El fill que mai van tenir Gala i DalĂ­

0
724

Un llibre descobreix la figura de Joan Figueras, un veí de Cadaqués que era presentat com el fillol


 

Una de les obres mĂ©s emblemĂ tiques de Salvador DalĂ­ Ă©s La Madona de Portlligat, de la qual n’hi ha dues versions. Al quadre, la Mare de DĂ©u acull un Nen JesĂșs que estava inspirat en Joan Figueras, un nen de cinc anys que va ser fotografiat per Gala o pel mateix pintor per tal de servir de model i immortalitzar-lo en aquestes dues obres, realitzades entre 1948 i 1950. A partir d’aquell moment es va iniciar una relaciĂł entre el matrimoni i aquell nen, gairebĂ© com si fos un fill o un nebot. Una histĂČria coneguda a CadaquĂ©s, sobretot per la gent de mĂ©s edat, perĂČ que no havia transcendit mĂ©s enllĂ  fins a la publicaciĂł del llibre El niño secreto de los DalĂ­, escrit pel periodista JosĂ© Ángel Montañés.

El volum va ser presentat divendres al Cercle Sport de Figueres, en un acte organitzat pels Amics del Museu DalĂ­, que va comptar amb una introducciĂł de Mariona Seguranyes, doctora en Art i especialista en tot l’entorn daliniĂ . El llibre va sortir a la llum el passat mes de novembre i, a causa de les diferents restriccions derivades de la pandĂšmia, Figueres ha estat el primer lloc on s’ha presentat pĂșblicament, llevat de les trobades amb periodistes.

En el prĂČleg, Ian Gibson, tambĂ© historiador i estudiĂłs del pintor figuerenc, reconeix que «encara hi ha molts detalls que no coneixem sobre DalĂ­ i Gala, i descobrir la seva llarga relaciĂł amb Joan Figueras ens ajudarĂ  a apreciar la tendresa humana que tenien i que a vegades se’ls nega». La histĂČria, tan completa i documentada, ha sortit a la llum desprĂ©s que Montañés es fixĂ©s en una foto antiga, on apareixia un nen que aparentava molta complicitat amb DalĂ­. A partir d’aquĂ­ va anar estirant del fil fins a disposar de tots els elements verificats per escriure el llibre.

L’autor explica que «MercĂš Cabanes, la muller d’en Joan des del 1966 fins que aquest va morir, el 1999, als 57 anys, conserva a la casa de CadaquĂ©s cartes, fotografies i postals, dibuixos fets per DalĂ­ i acolorits per en Joan, i altres de dedicats pel pintor. TambĂ© conserva alguns dels regals que tant DalĂ­ com Gala li van portar al marit dels Estats Units i desprĂ©s a les seves dues filles, a banda del record de centenars d’histĂČries i anĂšcdotes que el marit li va explicar de la relaciĂł que tenia amb tots dos». La col·laboraciĂł i la implicaciĂł de Cabanes, i de les dues filles del matrimoni, ha estat cabdal per elaborar el llibre.

UN LLARG VINCLE. Montañés explica que «la relaciĂł entre DalĂ­, Gala i Joan va començar el 1948, quan ells van tornar d’una estada als Estats Units de gairebĂ© deu anys. El pintor renegava del surrealisme i estava decidit a iniciar una nova etapa misticoreligiosa. I quina manera millor de fer-ho que pintant una Verge, que seria Gala. Necessitava un nen JesĂșs, i en aquell moment en Joan, que tenia cinc anys, voltava per Portlligat en companyia del pare, Jaume Figueras, amic de joventut del pintor i lampista, que en la seva absĂšncia havia participat en els treballs per condicionar la casa de Portlligat. En Joan va ser l’escollit. Va passar aquell estiu amb ells i ho va repetir el segĂŒent, mentre DalĂ­ pintava La Madona de Portlligat. TambĂ© l’estiu del 1950, quan el creador va fer la versiĂł definitiva d’aquesta obra. Aquell nen simpĂ tic, entremaliat, guapo i despert se’ls va acabar posant a la butxaca, malgrat la fama de freds, distants, poc afectuosos i, fins i tot, d’odiar els nens, que sempre ha acompanyat DalĂ­ i Gala».

A partir d’aquell moment s’iniciava un relaciĂł de familiaritat que va durar mĂ©s d’una dĂšcada, tot i continuar posteriorment en forma d’amistat. Presentat sovint pel matrimoni com el seu fillol, al poble se’l va arribar a conĂšixer com «el nen de can Dalí». Explica l’autor del llibre que «en Joan va conviure amb la parella de manera quotidiana, amb qui compartia les llargues jornades d’estiu, i entrava i sortia de la casa i de l’estudi del pintor al seu aire. Menjava amb ells, jugava amb DalĂ­ a espadatxins al jardĂ­ o a futbol a la platja, i a les cartes amb Gala, mentre DalĂ­ pintava; sortien tots tres a navegar, a banyar-se i a prendre el sol per les recĂČndites cales del cap de Creus. En Joan va fer de model del pintor i d’ell va aprendre a dibuixar. TambĂ© va viatjar a Barcelona amb ells en una pila d’ocasions, i allĂ  es van allotjar al Ritz i van anar a actes pĂșblics».

Montañés ha reconegut que «ni DalĂ­, ni Gala, ni en Joan sĂłn vius, perĂČ d’aquesta relaciĂł mai explicada n’han quedat un bon nombre de fotografies, que permeten reconstruir aquesta histĂČria, que no ha transcendit mĂ©s enllĂ  de l’entorn familiar i del cercle mĂ©s prĂČxim a la parella, sobretot a CadaquĂ©s. De fet, si avui es pregunta a les persones de certa edat del poble qui va ser en Joan Figueras, la majoria coneixia aquesta histĂČria». La voluntat de donar-la a conĂšixer per part de la seva vĂ­dua ha estat determinant per publicar aquest llibre de mĂ©s de 300 pĂ gines i que inclou dotzenes de fotografies dels protagonistes.

L’autor afegeix que «entre els milers d’imatges que va conservar Gala a les caixes, en mĂ©s d’un centenar, inĂšdites, apareix en Joan. La majoria sĂłn fotografies casolanes, fetes per Gala i fins i tot DalĂ­. Una naturalitat que no es perd davant dels fotĂČgrafs d’arreu del que van visitar el pintor des dels anys cinquanta, per il·lustrar reportatges de revistes, setmanaris i diaris de l’ùpoca. La relaciĂł tambĂ© ha quedat reflectida en un bon nombre de cartes i postals creuades entre la parella i el jove, inĂšdites tambĂ©, que fins ara havien passat desapercebudes per als investigadors».

Montañés explica, finalment, que »DalĂ­ i Gala tenien plans per a en Joan. No nomĂ©s van voler que viatgĂ©s als Estats Units per estudiar-hi i viure amb ells durant l’hivern, cosa que els pares d’en Joan no van voler, sinĂł que el pintor tambĂ© volia que protagonitzĂ©s algun dels seus projectes. Fins i tot als anys setanta, durant les tasques de condicionament del teatre de Figueres per convertir-lo en el Teatre Museu, el pintor va oferir diverses vegades a en Joan ser-ne el primer director, perĂČ ell ho va rebutjar». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li