El CAP, rere els murs de la presĂł

0
1928

Els metges i infermers del centre penitenciari de Figueres fan una mitjana diĂ ria de 280 visites. Un total de 102.917 el 2016


 

Pocs s’imaginen que darrere les parets del centre penitenciari del Puig de les Basses funciona un centre d’atenció primària que fa una mitjana de 280 visites al dia. L’anomenat equip d’atenció primària penitenciari de Figueres (EAPP) va fer al llarg del 2016, un total de 102.917 visites. La gran majoria són de medicina de família (57.403) o infermeria (43.340). Però, setmanalment o quinzenalment depenent de l’especialitat, també hi ha metges especialistes que visiten els presos. Segons les dades de l’any anterior, l’especialitat més demandada és psiquiatria amb 834 visites, seguida d’odontologia amb 678.

L’EAPP de Figueres inclou la directora, l’adjunta de direcció, set metges, nou infermers i nou auxiliars d’infermeria que atenen actualment uns 730 reclusos, tot i que estan preparats per donar cobertura en un futur a un total de 800 presos. La primera assistència en cas d’urgència la fan els professionals de l’EAPP. Si no poden tractar el pres amb els recursos d’un centre d’atenció primària, el deriven a l’hospital. Passades 24 hores, si el pacient continua requerint estar ingressat, el traslladarien a Terrassa, a la unitat d’hospitalització penitenciària.

La directora de l’equip d’atenció primària penitenciari (EAPP) de Figueres, Conxita Solé, explica que les patologies tractades als reclusos són “les mateixes” que en qualsevol centre mèdic ordinari però algunes malalties, com el VIH i l’Hepatitis C, tenen més incidència. En el cas de l’Hepatitis C, Solé detalla que el tractament amb els antivirals d’acció directa està tenint molt bon resultat. “Igual que a fora, primer reben el tractament els pacients amb patologies més greus i hi ha curacions molt altes, d’un 94-95%”, ha concretat. Ara, queden per tractar els pacients amb patologia menys greu.

El nou tractament, aplicat a partir de l’octubre del 2014, ha fet reduir el nombre de reclusos amb Hepatitis C. Al Puig de les Basses, la prevalença de la malaltia el setembre del 2014 era del 18,9%% i el maig d’aquest any s’ha reduït fins al 10,3%%.
En el cas del VIH, la prevalença actual al Puig de les Basses és del 15,4%. Segons explica Solé, tots els pacients reben tractament i estan en càrregues virals indetectables. La directora del centre fa incidència amb com s’ha reduït la incidència de la patologia i recorda que “l’any 1988 el 40% dels presos del país tenien VIH”.

PACIENTS, NO PRESOS. Tot i que les mesures de seguretat al centre mèdic de la presó són més important que en un CAP ordinari, Conxita Solé, declara: “Els reclusos venen a la consulta perquè tenen necessitats de salut, el que hem de tenir molt clar és que la persona que tenim davant és un pacient, no un pres, i l’has de tractar amb tot el respecte, igual que ell a tu.” A les consultes mèdiques, tenen el mínim material necessari, també perquè compten amb farmàcia pròpia des d’on es dispensen els medicaments. “Fem la recepta i es dispensa tot aquí”, afegeix Solé. La medicació psicotròpica la subministren sempre sota supervisió, però la resta de medicaments són els mateixos presos els que se’ls prenen, excepte que no estigui en condicions de fer-ho i precisin d’un control específic. Les visites es fan metge-pacient. “El funcionari del mòdul sap que estem passant visita però mai està a dins per raons de confidencialitat, només si nosaltres ho demanem de forma excepcional per motius de seguretat”, argumenta. A les consultes també hi tenen polsadors i a la paret hi ha una alarma que poden activar en cas de necessitat.

VAGUES DE FAM. En el casos en què els metges han d’atendre pacients en vagues de fam, hi ha un protocol a seguir. Es fa un primer control d’infermeria. A partir d’aquí es fan controls el tercer i el cinquè dia. Des de llavors, la supervisió mèdica és diària. “El metge fa informes a partir del cinquè dia i comunica al director l’estat del pacient”, detalla Solé. Si és necessari i l’estat de salut empitjora, el poden acabar traslladant a Terrassa. La directora de l’EAPP concreta que la majoria de vagues de fam duren un parell de dies i no cal derivar els presos a la unitat d’hospitalització penitenciària. La vaga també es recull a l’historial clínic del pacient.

MALALTIES INCURABLES.Quan es determina que uns reclús té una malaltia inguarible i que pot morir en dos o tres mesos, es pot aplicar l’article 196.2 del reglament penitenciari. És quan el pres pot sortir en llibertat per motius de salut. En cas que es denegui per qüestions jurídiques, es fa seguiment del pacient i quan empitjora el traslladen a Terrassa. D’allà, pot ser que acabi ingressant, si és necessari per salut, en un sociosanitari de la xarxa ordinària.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li