El Dia de l’Exili a Brussel·les

Dijous passat, dia 4 de febrer, vigília del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, es va celebrar aquesta commemoració a Brussel·les, aprofitant la inauguració d’una exposició a la Delegació de la Generalitat de Catalunya a la capital comunitària, produïda pel Museu Memorial de l’Exili (MUME) i a la qual vaig poder assistir. Recordem que la Generalitat de Catalunya va instituir, per un acord de govern del 31 de gener de 2017, el dia 5 de febrer com a data de la commemoració per tal de recordar que fou aquell mateix dia de 1939 quan el president de la Generalitat, Lluís Companys; el del govern basc, José Antonio Aguirre; i el de la República espanyola, Manuel Azaña, creuaren la frontera i emprengueren el camí de l’exili.

La mostra, titulada «A Nation in Retreat» (Una nació en retirada), sobre la retirada republicana del 1939, ja s’havia inaugurat al mateix MUME abans de la pandèmia i parteix d’una col·lecció de fotos aplegades per Eric Forcada, que és també el comissari de l’exposició. Les imatges havien estat realitzades, en el seu moment, per diferents fotògrafs que treballaven per a agències de premsa nord-americanes, com Robert Capa, David Seymour Chim o Auguste Chauvin. L’exposició és una evidència més del fet que la reculada del 1939 va atreure, a l’època, l’atenció del món, ja que, com ha remarcat el mateix Forcada: «constitueix el primer exili massiu de poblacions civils d’Europa occidental».

Per refermar la importància de la commemoració, van assistir a la inauguració les conselleres de la Generalitat de Justícia, Lourdes Ciuró, i d’Acció exterior, Victòria Alsina, que remarcaren la importància d’aquell èxode que implicà prop de mig milió de persones. Així mateix, hi assistiren el president Carles Puigdemont i els antics consellers Lluís Puig, Antoni Comín i Clara Ponsatí, que evidenciaren, amb la seva presència, la vigència que encara té avui el fenomen de l’exili polític. Un aspecte, aquest darrer, de l’actualitat del tema, que va quedar reforçat també per la intervenció del líder de l’oposició de Tanzània, Tundu Lissu, refugiat a Bèlgica després d’haver patit un gravíssim atemptat al seu país. En la seva intervenció, Puigdemont afirmà que tots els exilis «parlen el mateix llenguatge» i que fan part d’un mateix combat que més tard o més aviat acaba per triomfar, sempre que no s’oblidi la causa que motivà aquell exili.

L’acte es va clausurar amb una actuació del Trio Túrnez & Sesé, que oferí l’espectacle Bèlgica. El somni de Carner, realitzat a patir de la musicació de versos del poeta Josep Carner (1884-1970), que va viure exiliat a Brussel·les durant el franquisme i fins a la seva mort.