Deu anys del parc ‘transfronterer’

0
1212

El Parc del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter està situat al límit de l’Alt i el Baix Empordà


 

El Josep Pla va escriure que «els lĂ­mits de l’EmpordĂ  sĂłn conjecturals, com sol succeir en totes les coses de la vida. Ara, els qui en som sĂ­ que tenim una certa idea dels lĂ­mits de la nostra comarca». Per ell, el lĂ­mit pel sud eren la muntanya de les Gavarres i pel nord la serra de Rodes. Avui, territorialment parlant, ens trobem en un territori molt mĂ©s ampli que va des de Portbou fins a Sant Feliu de GuĂ­xols. El mateix Pla escrivia que «la comarca de l’EmpordĂ  no s’havia dividit mai fins a l’ùpoca moderna, o relativament moderna. D’EmpordĂ  nomĂ©s n’hi ha un». A efectes administratius, perĂČ, aquest espai estĂ  integrat per dues comarques: l’Alt i el Baix EmpordĂ .

Ara bĂ©, ja fa temps que tot i existir aquestes dues comarques, el nom d’EmpordĂ  va unit a iniciatives conjuntes en l’àmbit turĂ­stic, cultural, gastronĂČmic, comercial i mediambiental. Un exemple ben clar d’aquest darrer vessant Ă©s el Parc Natural del MontgrĂ­, les Illes Medes i el Baix Ter, que es va crear amb una llei del Parlament de Catalunya, datada del 28 de maig del 2010. Enguany, per tant, se celebra el desĂš aniversari d’aquest espai natural «transfronterer», ja que estĂ  situat en el lĂ­mit de les dues comarques i tot i que majoritĂ riament abasta diversos termes del Baix EmpordĂ , tambĂ© preserva unes quantes hectĂ rees de l’Escala, municipi de l’Alt EmpordĂ .

Va ser creat durant la crisi econĂČmica i arriba al seu desĂš aniversari en plena crisi sanitĂ ria, circumstĂ ncia que ha obligat els seus responsables a ajornar alguns dels actes previstos per a la celebraciĂł de l’efemĂšride. Tot i aixĂČ, Ă©s considerat un parc Ășnic per la seva diversitat, ja que al llarg de les seves 8.192,19 hectĂ rees totals de superfĂ­cie, 2.037 de les quals sĂłn marines, inclou dues reserves naturals parcials, una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter, una reserva natura integral a la zona emergida de les illes Medes i un Ă mbit de protecciĂł d’espais agraris a la zona dels arrossars. En concret, abasta els termes municipals de Torroella de MontgrĂ­, Pals, Bellcaire d’EmpordĂ , Palau-sator, UllĂ , Fontanilles, Gualta i l’Escala.

Des del Parc recorden que «celebrem l’aniversari estrenant canal de YouTube amb un vĂ­deo que recull el testimoni de la gent del territori. DesprĂ©s d’aquests deu anys som un Parc amb tants paisatges i hĂ bitats diferents que costa triar-ne nomĂ©s un. Per aixĂČ hem preguntat a diferents persones que coneixen bĂ© el territori quin Ă©s el seu racĂł favorit. El vĂ­deo pretĂ©n ser una mostra del treball amb la gent de la zona». Entre les iniciatives que es volen consolidar coincidint amb l’efemĂšride, el seu director, Ramon Altura, ha destacat «arribar a la quarantena d’empreses –actualment n’hi ha 28- que treballen a la zona amb criteris de qualitat, sostenibilitat i conservaciĂł. Ampliar el nombre de rutes que es poden recĂłrrer per la zona, incrementant les 38 que hi ha actualment. Una d’aquestes Ă©s la de l’antic camĂ­ d’EmpĂșries, tot i que les mĂ©s visitades sĂłn les rutes costaneres i la del castell del MontgrĂ­. Finalment, volem millor la connectivitat amb els parcs naturals mĂ©s propers, Ă©s a dir, enllaçar les rutes de manera que des del MontgrĂ­ es pugui anar fins al Parc dels Aiguamolls de l’EmpordĂ  i desprĂ©s al del cap de Creus».

ELS ESPAIS FRONTERERS. La zona fronterera del Parc que toquen amb l’Alt EmpordĂ , a banda dels arrossars situats entre l’Escala i Bellcaire d’EmpordĂ , sĂłn el massĂ­s del MontgrĂ­ i l’espai litoral que va de l’Estartit a cala MontgĂł. Pel que fa al MontgrĂ­, es tracta de la gran formaciĂł calcĂ ria que fa de frontera natural entre el Baix i l’Alt EmpordĂ . TĂ© una extensiĂł de 2.300 hectĂ rees i estĂ  format per tres muntanyes, totes lleugerament superiors als 300 metres d’alçària.

La petja humana al massĂ­s del MontgrĂ­ es remunta al paleolĂ­tic, com demostren els vestigis trobats en diverses cavitats existents. Posteriorment, pastors de totes les Ăšpoques han deixat la seva empremta en refugis, tancats i cabanes de pedra seca, fins que l’edat mitjana hi va deixar les restes mĂ©s destacables. Entre aquests, l’imponent castell de MontgrĂ­, que es va començar a construir el 1294 per ordre de Jaume II, perĂČ que va quedar inacabat el 1301 per un enfrontament amb el comtat d’EmpĂșries. D’altra banda, al segle XVIII es va fundar l’ermita de Santa Caterina, immortalitzada per l’escriptora escalenca Caterina Albert a la seva obra Solitud.

Pel que fa a l’arxipĂšlag de les illes Medes Ă©s avui en dia l’Ășnica reserva marina del paĂ­s. La part emergida estĂ  formada per set illots que representen els Ășltims contraforts del massĂ­s del MontgrĂ­ en el seu camĂ­ cap al fons del mar. Aquest fons marĂ­, compartit parcialment a la zona de MontgĂł, a tocar de l’Escala, Ă©s el que dona un valor excepcional a tota la zona i converteix les illes i la seva rodalia en un indret Ășnic a la MediterrĂ nia, molt apreciat pels submarinistes d’arreu del mĂłn. En aquest fons destaquen les poblacions d’algues, els herbeis de posidĂČnia, els coralls, diverses espĂšcies de peixos, els crancs i les estrelles de mar, entre altres. Des que van abandonar-lo els seus Ășltims habitants el 1934, l’arxipĂšlag estĂ  deshabitat i des del 1983 rep una especial protecciĂł mediambiental per part de la Generalitat. Aquesta iniciativa ha contribuĂŻt enormement a recuperar la riquesa del seu espectacular fons marĂ­. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li