miquel Fa, empresari llançanenc i mare de Mayra Fa, exalumna de l’institut Ramon Muntaner de Figueres i companya meva de claustre a l’institut Jaume Balmes barceloní. Felicitats a dojo, M. Isabel, tot un orgull i un referent per a la família, amistats docents, discents.

Troballa casual. En la meva recerca a l’Arxiu Històric de la UB (AHUB) per localitzar escrits relacionats amb l’institut Jaume Balmes de Barcelona, vaig trobar, en una de les carpetes sobre ensenyament secundari, la dada següent, sense data, però que pel context, penso, ha de ser de l’immediata postguerra, anys 1939-1940. Caldria contextualitzar-la molt més.

Notas adicionales sobre el presupuesto de intervención publica de la Enseñanza Secundaria en Cataluña. IV Instituto Residencia de Figueras.
Créditos para amueblar, montar y proveer de utillage la residencia dels instituto de Figueras, cuyas obras, igual que las de Sarriá están ya terminadas: 69.044’50 ptas. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li