El que es crema i el que rostim

0
1389

Dies tristos els d’aquest juliol, a hores d’ara focs encara encesos i fumejant, i el nostre cap de Creus ennegrit i ferit, que ens mostra les feixes despullades que un dia varen ser el substrat i la llar de vinyes que s’enfilaven muntanya amunt, per damunt les oliveres que quedaven més a recer de la tramuntana i els horts que ocupaven els racons de recs i riberes, o prop de pous que asseguressin l’aigua necessària per fer viure hortalisses i llegums. Mosaics de cultius que van anar desapareixent a mida que creixien urbanitzacions i xalets, que van anar fent de les nostres serres planter de segones o terceres residències arraconant els productes —i els productors de la terra—. Avui que plorem les hectàrees cremades a sota Sant Pere de Roda, podríem pensar en totes les que continuem rostint, cada dia. Jo ploro cada cop que, passant per cap Ras, veig els monstres de xalets que es continuen edificant. Cases de luxe que mai seran a l’abast de la gent jove dels nostres pobles, perquè no estan pensades per al nostre jovent, als que diem que s’han de quedar a viure a un poble que es va convertint en un parc temàtic de gent rica de ciutat que vol passar els dies de lleure a pagès. Però el dia que ve el foc, tothom haurà de córrer a salvar de les flames les cases, els jardins i les piscines dels milionaris —o dels fons d’inversió— que ens han rostit el territori. Ens cal menys emoció instantània i més acció a llarg termini. Les portades dels diaris i els noticiaris amb imatges d’hidroavions i serres cremant de nit impacten, la denúncia de la persistent «cimentificació» del territori per a fins especulatius costa infinitament d’explicar. El moviment ecologista prou que ho sap. La immensa feina dels forestals, serveis d’emergències i cos de bombers és impressionant, però el millor que podríem fer per elles i ells, i per tothom, seria evitar-la. Recuperant les terres abandonades per a la producció de quilòmetre zero —vi, oli, cereals, fruits, horta, carn— que nosaltres i només nosaltres hem de fer créixer; impedint que ni un sol projecte més d’urbanisme especulatiu progressi, evitant i denunciant les conductes de risc que encara avui estúpids fumadors motoritzats o inconscients operaris exerceixen. Perquè el foc crema i la natura rebrota, però el que rostim en forma d’urbanitzacions, ports i carreteres, mai tornarà a verdejar. Bon estiu i molta prudència i consciència a tothom. I mil gràcies a tota la gent que treballeu i defenseu la terra. Sereu sempre nostres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li