Dos governs incapaços

0
1370

El que estem vivint en aquests moments i el que malauradament ens queda per viure, sens dubte, fa que pensem: «Realment està passant!» La pandèmia del coronavirus és tota una realitat, que ens està afectant, i molt.

Just una setmana després de la irresponsable jornada del 8-M, promocionada a dojo pel govern socialista i els seus socis comunistes, se sumava el míting de Vox a Vistalegre i per acabar-ho d’arrodonir, tot just una setmana abans, el vergonyós acte a Perpinyà amb el pròfug Puigdemont al capdavant, provocant també un estat d’alerta sanitària. Un conjunt de despropòsits, tots ells fent cas omís al Centre per al Control i Prevenció de Malalties, el qual feia una crida avisant que ens preparéssim, que adquiríssim material de protecció i que s’evitessin, sobretot, actes multitudinaris innecessaris en països on ja es registraven contagis locals. És evident que aquí ja en teníem, i en lloc de prevenir el que ja s’esdevenia, vam passar d’una setmana de gresca i d’inconsciència generalitzada a un decret d’estat d’alarma sanitària, i que encara, fins avui, ningú sap fins quan s’allargarà.

La realitat en aquests moments és un balanç de més de 16.000 morts i quasi 160.000 contagiats, entre els quals, i en molta més proporció que a d’altres països, a causa de la manca de material (una vergonya per no prevenir), hi ha més de 23.000 sanitaris.

Tot el país confinat, cosa que afecta l’educació, l’oci i el turisme, la restauració, els autònoms i, per descomptat, les petites, mitjanes i grans empreses de la majoria de sectors… L’Organització Mundial del Comerç augura una caiguda històrica de fins a sis bilions, aquest 2020.

Està clar que la Covid-19 s’ha apoderat de les nostres vides i que el mal que està fent i farà és incalculable.

Persones que han perdut la vida en la més estricta soledat sense possibilitat d’acomiadar-se dels seus éssers estimats, tantes i tantes vides trencades, projectes que no veuran la llum, una infinitat de nostàlgia que ens impedeix abraçar els nostres, passejar, gaudir de l’aire lliure, compartir… Són qüestions senzilles que fins ara ens semblaven del més normal, quotidianes, habituals, quan en realitat són un regal del cel que tots necessitem, i ara més que mai valorem com el nostre gran tresor, el qual ens porta a una enyorança que ens fa sentir presos.

És més que evident que no podem esperar res de bo d’un govern social comunista que ha comès una infinitat d’errors incomprensibles per a la majoria d’espanyols. Un govern que no té la capacitat per aturar la crisi sanitària i econòmica en la qual ens trobem immersos i que cada dia que passa és una oportunitat perduda si no es prenen les mesures adequades.

Des del Partit Popular, el que tenim molt clar és que aquesta crisi, entre altres coses, ens ha servit per veure i confirmar les mancances del Govern espanyol i també les de la Generalitat. Dos governs totalment incompetents que menteixen constantment, en la xifra de víctimes, proveïdors, estafes, gangues de material inservible, fake news i, per arrodonir-ho, les amenaces chavistes del comunista Pablo Iglesias davant la llibertat empresarial i la propietat privada.

El Partit Popular es va anticipar presentant un paquet de mesures per superar la crisi de la Covid- 19, pensades per superar-ho amb el menor temps i perjudici possibles. Mentrestant, aquest govern segueix a la seva en un camí perdut, mancat de pas ferm i sempre des de la improvisació.

Per si algú encara ho dubtava, aquesta pandèmia sí que ha deixat al descobert que tots som iguals i que aquest virus afecta a tothom per igual. Ara tenim la possibilitat d’aprendre a ser més humans, valorant el que tenim, i de ben segur, el que no ens destrueixi ens farà més forts.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li