
Jo no sĂ© si s’han adonat vostès, benvolguts lectors, que entre la parafernĂ lia de cĂ rrecs institucionals de dret i els creats ad hoc per satisfer les demandes o exigències dels distints grups polĂtics per arribar a configurar aquest govern dels quatre genets que diu que governa pel nostre bĂ©, hi ha un buit que desprĂ©s d’anys d’haver constituĂŻt un fracĂ s, la voluntat d’emplenar-lo no s’ha tornat a intentar.
Potser recordaran que un servidor s’oposava al sistema de designació d’aquest cà rrec, que es volia fer a dit per part del govern de torn (des de quan els que han de ser controlats escullen el seu vigilant?) i proposava que es fes per referèndum ciutadà entre candidats lliurement presentats perquè la seva funció era la de defensar-nos a nosaltres, els pagadors d’impostos i els rebedors de subvencions i altres favoritismes.
Potser ara sà que ja saben a què m’estic referint: al fet que Figueres, des de fa anys, no disposa de la figura de Defensor del Ciutadà .
Ho van intentar, em sembla recordar, sota el mandat de Marta Felip el 2015, i va resultar nomenat per majoria dels regidors Francesc Canet. Però aquest, en no obtenir la totalitat dels vots dels 21 membres del consistori, no va acceptar el cĂ rrec. Ambdues coses lògiques: que ell volguĂ©s la unanimitat envers la seva persona i que el Ple se la neguĂ©s donat el perfil polĂtic gens tranversal, sinĂł partidista radical, del candidat.
I aixĂ estem, sense Defensor.
Però volen dir que Ă©s necessari? Jo ja el 2002, en un article amb aquest mateix tĂtol a HORA NOVA, opinava: «… O sigui que, per exemple a Figueres (perquè de Figueres, al cap i a la fi parlem), desprĂ©s de tenir vint i un regidors distribuĂŻts entre govern, oposiciĂł i trĂ nsfugues, convenientment assessorats per un secretari de carrera (Ă©s a dir, independent) dipositari de la fe administrativa; per un interventor de carrera (Ă©s a dir independent), que audita de veritat i no com fan algunes famoses companyies; per un cap de policia de carrera (Ă©s a dir, independent) que va tan sobrat, o infrautilitzat, que inclĂşs se l’envia a solucionar els problemes de trĂ nsit de Palau-saverdera; per uns arquitectes municipals; per un enginyer municipal; per un gerent de Fisersa i per un munt de funcionaris tècnics especialistes; desprĂ©s de tenir una cadena de televisiĂł local, una emissora de rĂ dio i dos setmanaris locals, a mĂ©s a mĂ©s d’un altre de provincial amb ediciĂł comarcal especĂfica, encara necessitem un Terminator que sigui capaç de doblegar la manca de voluntat dels polĂtics i canalitzi cap a una via determinada (qui sap si la paperera de reciclatge) les reclamacions ciutadanes?».
El meu escepticisme segueix igual però crec a mĂ©s a mĂ©s que des de llavors hem perdut algunes de les eines de protesta (decadència?), ja que la figura estĂ creada, s’ha d’emplenar el buit institucional, això sĂ, canviant el sistema de designaciĂł de ser elegit pels qui han de ser controlats pel de ser decidit en referèndum entre la ciutadania.
Jo ja tinc el meu candidat: en Joan Oliva Romero, un activista civil independent i transversal polĂticament. Si es presentĂ©s, jo el votaria a ulls clucs.
Leave a Reply