El maquinista de la FundaciĂł

0
1507

Mor el figuerenc Ramon Boixadós, president i impulsor de la Fundació Gala-Salvador Dalí durant més d’un quart de segle


L’any 1983, en ser nomenat president de Renfe, una representació de l’Ajuntament de Figueres es va desplaçar fins a Madrid per tal d’entrevistar-se amb Ramon Boixadós. Atesa la seva condició de figuerenc s’esperava que seria receptiu a trobar una solució per a la supressió del pas a nivell de la carretera de Roses. Quan els regidors van ser rebuts per Boixadós, el primer que els va preguntar va ser en quin mitjà de transport havien viatjat. “En avió, amb el pont aeri”, es van sincerar tots. Els va renyar perquè considerava que s’havien d’haver desplaçat en tren.

L’anècdota, per si mateixa, és un exemple de la personalitat de qui ha estat al capdavant de la Fundació Gala-Salvador Dalí durant més d’un quart de segle i que va morir dissabte passat als 89 anys. Enrique Barón, el qui fora ministre de Transports (1982-85) en el primer govern del socialista Felipe González i actual membre de la Fundació, escrivia un article necrològic al diari El País de diumenge en què reivindicava la seva extraordinària faceta de gestor públic, després d’incorporar-lo al seu equip de confiança. Li reconeix que va ser l’impulsor de la posada al dia de la companyia ferroviària però també destaca que “a més de les seves qualitats empresarials, era un home amb un gran cos que sovint amagava rere una irònica brusquedat”.

Arrel de la seva mort, les mostres de condol per les xarxes socials es van multiplicar al llarg de tot el cap de setmana. El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, el definia com “honest, bon gestor i amb conviccions, que va defensar sempre sense complexos”. L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, el qualificava d’“honest, treballador i implacable”. La singularitat del seu caràcter representava, amb tota seguretat, el tret que li ha permès ser recordat com a bon gestor a tot arreu on ha estat i a on se l’ha reclamat.

A punt de jubilar-se li van oferir la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí i no s’hi va poder negar. Era una forma de tornar a la seva ciutat natal per la porta gran, tot i que al pintor només l’hagués vist algun cop a la llibreria Canet. Però a la Fundació ja hi havia Antoni Pitxot per mantenir l’esperit dalinià. A ell se li va encomanar una gestió gens fàcil, però que té un balanç de matrícula d’honor, encara que no a tothom li hagin complagut algunes de les seves decisions. “I el cert és que ha estat una feina molt més absorbent i apassionant del que m’havia imaginat”, recordava fa quatre anys en una entrevista a La Vanguardia on també reconeixia que si el Teatre-Museu es cremés i hagués de salvar un quadre, es decantaria per “La cistella del pa” atès el seu simbolisme.

LA BIOGRAFIA. Ramon Boixadós i Malé va néixer a Figueres el 31 de desembre de 1927, a la casa Romaguera –en front de l’aleshores Teatre Municipal i avui Teatre-Museu Dalí– que era propietat dels avis materns. El seu pare, però, era de Temp i la mare figuerenca. Tots dos eren mestres i estaven destinats a Ripoll. La mare va demanar una excedència per tenir el fill. A Figueres, però, hi van viure poc, perquè ella va tornar a treballar al cap de dos anys, i va ser destinada a Llançà on tots dos van anar a viure. Finalment, el 1932 és destinada a Barcelona, on el seu pare ja hi estava treballant. Allà va cursar els estudis primaris i el batxillerat, truncats per la Guerra Civil. Els estius, però, el fill Ramon els ha passat a la seva ciutat natal. L’any 1947 ingressa a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials on es llicencia al cap de cinc anys. Més tard aconseguirà el doctorat i entre els anys 1973 i 1984 va exercir la docència com a professor d’Empreses a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Madrid, després d’una estada a París on va treballar en l’empresa privada. 

Amb una amplíssima trajectòria professional, com a directiu de nombres empreses, destaca la seva tasca com a coordinador general de les Obres Olímpiques de Barcelona del 1989 al 1992. Va ser distingit amb nombrosos premis i reconeixements dels quals destaquen la Gran Cruz Alfonso X El Sabio, la Creu de Sant Jordi, la Fulla de Figueres de Plata de Figueres, associat d’Honor de Comerç de Figueres i el premi a la trajectòria professional dels Enginyers Industrials de Catalunya.

El 1991 va assumir la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí, des d’on recorden que “la va convertir, amb els anys, en una institució referencial d’àmbit mundial pel que fa la gestió i defensa del llegat d’un artista universal com és Salvador Dalí i la va transformar en un sòlid actor socioeconòmic pel seu entorn. Sota el seu mandat la Fundació ha contribuït al món intel·lectual i artístic a través de l’estudi i la investigació de l’obra i la vida de Salvador Dalí, i ha projectat l’herència daliniana arreu del món. El desenvolupament, en els darrers vint anys, del conjunt dels tres museus coneguts com a Triangle Dalinià i un ambiciós programa d’exposicions internacionals, ha fet possible apropar el llegat artístic de Dalí a un públic més ampli i universal”. Aplicat a termes ferroviaris, Boixadós va ser el maquinista de la Fundació.

Dissabte, la Fundació va estar de dol. A la façana principal es va penjar la senyera amb un crespó negre. El funeral es va celebrar diumenge, al tanatori Vicens, on es van aplegar familiars, amics i representants institucionals. Pel que fa al seu successor al capdavant d’aquesta institució, sembla que el seu nom es coneixerà aviat. De moment, les travesses apunten cap a Jordi Mercader, empresari i expolític nascut a Portbou, i Miquel Roca, advocat i expolític amb residència al Port de la Selva i a Peralada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li