Detecten a Figueres i Roses zones censals amb nivells socioeconòmics preocupants

0
1130

L’informe de l’Institut d’Estadística inclou quatre barris de la comarca en la llista de zones més pobres del país


Noves eines per analitzar la situació socioeconòmica del país per unitats inframunicipals. L’Institut d’Estadística (Idescat) ha presentat el darrer informe que mesura els nivells de recursos de la població tenint en compte diversos paràmetres socials i econòmics. Les dades i les conclusions corresponen al 2018, per tant, molt abans de la pandèmia per la covid-19. Tot i això, els registres seran un guia per entendre moltes situacions actuals.

En el cas de l’Alt Empordà, es detecten quatre agrupacions censals amb un nivell socioeconòmic molt baix. Són Figueres 1 (centre nord de la ciutat); Figueres 4 (oest), Figueres 5 (est) i Roses 1. En el cas de Roses, la situació preocupant s’ubica al litoral central i l’oest de la vila. Aquestes quatre zones estan entre les deu de les comarques gironines amb els nivells socioeconòmics més baixos. En aquest grup hi ha els barris de la Font de la Pólvora i Vila-roja de Girona, el litoral central oest de Lloret de Mar i també el de la zona interior central del mateix municipi. Altres agrupacions en aquesta classificació són el centre nord i el nord d’Olot i dos sectors del terme de Salt.

LA METODOLOGIA. L‚Äô√≠ndex socioecon√≤mic territorial (IST) √©s un √≠ndex sint√®tic per petites √†rees que resumeix en un √ļnic valor diverses caracter√≠stiques socioecon√≤miques de la poblaci√≥. L‚Äô√≠ndex concentra la informaci√≥ de situaci√≥ laboral, nivell educatiu, immigraci√≥ i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de 6 indicadors. Aquests par√†metres es defineixen com a poblaci√≥ ocupada, treballadors de baixa qualificaci√≥, poblaci√≥ amb estudis baixos, poblaci√≥ jove sense estudis post-obligatoris, estrangers de pa√Įsos de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona.

Els resultats es presenten per agrupacions censals, una divisi√≥ de Catalunya en unitats territorials d‚Äôunes 9.000 persones de mitjana. Cada agrupaci√≥ censal t√© entre 5.000 i 20.000 habitants i est√† constitu√Įda per un conjunt de seccions censals territorialment contig√ľes i, en general, amb semblan√ßa socioecon√≤mica. Les agrupacions censals s‚Äôhan definit a partir de criteris administratius, cartogr√†fics i socioecon√≤mics.

Amb aquesta classificaci√≥ s‚Äôhan establert un total de 853 agrupacions censals, de les quals 713 s√≥n inframunicipals (barris de municipis de m√©s de 12.000 habitants), 26 corresponen a un municipi de 10.000 a 12.000 habitants cada una i 114 s√≥n supramunicipals. √Čs a dir, agregacions dins de cada comarca de municipis menors de 10.000 habitants. Tamb√© en q√ľesti√≥ metodol√≤gica, es destaca que l‚Äô√≠ndex socioecon√≤mic territorial √©s un √≠ndex relatiu, sense unitats de mesura.

LES XIFRES DE L’√ćNDEX. S‚Äôestableix un valor de refer√®ncia per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial en comparaci√≥ amb el valor mitj√† de Catalunya.

Per a l’anàlisi de resultats s’han definit 6 categories de nivell socioeconòmic segons el valor de l’IST: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà baix (de 90 a 100), mitjà alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125).

En aquesta mateixa pàgina es pot veure per colors corresponents a l’índex socioeconòmic el mapa territorial de Catalunya amb la posició de cada agrupació censal. A més, en el web de l’Idescat es poden consultar tots els resultats de l’estudi amb mapes interactius (https://www.idescat.cat/dades/ist/mapes/).

La refer√®ncia temporal de l‚Äô√≠ndex socioecon√≤mic territorial correspon a l‚Äô1 de gener de cada any. S‚Äôofereixen dades per al per√≠ode 2015-2018 amb les conclusions que centren el focus en el 2018. A partir d’ara ‚ÄĒi amb el context del 2020 i les seves conseq√ľ√®ncies‚ÄĒ hi haur√† nous escenaris per analitzar i, de ben segur, canvis importants en l’estat econ√≤mic i social de la ciutadania.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li