El llibre de Puig Pujades a la presĂł

Es reedita l’obra que va escriure el polític figuerenc quan va ser engarjolat pels Fets d’Octubre de 1934

 

Diuen que la història es repeteix. Hi ha episodis que ho corroboren. El 6 d’octubre de 1934 el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, un pronunciament que només va durar 10 hores i conegut com els Fets d’Octubre. Es va proclamar l’estat de guerra i els principals responsables polítics van ser empresonats. Entre ells hi havia un figuerenc, Josep Puig Pujades, en aquell moment exercint el càrrec de comissari de la Generalitat a la demarcació de Girona. La mort d’un militar durant el setge que es va produir davant l’edifici oficial va provocar que Puig Pujades fos acusat i condemnat com a responsable polític d’aquell fet (no es va poder determinar el responsable material, entre altres coses perquè va ser un tret furtiu).

Durant el temps que va estar engarjolat va gestar la idea de publicar un llibre sobre el captiveri. Ell, a la presó, amb pròleg de Carles Rahola, va ser publicat l’any 1938 per Gràfiques Darius Rahola, en plena Guerra Civil. Ara, l’exalcalde de Figueres i escriptor Joan Armangué n’ha tingut cura de la reedició, que ha fet possible Edicions Cal·lígraf. Les primeres presentacions del volum es faran aquesta setmana. Dijous (18.30 h) a l’auditori Josep Irla, de la delegació de la Generalitat a Girona, i dissabte a Lladó (13 h), a la sala Sant Joan del convent de les Agustines, en el marc de la II Trobada Literària Empordanesa.

En la presentació del volum, Armangué explica que Puig Pujades «narra en tercera persona els seus primers mesos d’empresonament, entre el 7 d’octubre de 1934 i el 24 d’abril de 1935, a la vella presó provincial de Girona, que estava situada al carrer del Portal Nou, annexa al Seminari Diocesà. Amb una gran qualitat literària i també amb una gran riquesa lingüística, el llibre no va passar desapercebut per a la crítica literària, malgrat el temps convuls i bèl·lic en què es va publicar».

Afegeix que «la reedició significa posar a l’abast de la societat contemporània una de les obres més significatives de Puig Pujades, per la seva qualitat literària i lingüística i, també, pel relat d’un temps i d’un país escrit per un dels seus protagonistes. És una aportació molt positiva per a la recuperació del seu llegat creatiu». Afegeix que el llibre Ell, a la presó «és un cant d’amistat, com escriví Rafael Tasis, però, per damunt de tot, és un cant a la llibertat. El mateix Puig Pujades va deixar escrita en el llibre una expressió: «ésser mancats de llibertat és la més gran pobresa que pugui patir-se», que reflecteix el sentiment que produeix la reclusió, tant si és en una vella presó en condicions precàries, com en una de nova amb més confortabilitat».

DESPRÉS L’EXILI. Com recorda Armangué, «pocs mesos després de l’edició del llibre va acabar la Guerra Civil. Josep Puig Pujades fou un dels vençuts, i fins a la seva mort va viure exiliat a Perpinyà. Foren uns anys difícils per a la subsistència familiar, viscuts amb molta precarietat i amb un delicat estat de salut. Ell mateix va descriure aquells dies com «l’amargor d’un exili forçat, agreujat per la meva situació precària». Un exili en què els sofriments viscuts per la majoria dels republicans catalans i espanyols van ser molt grans».

Amb la represa democràtica s’inicià la recuperació de la memòria històrica en el nostre país. Com recorda l’exalcalde, «en el cas de Puig Pujades, l’any 1985, amb motiu del centenari de Narcís Monturiol, l’Ajuntament de Figueres reedità Vida d’heroi, la biografia que va escriure sobre l’inventor de la navegació submarina. Però no va ser fins a l’any 1999 quan l’Ajuntament figuerenc va reivindicar l’obra i la trajectòria de Puig Pujades amb la commemoració del 50è aniversari de la seva mort, que, entre altres coses, va significar la seva incorporació al nomenclàtor de la ciutat —els jardins del costat del teatre municipal es van batejar amb el seu nom— i el trasllat, l’any següent, de les seves despulles des del cementiri del Voló al panteó de figuerencs il·lustres del cementiri municipal».

Afegeix que «l’obra magna, però, en la recuperació de la memòria històrica de Puig Pujades ha estat la tesi doctoral d’Anna Teixidor Colomer, defensada a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2012, titulada Josep Puig Pujades (1883- 1949). Cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà, que ha contribuït a donar a conèixer i a fer entendre la seva figura política i cultural i la influència que va tenir a Figueres, a l’Empordà i a Catalunya. Una tesi de la qual han nascut articles i publicacions que han permès difondre i divulgar la vida política i cultural de Puig Pujades. Cal destacar, en aquest sentit, el darrer llibre de Teixidor, Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del catalanisme republicà, amb el qual l’autora ha esdevingut la biògrafa del gran personatge figuerenc». Amb la reedició d’Ell, a la presó culmina tot aquest procés perquè «la seva obra ens permet endinsar-nos en la vida d’un home menestral, culte i republicà, com va ser Josep Puig Pujades, i fa que el seu rastre perduri per sempre».