El Cap de Creus Ă©s territori de ducs

0
763

L’espai es consolida com una de les millors zones de Catalunya per a l’ocell rapinyaire nocturn més gran d’Europa


El Parc Natural del Cap de Creus ha detectat aquest any un major nombre de territoris amb ducs, l’ocell rapinyaire nocturn més gros d’Europa. L’ocell té en aquesta zona una de les millors poblacions de Catalunya. En concret, durant el cens realitzat entre el desembre i el gener amb prop de 150 voluntaris, s’han detectat 14 territoris segurs i tres més de possibles.

El duc necessita espais tranquils, amb aliment i rocams en calma on nidificar. Unes condicions que el cap de Creus compleix. Durant el recompte, també s’han observat altres rapinyaires com el gamarús, l’àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, l’esparver, l’aligot i el xoriguer, als seus territoris de nidificació habituals.

Així mateix, s’han localitzat dos exemplars de pela-roques, un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que sol hivernar, sempre en pocs exemplars, als penya-segats empordanesos.

El cens de duc coincideix amb el cens d’ocells hivernants del parc, que enguany n’ha comptabilitzat un total de 1.449. El cens, que es duu a terme amb el suport de personal tècnic, els Agents Rurals i voluntaris, i en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, constata que el Parc s’ha consolidat com un lloc d’hivernada d’ocells marins, on es poden observar espècies escasses en altres punts de Catalunya, com el fraret, la baldriga mediterrània, la gavineta de tres dits o el gavot, entre d’altres.

Una altra dada rellevant ha estat la referent a la població de corb marí gros. Aquest 2022, se n’han comptabilitzat 46 exemplars, una xifra inferior a la detectada l’any 2021, quan se’n van comptabilitzar 54, i l’any 2020, quan se’n van detectar 47. Els tres darrers anys semblaven interrompre la constant i progressiva disminució del corb marí gros com a hivernant, tònica observada arreu de Catalunya, que manté menys de la meitat d’exemplars de fa 12 anys. Respon més al fet que no els cal marxar d’on crien, més al nord, que no pas perquè aquí no trobin condicions adequades.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li