‘El que busquem és que la gent rigui i surti del xou més feliç’

0
1233

Aquesta setmana HORA NOVA entrevista a tres dels clowns que participaran al Festival del Còmic: Guillem Albà (foto), Marcel Tomàs i Leandre


 

Les preguntes

1. Quin tipus d’espectacle oferireu al certamen del riure de Figueres? 

2. Serà un espectacle gratuït i de carrer. Com valora aquesta oferta del festival Còmic?

3. Què significa per a tu ser un clown?

4. El festival Còmic de Figueres en una paraula és….

 

Guillem Albà: ‘El que busquem és que la gent rigui i surti del xou més feliç´i amb més energia’

  • És un espectacle de clown i l’únic que busquem és que la gent rigui i que surti de xou més feliç i amb més energia. És el missatge directe del pallasso i que arriba a totes les edats. També és un espectacle de clown amb músics amb directe, una banda de rock, que toquen diferents estils. Tenen molta energia i formen part de l’espectacle.
  • És perfecte. L’objectiu dels pallassos és arribar al màxim de gent possible, d’edats i cultures diferents, i precisament el que té el carrer és que està obert i ho pot veure molta gent. El carrer ens encanta, poden passar moltes més coses que al teatre convencional.
  • Quan vaig entendre el perquè està bé ser pallasso, va ser  perquè vaig entendre que el missatge era donar, donar alguna cosa a la gent. De tot el temps que porto fent aquesta feina he anat veient que tothom riu, que és igual d’on siguis. És un missatge universal que, com deia Chaplin, aconsegueix mostrar que tots som iguals. Hem d’intentar demostrar a la gent que viure és més fàcil,  que pensi menys i s’emocioni més.
  •  Hòstia! Pot ser aquesta? (entre riures). El festival Còmic és classe.

 

Marcel Tomàs: ‘Ser un clown és una filosofia de vida. Vaig pel món rient sol i analitzant tot el que veig’

  • És un espectacle molt divertit que està basat amb la improvisació i el joc.  És una mena de clown sense nas vermell,  el nas li ha caigut i l’hem posat a l’escenari. És un antiheroi, un espectacle multidisciplinari que barregem titelles, el mim, teatre de carrer, voluntaris… És una bogeria, un espectacle fresc i trepidant. 
  • És fantàstic perquè treuen el teatre de la sala de butaques i el posen al carrer. La gent es fa seu l’espectacle i això és fantàstic! I a més a una plaça que m’han dit que és espectacular…
  • Ser un clown és una filosofia de vida. Ho veus tot d’una manera molt especial i sempre observes tot el que passa al teu voltant. Jo vaig pel món rient sol i analitzant tot el que veig, perquè treus idees de la quotidianitat i les poses a l’escenari. M’agrada dir que per dedicar-se al món del clown i de la comèdia has de ser generós, és a dir, una persona que quan surt a l’escenari té ganes de donar.
  •  Necessari

 

Leandre: ‘Gràcies a la meva feina veig públics somrients i que treuen la seva part més tendra i dolça’

  • Sóc un pallasso sense paraules que utilitzo el riure per buscar emocions i complicitat amb el públic. Intento crear un lloc de joc, de meravella i d’alegria per riure.
  • El teatre de carrer té coses molt bones i una de les quals  és que arriba a un públic potser que no aniria al teatre. A més, té una altra manera de ser percebut per l’espectador. Jo sóc molt fan del teatre de carrer
    i quantes més coses facin millor.

  • Porto més de trenta anys dedicant-me a això i el que en trec és el que rebo. Gràcies a la meva feina veig públics somrients, públics que treuen la seva part més tendra i dolça. Cada cop que actuo em trobo amb gent em dóna el millor de sí mateix.
  • Aaaaaaaaghhh, serveix aquesta? És molt difícil! No ho sé, una meravella? Definir aquest festival amb una paraula és molt difícil! Hi ha una “panda” de bojos que porta anys batallant perquè aquest certamen tingui vida i força i moltes vegades han de competir amb gent molt més institucional o projectes defensats des de dalt. Aquest és un festival fet des de dins, fet amb el cor i jo me l’estimo molt.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li