El que França ens ha dit

0
1231

Emmanuel Macron ha estat relegit president amb el 58,5% dels vots. Un bon resultat si tenim en compte que des de Jacques Chirac cap president havia aconseguit la reelecciĂł.

Però aquest resultat és enganyós. Per dos motius. El primer, per què sempre que hi ha l’extrema dreta com alternativa, els partits més «democràtics» aconsegueixen una victòria molt còmoda, ja que agrupen el vot no extremista. Va passar el 2002, quan Chirac va aconseguir el 82% dels vots davant de Jean Marie Le Pen, o al 2017 quan el mateix Macron va treure el 66% dels vots respecte a Marine Le Pen.

El segon motiu és que en aquesta ocasió Le Pen ha tret el 41,5% dels vots. En 20 anys, l’extrema dreta a França ha passat del 18 al 41% dels vots en eleccions presidencials. I el candidat que aglutina el vots de la resta de partits ha passat del 81 al 58% dels vots.

És evident que França té un problema però, de fet, el tenim totes les societats occidentals. Ho vam veure amb Trump, amb el Brexit, ara amb Le Pen i ho continuarem veient en el futur.

El perfil de Macron ens serveix per entendre que això no s’explica a través del clàssic eix esquerra-dreta. Fa anys que intentem explicar el que passa a través de les ulleres de l’eix esquerra-dreta i la cosa no va per aquí. La fractura és molt més profunda.

En les societats occidentals, la verdadera «clivella» o fractura gira entorn de la globalització i la identitat. Per resumir-ho, en una banda hi tindríem els guanyadors de la globalització i per tant partidaris d’aquesta, ja siguin de dreta o d’esquerra, i a l’altra banda hi tindríem els perdedors de la globalització, de dretes però també d’esquerres. I actualment la confrontació política es juga en aquests termes.

Quan es llegeixen els resultats des d’aquest altre eix, s’entenen molt millor els trasvassaments de vots que des de la lògica tradicional.
No Ă©s casual que Marine Le Pen hagi guanyat clarament entre els treballadors i assalariats. Com abans ho va fer Trump o com van ser decisius en el Brexit.

Si, a més, no som capaços de llegir la profunda divisó que hi ha entre els altres guanyadors de la globalització quan parlem de territoris, de ben segur que acabarem prenent mal.

L’altra gran fractura que hi ha en les societats occidentals és territorial. Entre aquells territoris que han sortit guanyant amb la globalització i els que hi han sortit perdent. En els primers, les grans ciutats i les àrees metropolitanes del seu entorn, que no només han guanyat es i dinamisme econòmic —sovint per l’efecte capitalitat— sinó que han actuat com un verdader aspirador per a la resta del país. I els grans perdedors és allò que aquí anomenem «territori», és a dir, les capitals de província, les ciutats mitjanes i l’entorn rural. Totes aquestes zones han estat «descapitalitzades» pel poder polític, que ha concentrat totes les oportunitats en les capitals urbanes i només són vistes com a destinacions d’oci pels urbanites o els llocs on posar les infraestructures per abastir les capitals. Aquest fenomen s’està produint a França, als EUA i a Catalunya. A Espanya encara és més evident amb la força centrifugadora de Madrid, que ha provocat el fenomen de l’Espanya buidada.

L’error, principalment de l’esquerra, però no en exclusiva, ha estat oblidar aquestes fractures que expliquen la societat actual. Abandonar aquests ciutadans i tirar-los als braços de l’extremisme és un error majúscul. El resultat dels partits «tradicionals» a la primera volta de les eleccions franceses així ho exemplifiquen. Els que s’alternaven en el poder durant dècades, amb prou feines han aconseguit junts el 8% dels vots.

A nivell territorial, la situació va en la mateixa direcció, només cal veure com es repartirà la pluja de milions dels fons Next Generation, que sembla que acabaran, com sempre, beneficiant els territoris «guanyadors» de la globalització, o com s’implanten les infraestructures energètiques, ben allunyades d’allà on es produeix el consum. Si seguim així, ja sabem quin futur ens espera. No serà que no ens hagin avisat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li