Diumenge voten, més enllà de l’Albera

0
507

La ultradreta surt amb avantatge, tot i que a la segona volta podrien guanyar socialistes i ecologistes


Més enllà de l’Albera —com tot França— estan mobilitzats per les eleccions regionals i departamentals dels propers diumenges 20 i 27 de juny. Aquests comicis es correspondrien, si ho comparem amb Catalunya, amb les eleccions a la Diputació i als Consells Comarcals (que aquí són indirectes, en funció dels resultats de les municipals) i a les autonòmiques. Aquests comicis, com les legislatives i presidencials, se celebren a dues voltes. En aquest cas, a la segona només hi concorren les formacions que hagin superat el 10% dels vots i hi ha l’opció de refondre candidatures per tal de sumar electors de cares als resultats finals.

Les eleccions departamentals divideixen els seus candidats per cantons o districtes que apleguen barris d’una mateixa ciutat (de Perpinyà, per exemple) o agrupacions de municipis, i les regionals, un conjunt de departaments o províncies que a l’altra vessant dels Pirineus s’apleguen a l’espai conegut com l’Occitània —fa uns anys es va intentar nomenar-lo País Català, però el nom va ser rebutjat— i que comparteix capitalitat entre Tolosa de Llanguedoc i Montpeller. Per tot plegat, els seus resultats sempre poden tenir una incidència més o menys significativa en tot allò que fa referència a les relacions transfrontereres que, segons els àmbits, afecten l’Alt Empordà, la demarcació de Girona o Catalunya.

Un sondeig publicat aquest diumenge pel grup Dépêche (editor dels tres diaris de la regió, entre ells L’Indépendant de Perpinyà) donava per guanyadora (31% de la intenció de vot) la llista de la formació d’ultradreta Rassemblement National (RN), seguida molt de prop (29%) pel Partit Socialista. En tercer lloc hi ha gairebé un triple empat a l’entorn del 10% entre Republicans (de centre dreta), els governamentals del president Macron i els ecologistes que van units amb els regionalistes de Sí al País Català. De cares a la segona volta es preveu un avantatge, depèn de quantes llistes hi concorrin, dels socialistes, que rebrien, almenys, els vots ecologistes.

EL RISC DE LA ULTRADRETA. A les eleccions municipals de l’any passat a Perpinyà va guanyar la candidatura de la ultradreta i que la ciutat tingui un alcalde que ha estat un destacat dirigent de l’antic Front Nacional de Le Pen, avui transformat en l’RN. Una de les primeres mesures adoptades va ser canviar el lema de la ciutat. Des de l’època de l’alcalde republicà Jean Paul Alduy, s’anomenava «la catalana» i s’havia impulsat la cultura i la llengua en molts àmbits. Amb l’arribada de Louis Aliot s’ha passat a dir «la rayonnante».

Una manifestació, organitzada el passat mes d’abril pel moviment polític Sí al País Català, posava en evidència que «no podem acceptar que un canvi que toca l’ànima dels catalans sigui decidit de manera astuta per un munt de polítics al fons d’un despatx. El senyor Aliot no ens dirà què som!». Diverses formacions polítiques s’han compromès a retornar l’eslògan si recuperen el govern municipal a les properes eleccions.

La preocupació per l’avenç de la ultradreta al departament dels Pirineus Orientals —que pot ser molt més elevada que a la resta de l’Occitània— queda també reflectida al carrer. Sense anar més lluny, aquest dissabte al matí el centre de Perpinyà va protagonitzar una manifestació per alertar la població d’aquest avenç que, segons els convocants, «posa en perill la llibertat i la democràcia al departament, a la regió i al país. Tots creiem que la democràcia era una cosa immutable, però amb l’aparició del feixisme tot pot desaparèixer ràpidament si no anem amb compte». En els mítings celebrats aquest cap de setmana també es va fer referència a la necessitat de combatre aquesta tendència tant alcista de la ultradreta.

Jordi Vera, coordinador del moviment Sí al País Català, assenyalava que «la nostra regió s’ha convertit en els darrers anys en un lloc d’acollida preferent de molts jubilats de diverses zones del país, a la recerca d’un millor clima i d’un nivell de vida econòmicament més baix, que els permet viure més dignament amb les seves pensions. Si a això hi afegim la crisi econòmica, que ens afecta de ple a tots els Pirineus Orientals i amb uns nivells molt més elevats que a la resta, tenim una barreja perfecta per fomentar aquest fenomen».

Mentre certes llibertats es troben en risc —entre elles tot allò que fa referència a la catalanitat— un altre fet va indignar fa poques setmanes la Catalunya Nord. La sentència del Constitucional francès contra la nova llei dels idiomes locals, que va provocar protestes a la regió i a la resta de territoris afectats. Unes 1.500 persones van manifestar-se el passat 30 de maig a Perpinyà contra la supressió de l’aprenentatge en immersió lingüística en català a les escoles públiques franceses, en concret, per una decisió judicial que censura dos dels articles més ambiciosos de la nova legislació sobre les llengües regionals.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li