El manuscrit de la pesca empordanesa

Francesc de Villanueva va recopilar el 1928 un text sobre els costums i el vocabulari dels pescadors

L’atzar, en el camp de la recerca històrica, provoca sovint descobriments sorprenents o si més no curiosos. Ara fa un parell d’anys el filòleg i estudiós gironí Pep Vila es va posar en contacte amb el Museu de la Pesca de Palamós per parlar d’un manuscrit que havia trobat a l’arxiu de Firmo Ferrer, el cronista de Cadaqués. La seva transcripció inicial va rellevar que el document eren les notes manuscrites, en brut, per a l’elaboració d’un manual sobre la pesca a l’Empordà, escrites pels volts de 1928 per Francesc de Villanueva, aleshores un nom desconegut per als investigadors del museu.

Firmo Ferrer, que va escriure diversos llibres d’història local, havia mort el 2018, als 96 anys, sense conèixer l’origen i la història del manuscrit. A partir de la troballa feta per Vila i de posar-la en coneixement del Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Documare) de Palamós, s’inicià un projecte de recerca per conèixer a fons el document, descobrir la identitat del seu autor i contextualitzar el manuscrit en l’ambient cultural i intel·lectual de l’època en què fou escrit.

Així, es va crear un equip interdisciplinari amb els investigadors Pep Vila i Enric Prat com a encarregats de l’estudi del document, l’arxivera i directora del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Lurdes Boix, com a encarregada de trobar les connexions de Francesc de Villanueva amb l’Escala —on, segons el text, sembla tenir-hi relació— i el doctor Alfons Garrido, del Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims, sobre el moviment etnogràfic i la connexió del text amb l’obra contemporània La pesca a Catalunya, d’Emerencià Roig.

El resultat de tot plegat ha estat l’edició i publicació de Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà, un llibret editat l’any passat per la Fundació Promediterrània, gràcies al suport del GALP Costa Brava. Un treball i un volum que la pandèmia ha deixat mig arraconat, però que presenta una conjunt de notes etnogràfiques molt interessants per als investigadors, però també per a tota persona a qui li agradi la pesca i el mar, que Francesc de Villanueva redactà entre 1927 i 1928 sobre la pesca marítima a l’Empordà, centrades a recollir els costums dels pescadors, el seu parlar i la tecnologia i el vocabulari de la pesca.

LA CONTEXTUALITZACIÓ. Des del Documare expliquen que «a la dècada de 1920, la pesca marítima encara era de caràcter tradicional, malgrat que es trobava a les portes d’un procés de canvi tècnic intens i profund. Mentrestant, l’auge de l’etnologia marítima a Catalunya inspirà molts amants de la mar, com ara Joan Amades o Emerencià Roig, a escriure sobre les formes de viure i treballar, els usos i hàbits dels pescadors catalans».

Afegeixen que «fascinat pel golf de Roses i el cap de Creus, Francesc de Villanueva va escriure entre el 1927 i el 1928, des de Cadaqués, unes boniques notes etnogràfiques sobre la pesca a l’Empordà, centrades en els costums dels pescadors, el seu parlar i la tecnologia i el vocabulari de la pesca. El seu manuscrit ha restat ignorat i inèdit durant gairebé un segle, fins que l’atzar ha propiciat el seu redescobriment i ha pogut ser transcrit, estudiat i editat a la col·lecció Promediterrània».

Francesc de Villanueva Mas encara a dia d’avui resulta un personatge força desconegut pels investigadors, del qual només s’ha pogut determinar que pertanyia a la colònia de forasters estiuejants a Cadaqués, emparentat per casament amb una nissaga de pescadors del poble. En qualsevol cas, un segle després, la feina de filòlegs, arxivers i historiadors ha fet possible que ara pugin llegir les seves notes i disposar d’una nova eina de coneixement sobre la vida marítima de l’Empordà del segle XX, en un moment que es trobava a les portes de les grans transformacions tècniques i econòmiques que succeïren en les dècades posteriors.

Els estudiosos del llibre concreten que «el text de Villanueva, influenciat per l’obra coetània La pesca Catalunya d’Emerencià Roig —el primer etnògraf de la vida marítima a Catalunya—, són un conjunt d’anotacions sobre els usos i costums dels pescadors de Cadaqués, sobre les modalitats, enginys i tècniques a l’ús al Cap de Creus i a la badia de Roses, la recopilació del ric lèxic mariner i la terminologia especialitzada de la pesca i la navegació locals, descripcions de les embarcacions i de les formes de navegar, i un recull de frases i refranys pròpies de la gent de mar. Constitueix una obra inacabada, però amb un gran atractiu etnogràfic i històric».

L’edició del manuscrit de Villanueva s’emmarca en la missió de la Fundació Promediterrània per la difusió del patrimoni documental i constitueix una acció indispensable per a la preservació d’aquests testimonis del passat marítim i pesquer, en risc de desaparició en tots els sentits. Així, la preocupació de l’autor del manuscrit per la preservació del vocabulari queda ben clar quan assenyala que «fa dol de pensar que la que un dia fou regina de la Mediterrània, que li dictava lleis que encara avui admiren els vivents, hagi caigut en un marasme tan gran que fins li hagi pres la memòria del lèxic riquíssim i expressiu de la nostra gent del mar».