El defensor

Jo no sé si s’han adonat vostès, benvolguts lectors, que entre la parafernàlia de càrrecs institucionals de dret i els creats ad hoc per satisfer les demandes o exigències dels distints grups polítics per arribar a configurar aquest govern dels quatre genets que diu que governa pel nostre bé, hi ha un buit que després d’anys d’haver constituït un fracàs, la voluntat d’emplenar-lo no s’ha tornat a intentar.

Potser recordaran que un servidor s’oposava al sistema de designació d’aquest càrrec, que es volia fer a dit per part del govern de torn (des de quan els que han de ser controlats escullen el seu vigilant?) i proposava que es fes per referèndum ciutadà entre candidats lliurement presentats perquè la seva funció era la de defensar-nos a nosaltres, els pagadors d’impostos i els rebedors de subvencions i altres favoritismes.

Potser ara sí que ja saben a què m’estic referint: al fet que Figueres, des de fa anys, no disposa de la figura de Defensor del Ciutadà.

Ho van intentar, em sembla recordar, sota el mandat de Marta Felip el 2015, i va resultar nomenat per majoria dels regidors Francesc Canet. Però aquest, en no obtenir la totalitat dels vots dels 21 membres del consistori, no va acceptar el càrrec. Ambdues coses lògiques: que ell volgués la unanimitat envers la seva persona i que el Ple se la negués donat el perfil polític gens tranversal, sinó partidista radical, del candidat.

I així estem, sense Defensor.

Però volen dir que és necessari? Jo ja el 2002, en un article amb aquest mateix títol a HORA NOVA, opinava: «… O sigui que, per exemple a Figueres (perquè de Figueres, al cap i a la fi parlem), després de tenir vint i un regidors distribuïts entre govern, oposició i trànsfugues, convenientment assessorats per un secretari de carrera (és a dir, independent) dipositari de la fe administrativa; per un interventor de carrera (és a dir independent), que audita de veritat i no com fan algunes famoses companyies; per un cap de policia de carrera (és a dir, independent) que va tan sobrat, o infrautilitzat, que inclús se l’envia a solucionar els problemes de trànsit de Palau-saverdera; per uns arquitectes municipals; per un enginyer municipal; per un gerent de Fisersa i per un munt de funcionaris tècnics especialistes; després de tenir una cadena de televisió local, una emissora de ràdio i dos setmanaris locals, a més a més d’un altre de provincial amb edició comarcal específica, encara necessitem un Terminator que sigui capaç de doblegar la manca de voluntat dels polítics i canalitzi cap a una via determinada (qui sap si la paperera de reciclatge) les reclamacions ciutadanes?».

El meu escepticisme segueix igual però crec a més a més que des de llavors hem perdut algunes de les eines de protesta (decadència?), ja que la figura està creada, s’ha d’emplenar el buit institucional, això sí, canviant el sistema de designació de ser elegit pels qui han de ser controlats pel de ser decidit en referèndum entre la ciutadania.

Jo ja tinc el meu candidat: en Joan Oliva Romero, un activista civil independent i transversal políticament. Si es presentés, jo el votaria a ulls clucs.