El cotxe a les ciutats després de la Covid

0
1231

La crisi climàtica i l’esclat de la pandèmia han posat el paper del cotxe a la ciutat en el punt de mira. Certament, no és quelcom nou, però la conjuntura ha fet que s’acceleri la idea de fer fora el cotxe de les ciutats. Ja no només és una qüestió de contaminació, sinó que va molt més enllà i la majoria de ciutats van en la línia d’expulsar el cotxe dels nuclis urbans. No vull entrar a valorar si la decisió és correcta o no. En tot cas, és evident que les ciutats han de ser més amables, menys sorolloses i més naturalitzades. El debat per a mi no és aquest, el debat és els «tempos» per fer-ho, i els riscos de fer-ho malament.

Les principals ciutats europees que han optat per mesures més dràstiques tenen algunes característiques molt evidents: una gran sistema de transport públic que connecta la ciutat amb el seu espai natural d’influència i una massa de població important que viu en aquests entorns metropolitans ben connectats.

Barcelona està accelerant en aquesta transformació sense tenir garantides dues d’aquestes coses: un transport públic eficient i suficientment dimensionat per captar l’increment d’usuaris que hauran de deixar el cotxe i la bona connexió en transport públic amb la tercera corona de la ciutat. Sense aquests dos elements, penalitzar l’ús del cotxe de cop pot tenir efectes negatius sobretot per la gent que ja va haver de marxar de la ciutat per l’èxit del turisme i que viu en entorns no ben connectats en transport públic. Sobretot, és una qüestió de ritmes.

Però més enllà de les grans ciutats que són les que ho tenen més fàcil per tirar endavant aquest canvi, el que em preocupa són les ciutats mitjanes del país, que sovint emulen les polítiques de la capital sense tenir res a veure amb ella.

I és que no només tenen les mateixes problemàtiques que les grans ciutats, sinó que en tenen una altra d’afegida: la imperiosa necessitat econòmica d’exercir capital comarcal en un entorn molt poc connectat en transport públic. I aquest és un element clau en tot aquest debat. Posem per cas la ciutat de Figueres.

Figueres és una de les ciutats amb més població vinculada, és a dir, població que hi va habitualment, més enllà de que hi visqui. Ja sigui per feina, escola, serveis, etc. Molt per sobre de ciutats similars com Vic, Olot o Igualada. I amb xifres similars que ciutats de 120.000 habitants, com Mataró. Figueres exerceix una capitalitat de serveis evident a la comarca, però que fins i tot va molt més enllà.Vull dir amb això que Figueres no es pot plantejar reduir el pes del cotxe a la ciutat i apostar per la pacificació? No estic dient això, sinó que no pot pensar només en els residents que viuen a la ciutat i ha de pensar en el rol que la ciutat exerceix en el seu entorn. Si no vol deixar de ser el pol econòmic que és. Les ciutats són molt més que el seu padró. Cal fer-ho amb planificació, i sobretot, tenir en compte un element que a Barcelona no li cal perquè està molt més ben connectada amb el seu entorn en transport públic: els aparcaments dissuasius.

Qualsevol ciutat mitjana que vulgui fer una aposta per la reducció dels cotxes en el seu interior necessita una xarxa potent d’aparcaments dissuasius al seu entorn. L’aposta per aquest tipus d’aparcament és clau per poder continuar exercint el rol de capitalitat i alhora reduir l’ús del cotxe a l’interior. Bàsicament, perquè la millora dels transport públic no és de competència municipal, i perquè en la realitat actual tampoc seria suficient per arribar a la població flotant que usa la ciutat.

L’aposta pels aparcament dissuasius és clau per poder continuar essent la ciutat de serveis que sempre ha estat. L’exemple de l’èxit de l’aparcament de la carretera de Llançà és una mostra clara de la necessitat d’aquesta eina per reduir l’entrada de cotxes a la ciutat. El segon pas, n’és la millora de la senyalització dels aparcaments i el disseny d’un circuït que eviti entrar al centre per poder aparcar bé.

Pacificar el trànsit, naturalitzar i vianalitzar les ciutats mitjanes és important, però sense perdre el seu rol de pool econòmic i de serveis. I per això cal molt d’urbanisme estratègic i molta planificació.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li