
Encetem un mes molt carregat d’esdeveniments tradicionals. Si hom fa un repàs al calendari comprova, en efecte, que hi ha uns dies molt marcats.
D’ençà uns anys, van aparellats el 6 i el 8, moltes vegades constituint un pont o, a voltes, un aqĂĽeducte. Com Ă©s sabut, el 6, dia de la ConstituciĂł Espanyola amb connotacions polĂtiques, el 8, dia de la Immaculada ConcepciĂł, amb connotacions religioses. Enguany es commemora el 43è aniversari del referèndum ciutadĂ per ratificar el que ja havia aprovat Les Corts Generals. Avui, transcorreguts tants anys, segueix plenament vigent, a vegades, potser fins i tot massa. NomĂ©s una reflexiĂł: segur, segur que hi ha moltes mĂ©s persones difuntes que la votaren que no pas persones vives. Cal tenir en compte que no vam poder fer Ăşs del dret de vot tots els nascuts a partir de l’any 1960-1961, Ă©s a dir, tota persona que en l’actualitat tĂ© seixanta anys o menys no la va poder votar. Des de la meva modestĂssima opiniĂł, com a ciutadĂ de peu, crec que caldria replantejar alguns capĂtols, reformar-la. En una paraula, adaptar-la al signes dels temps, sempre molt canviants.
Quant a la festa religiosa, cal recordar que Ă©s l’onomĂ stica de les dones que porten el nom de ConcepciĂł, Conxita, Imma, Immaculada, Pura, PurĂssima. Caldria fer un estudi sociològic de la freqüència d’aquests noms de pila i comprovar si es mantenen molt vius o van de reculada.
Ullant de nou el calendari, una altra data és el 13, dia de Santa Llúcia, també amb diverses connotacions, sobretot una. És l’arrencada del cicle nadalenc i la inauguració de la tradicional fira de Santa Llúcia a l’avinguda de la catedral de Barcelona, sempre molt concorreguda.
I pocs dies desprĂ©s, —una setmana— en l’à mbit acadèmic, el final del trimestre i l’inici de les vacances, tan esperades i desitjades per docents i discents. I, abans d’entrar de ple en el Nadal, encara la il·lusiĂł de la tradicional «LoterĂa de Navidad» de Madrid, aquĂ a Catalunya en reculada per donar pas al sorteig de la Grossa de Cap d’Any, molt mĂ©s arrelada d’ençà fa uns anys a casa nostra.
I de fet, tambĂ© Ă©s un esdeveniment l’arribada de l’hivern calendari en mĂ , malgrat que, ara amb el canvi climĂ tic en marxa, pot arribar molt abans sense demanar permĂs al 21 de desembre. Però en aquest cas encara mana el calendari, no la climatologia.
I de les altres festes ja en vaig parlar en altra ocasiĂł. NomĂ©s aprofito per desitjar-les amb salut, benestar, amb il·lusions recuperades per trobar-se la covid sota control però no desapareguda. Potser ens cal a tots tenir en compte la reflexiĂł del poeta-mĂşsic Pau DonĂ©s (1966-2020), membre del grup Jarabe de Palo recollida en la frase: «Viure Ă©s urgent». Gaudim, fruĂŻm, en aquestes dates —i sempre— tot recuperant una progressiva normalitat, amb compromĂs social i responsabilitat cĂvica.
Canviant de terç i tot sent el darrer mes de l’any, encara a hores d’ara vull fer esment d’unes commemoracions que hi ha hagut al llarg d’aquest any, algunes esdevingudes celebracions com en el seu dia recollien els mitjans d’informaciĂł i les xarxes socials, d’altres simplement constatant el fet. AixĂ:
Enguany: el Liceu barcelonĂ ha complert els 175 anys, llarg recorregut que ha permès tenir una trajectòria musical de primerĂssima qualitat i de gran projecciĂł internacional; les Festes de la Mercè, encara una mica marcades per la covid, han arribat a la seva 150a ediciĂł, sempre plenes d’actes i d’activitats, sent el tret de sortida el tradicional pregĂł des del balcĂł de l’Ajuntament. Es compleixen 60 anys de la creaciĂł d’Òmnium Cultural, entitat amb un gran nombre de socis i amb una tasca lingĂĽĂstica i cultural de gran expansiĂł pel territori, ara tambĂ© molt compromesa amb el present i futur de Catalunya i els 50 de l’Assemblea de Catalunya. Cal emfatitzar, en el terreny estatal, els 10 anys del final d’ETA. I, tambĂ©, en l’à mbit catalĂ i esportiu, els 100 anys de la fundaciĂł del CF Olot.
Enguany, en el terreny mĂ©s acadèmic i personal, vull esmentar de nou (mereix mĂ©s de les 4 lĂnies d’Hora Nova de l’1-VI-2021) que es compliren al juny els 25 anys del traspĂ s del Dr. JosĂ© MÂŞ Valverde Pacheco (1926–1996), poeta, filòsof, traductor, crĂtic literari, catedrĂ tic d’Estètica de la Universitat de Barcelona. Em permeto recordar-lo, deia en el terreny docent i personal, perquè vaig tenir la gran sort de ser-ne alumne pels anys 60. Amb motiu d’aquesta commemoraciĂł, vull fer dues reflexions: una genèrica i l’altra com experiència discent. La primera Ă©s la frase seva Nulla ethica sine aesthetica a propòsit de l’expulsiĂł, l’any 1966, de la Universitat Complutense de Madrid del catedrĂ tic d’Ătica J. L. L. Aranguren. Lliçó de solidaritat i empatia vers un company sancionat. I la segona, li dec aprendre a sintetitzar, grĂ cies que ens feia resumir en poques lĂnies el mĂłn de les idees de PlatĂł. Avui la capacitat de sĂntesi Ă©s fonamental en tot. Amics i amigues, proveu de definir en tres mots alcalde/alcaldessa. Triple soluciĂł bilingĂĽe: gener 2022.
Leave a Reply