DiscrepĂ ncia

Tot llegint, benvolguts lectors, la darrera col·laboració a HORA NOVA de l’articulista Josep Matas, no he pogut evitar ser víctima propiciatòria de la tremenda sorpresa que m’han suscitat alguns dels seus judicis o, si es vol, algunes de les seves declaracions. Afirmava el company d’editorial que «De cada euro que paguem en impostos (cal suposar que es referia als catalans, tant als de per dret propi com als de per imperatiu legal) pels tabacs, benzina, electricitat i bancs, tots van a parar a la Comunitat de Madrid mitjançant l’impost de societats». I continuava: «Això, els llur permet que per tal de reduir impostos a la seva comunitat, no els calguin impostos com el del patrimoni o transmissions» (Se n’ha oblidat del de successions?). Deia alguna cosa més, però les obvio per la seva «fortor» i me’n vaig a la seva conclusió final perquè és antològica: «Ja els ho tradueixo: pagar menys, i no ser perseguits pel fet de no pagar allò que és just: “legalment”. La Justícia, però, continua amb els ulls embenats». No em negaran que el missatge és buit de contingut.

Jo no seré tan contundent com la batllessa en la seva resposta, també en el darrer número d’aquest setmanari, a un membre de l’oposició municipal perquè, com que no tinc poders extrasensorials, no puc entrar en la ment de Josep Matas i declarar que menteix, és a dir que falta a la veritat amb la voluntat d’enganyar. No; seré una mica més humil, més discret i més generós i em limitaré a dir, això sí, amb una rotunda fermesa, que s’equivoca de «cabo a rabo» o, si s’ho estimen més, de cap a peus o de dalt a baix, i que les seves valoracions no són veritat sinó que, malgrat la intencionalitat amb la qual s’esbomben, són totalment equivocades.

Ràpidament perquè no disposem de gaire espai: Com a primera qüestió, els impostos que paguem els catalans, ho siguin per dret propi o per imperatiu legal, no van a parar a la Comunitat Autònoma de Madrid, sinó que van a parar a les arques de l’Estat. «Per lo tant» (recordo que sempre ho deia així el meu company de fatigues municipals Martí Palahí) és fals que la recaptació a Catalunya d’impostos no cedits per part de l’Estat derivi en una reducció d’impostos a Madrid.

Com a segona, la gestió, gravamen i recaptació, així com el destí dels impostos sobre patrimoni i successions està cedida a les comunitats autònomes. I també el recàrrec sobre l’impost estatal a les persones físiques. Això vol dir que si Catalunya pateix els més alts índexs impositius de tot el país és degut a les decisions que han anat adoptant els seus successius i propis governs, hagin estat de dretes o d’esquerres.

I, finalment, la Justícia no hi pinta res en aquest tema; per tant no pot equivocar-se. L’error rau en «fer-se sopes amb cloïsses tres dies fora de la nevera» tot emetent judicis no adaptats a la realitat dels fets.