La veritat és que no trobo un tÃtol apropiat per a aquest article, o més ben dit, n’hi ha tants de possibles que al final de l’article deixo per l’à vid lector aquesta tasca.
Algun cop ja he parlat de la gran manipulació a la qual està vem sotmesos tots plegats: manipulació originada pels mitjans de comunicació, que aquests a la vegada estan controlats per les forces polÃtiques imperants de cada paÃs, i aquestes encara resten més sotmeses al gran ordre mundial dels qui ostenten el poder: els grans loobies econòmics, els que realment manen. Tot i que són els amos del món, els que fan i desfan, el que no poden impedir de moment és que hi hagi veus que es rebel·lin contra tanta supremacia, manipulació… Perquè malgrat que ells amb les seves polÃtiques i accions es mostren insensibles amb l’ésser humà i amb tot l’ecosistema que l’envolta i només els mouen els diners, per sort no tots som iguals.
L’últim desgraciat episodi ha tingut lloc aquest mes d’agost. No en va, ja que al primer món, aquell d’on els poden sorgir més entrebancs i se’ls pot rebel·lar de manera greu, majorità riament, està de vacances, gaudint els dies que aquest pervertit sistema d’esclavitud moderna els permet, després de tot l’any pencant per sobreviure de la crisi (feta i provocada per ells mateixos). Aquests pobres esclaus del que tenim ganes és de desconnectar, i passar-ho bé. No mirarem gaire les notÃcies i encara menys llegirem els quatre fulls que porta la premsa escrita. Però, per si hi ha algú que se’ls pugui escapar i els faci la guitza, tenen estratagemes per desviar l’atenció sobre temes de vital importà ncia utilitzant-ne altres, no menys importants però que eclipsen subtilment els verdaders interessos: la utilització de la immigració, un tema que eclipsa incendis mundials, principalment a l’Amazones.
Possiblement, sota la consigna «deixeu que aquestes barquetes, tot i la prohibició que recau sobre elles, recullin els quatre negrets i després tindrem mig món entretingut amb el show de qui se’ls queda. Tot l’espectacle ha de durar uns 5 dies a primera plana de tots els mitjans de comunicació europeus». I aixà ha estat; per cert, no sé què li hauran promès al nostre president en funcions. Aquest, per si no hi hagués prou show i entreteniment medià tic, va i hi posa la cirereta enviant un buc de l’armada, no vist des de l’època de la Guerra del Golf. En fi, no calia tant de paperot si l’objectiu ja s’havia assolit.
Vull confiar que tant l’Open Arms com l’Ocean Viking actuen de manera solidà ria i independent, i no formant part d’aquests poders fà ctics, utilitzant les seves accions de forma còmplice per desviar l’atenció d’altres situacions amb nefastes repercussions mundials pels habitants del planeta. Em caurien als peus, i aleshores quedarien desemmascarades patèticament.
Aixà doncs objectiu assolit: feia més de mig mes que estava cremant el pulmó de la nostra moribunda Terra i ningú n’havia dit res. Poden controlar moltes coses però les comunicacions entre particulars amb els milions que som no les poden evitar totes, encara.
Massa tard, la crema que fa dies engoleix la selva i la desforestació és tan gran que els mals ja són irreversibles. De què ens serveix salvar tantes vides humanes del patiment, si només els podem oferir un patiment major?
Poc importa el canvi climà tic i el que quedarà als nostres hereus, només importa el poder econòmic actual mundial. El poder del ahora, d’Eckhart Tolle, suposo que és un llibre que ha marcat profundament no tan sols en els nostres dirigents visibles del G-7, sinó també amb els de més enllà , els invisibles.
Per cert, incloure el tema a última hora en els seus programes, aixà com l’acord d’ajudes, no crec que hagi estat per donar-nos el plaer del dret a la pataleta i fer-nos callar. La raó no és altra que, per molt que no ho vulguin, són humans i aflora en ells la incontrolable emoció de la por. La por de quedar defenestrats i ser més titelles del que són, de quedar reduïts a ser uns miserables bolsoneros, per citar-ne un de tants.
Déu meu, apiada’t de tots nosaltres!
TÃtol de l’article?
Leave a Reply