Descobreixen la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries

0
564

Els treballs d’excavació confirmen l’existència d’un conjunt episcopal tardoantic a la zona de Santa Margarida


Després de sis setmanes de treballs d’excavacions a Santa Margarida, s’han presentat les restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries. La descoberta inclou una part de la planta de l’edifici, suficientment gran per poder calcular les dimensions de la basílica, que s’estimen en una amplada d’entre 13 i 14 metres i una longitud que supera els 20. Amb aquesta troballa es compleix l’objectiu de les excavacions: determinar la naturalesa i funció des les edificacions del nord de l’actual església de Santa Margarida.

Així s’ha pogut confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic, sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana. Un fet «excepcional», segons el director de l’excavació, Pere Castanyer, ja que «permet tenir un fil conductor històric des dels grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari».

EL CONTEXT. Aquestes excavacions formen part de les actuacions previstes a l’actual projecte de recerca sobre àrees portuàries de l’antiga Empúries. És precisament l’estudi sobre aquestes àrees portuàries el que permet explicar les tres gran etapes històriques del conjunt emporità. La fundació dels grecs al segle VI aC, l’arribada romana al segle II aC, i l’abandonament dels nuclis tradicionals al segle VI dC.

Els treballs realitzats han permès confirmar que les edificacions d’aquesta àrea eren l’epicentre del nou nucli sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana. Un complex que, segons apunten els experts, va durar fins a finals del segle VII o a principis del segle VIII.

MÉS TRESORS. Les excavacions també han tret a la llum dos sarcòfags de pedra, situats sota el paviment a cada banda de l’altar. Un d’ells disposa d’un forat a la part superior, utilitzat per veure i tocar les relíquies del difunt.

Una altra sorpresa ha aparegut en un esglaó. On s’han localitzat 182 monedes de bronze baiximperial, datades entre principis del segle IV i mitjans dels segle V, i que s’han pogut mantenir juntes perquè es van guardar dins una bossa de cuir.

Aquestes monedes van aparèixer sota un esglaó

MOLT PER REMOURE. «Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per descobrir encara el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària», apunta Castanyer. Segons les prospeccions geogràfiques que s’han fet, es pot determinar amb certesa que la basílica forma part d’un complex que ocupa unes dues hectàrees.

Aquests treballs arqueològics estan impulsats des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compten amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala i la col·laboració dels propietaris dels terrenys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li