De Sant Antoni a Sant Pau, tradicions figuerenques

0
967

Vilatenim manté la benedicció dels animals i l’ermita romànica acull molts veïns el dia de l’aplec


Una cançó de Raimon proclamava que «qui perd els orígens, perd la identitat». A Figueres es procuren mantenir les tradicions, si més no algunes. I durant el mes de gener se’n celebren dues, recuperades enguany després del parèntesi de la pandèmia. Ens referim a la benedicció dels a­nimals per sant Antoni, al nucli de Vilatenim, i l’aplec de Sant Pau de la Calçada, a l’ermita del mateix nom, que es complementa amb el consum de la flaona, la dolça típica de la ciutat.

El municipi de Vilatenim, tot i haver estat annexionat a Figueres l’any 1975, manté les festes locals. Així, el passat 23 de gener es va celebrar la festivitat de Sant Antoni. Els actes, organitzats pel Centre Recreatiu Empordanès amb la col·laboració de l’Ajunta­ment de Figueres i el Consell Munici­pal de Vilatenim, es van iniciar amb la celebració de l’ofici solemne a l’església de Sant Joan i van seguir amb una audició de sardanes, a l’exterior de la carpa, a càrrec de la cobla Els Rossinyolets de Castelló d’Empúries.

Entre la missa i les sardanes es va procedir a la benedicciĂł dels animals, una antiga tradiciĂł local que s’ha anat celebrant cada any a l’entorn de la diada del seu patrĂł, que en el calendari s’escau el dia 17 de gener. Segons explica Carme CastellĂł al llibre Vilatenim. Memòria d’un poble, antigament, desprĂ©s de cantar els goigs al sant, «ben aviat la gent deixava anar tot el bestiar als patis del voltant de l’esglĂ©sia i de la plaça (vaques, porcs, gossos, gallines, burros…) i el mossèn els beneĂŻa». Des de fa uns anys, la benedicciĂł no tĂ© tanta requesta, però enguany s’hi va poder veure un xai petit i una gallina d’origen indi, a banda de gats i gossos i altres animals de companyia.

UN APLEC ARRELAT. Des de fa més de 75 anys —només una nevada i l’any passat la pandèmia ho han impedit— el darrer diumenge de gener se celebra el tradicional Aplec de Sant Pau de la Calçada. La festa —enguany era la 76a edició, amenitzada per la cobla Foment del Montgrí i amb molta concurrència de veïns— se celebra a l’entorn de la capella romànica del mateix nom —que està considerada la més antiga de la ciutat—, un indret carregat d’història però de titularitat privada, en concret, propietat de la família Del Pozo – Senillosa. La imaginació popular menciona la possible petjada de l’apòstol sant Pau poc després de desembarcar a Empúries, el qual hauria predicat en aquestes terres, prop del riu Manol. Val a dir que la capella és citada documentalment l’any 990 en una relació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes.

El topònim de calçada correspon al fet que la via romana passava prop d’aquestes terres. L’historiador Joan Badia i Homs explica, en el llibre L’arquitectura medieval de l’Empordà, que «l’any 1820, quan el masover del mas de Sant Pau estava llaurant uns camps d’aquell entorn, se li enfonsà l’arada i a l’esvoranc descobrí un llarg tram de paviment de pedres que tenia quatre capes de material, que suposadament era l’antiga calçada romana». Badia ha donat a conèixer abundant documentació sobre l’indret, que apareix en tota mena d’escriptures antigues ja que era habitat des del segle XI.

A principis del segle XX, els figuerencs hi començaren a fer excursions amb berenars sota les arbredes i amb una clàssica visita a l’ermita. El 1944 es va renovar la festa amb una audició de sardanes, a partir de la qual es va decidir celebrar-la cada any en el diumenge més proper. L’aplec es complementa amb la venda i consum de les típiques flaones, la dolça representativa de la ciutat. Durant dècades, les flaones només es podien degustar a l’entorn d’aquesta diada —Sant Pau és el 15 de gener— i fins a la celebració de l’aplec. Actual­ment el consum de la flaona s’ha estès gairebé a tot l’any, tant per a la gent de Figueres i la comarca com per als visitants. Els pastissers comenten sovint que a l’estiu hi ha una important demanda del producte, perquè en ser unes postres característiques de casa nostra, molta gent se les endu com a obsequi. Tot i que la crema no necessita anar a la nevera, els pastissers recomanen que es mengi en pocs dies perquè si no, es perd el cruixent. Actualment, de flaona o flaó, de tipologia semblant, també se n’elaboren, entre altres llocs, a Torroella de Montgrí, a Morella (Alt Maestrat) i a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li