El dol pels nostres animals

0
1513

La meva història favorita de les lliçons de Buddha és la del gra de mostassa.

Una senyora que acabava de perdre el seu fill va visitar al gran mestre per demanar-li si el podia fer ressuscitar.

Buddha li digué que era ben senzill, només calia, això sí, que abans li portés una gra de mostassa que li hagués entregat una família que no hagués viscut la pèrdua de cap ésser estimat.

Ella va pensar que seria fàcil i va començar a picar a les portes de tots els pobles que s’anava trobant, fins adonar-se’n que no hi ha cap casa que no hagi conegut la pèrdua i el dolor. Va enterrar el seu fill i es va fer deixeble del mestre.

El dol que tots vivim quan perdem algú que estimem és un patiment universal, i per això des del projecte LOLA, juntament amb la terapeuta Núria Contreras, engeguen un nou programa social d’acompanyament en el dol, i per primera vegada, creem grups oberts també a persones que hagin perdut els seus animals.

Com diu la Núria: «La vida és un canvi constant. Ens apel.la a adaptar-nos a situacions que de vegades són difícils de transitar. I un dels processos de vida que hem de fer és el dol, un procés natural de resposta davant d’una pèrdua, com per exemple d’un ésser estimat, un animal, una relació, la feina …. i afecta d’una manera integral a la persona que ho pateix, que ha d’adoptar un paper actiu per elaborar-lo».

Segons ens explica la terapeuta «Són diverses les emocions que sentim, tals com la negació, la ràbia, la tristesa i finalment l’acceptació de l’experiència viscuda. És un recorregut on anem deixant anar el dolor, l’angoixa, la por a viure sense la presència de l’ésser estimat o situació perduda».

Contràriament al que de vegades s’afirma, «no es tracta d’esborrar, d’oblidar, sinó de fer una bona gestió emocional per evitar bloquejar el procés natural. Fer el dol és deixar de patir per l’absència. Ens ajuda a superar-nos a nosaltres mateixos, a ser flexibles, empàtics, amorosos per arribar a sortir renovats i capaços de continuar havent superat la pèrdua».

En definitiva, «L’acompanyament al dol es basa en donar-te el permís per expressar com et sents davant l’experiència viscuda i a poc a poc tornar a connectar-te a la vida», conclou la Núria Contreras.

Per això hem creat aquest espai on qualsevol que ho necessiti pugui deixar-se anar i trobar el camí per recuperar-se.

Si vols més informació sobre els grups de dol presencials o bé en línia, posa’t en contacte amb nosaltres o amb Animacontact i mai més no haurem de fer sols el dol per la pèrdua del nostre animal! Obrim inscripcions ja.

I sí, adoptaràs de nou.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li