De promeses i juraments

0
1224

Queden molt lluny en el temps i mĂ©s en el record dels que varen viure o patir la transiciĂł, aquella mĂ­tica anĂ fora d’en Adolfo Suarez : «puedo prometer y prometo…».

Perquè sentir als quatre mantinguts i nouvinguts al món de la política, com sentencien tot allò que es va fer al 1977 i posteriorment, si més no, em remou els budells.

Veure amb els ulls contemporanis com es va fer la transició des del sofà, tot jugant amb la Play o des de la taula d’una marisqueria (amb calers públics) només comporta una distorsió dels fets per gent que molt sovint ni havien nascut ni viscut a la seva pell l’ambient de l’època.

Perquè fins que l’incompliment de les promeses, sobretot les promeses electorals vomitades en campanya, no tingui un component sancionador al bocamoll de torn i/o al partit que representa, ja sigui econòmic, d’inhabilitació per càrrec o de tornar a presentar-se, ens veien abocats a que els mentiders professionals campin a tort i a dret, i al mateix temps que hi hagin crèduls unineuronals que els votin amb uns resultats electorals que fan més pena que glòria i uns pactes post-escrutini molt sovint antinaturals, això sí, en defensa del bé comú (de la meva butxaca, és clar).

Si prometen eradicar la pobresa, l’educaciĂł, els sous, l’habitatge… És clar que ho fan ! NomĂ©s hem de veure com d’acampar a la plaça del Sol a Madrizz a viure a una mansiĂł a Galapagar, Ă©s una bona millora… Com de portar grenyes a conèixer per a què serveix el xampĂş i el gel, com d’una nòmina de professor passen a 10.000 € al mes, amb totes les prebendes de despeses pagades, secretaris, escortes, vigilĂ ncia permanent a l’habitatge, com d’anar vestit amb una samarreta del Che, a portar una camisa planxada, com de tenir dona i fills a tenir un harem mantingut amb sous pĂşblics, per anomenar uns petits detalls.

Perquè d’aquest noiet geperut, la seva cohort de meretrius i del maniquĂ­ venedor de grans magatzems, què en podem dir? Varen prometre rebaixar el preu de la llum…És clar, de casa seva, que no la paguen, mentre la resta de mortals paguem 6 vegades mĂ©s; varen prometre tipificar com a delicte les portes giratòries i ves per on, ells ja en tenen uns quants ben col·locats i amb sou estratosfèrics… Varen prometre que Bankia seria una banca pĂşblica i ara ha estat adquirida per Caixabank… Varen prometre nacionalitzar l’aprofitament de l’aigua sense aclarir qui mantindrĂ  la mĂ fia de les companyies subministradores, varen prometre el vot pels menuts de 16 anys, Ă©s a dir, gent que ni sap com rentar-se la roba Ă­ntima ni saben el que Ă©s guanyar-se el pa (com ells), decidiran el futur d’un paĂ­s…Varen prometre ajuda a les empreses i autònoms, com al pare del presidentisssimo que li han donat 701.000 € de l’ICO, mentre la resta de mortals han de plegar veles o marxar de Catalunya.

I no cal anar tan lluny, ja que dins del nostre regne de Taifes tenim aquest renegat dels seus orĂ­gens d’arreu de l’Ebre per baix, amb un tarannĂ  mĂ©s propi de macarra de qualsevol barri marginat, que va prometre al 2015 que passats 18 mesos, tornaria a la RepĂşblica Catalana de Narnia deixant el seu escĂł i res mĂ©s lluny, ja que ara podrĂ  sentir les seves sèries preferides de Disney en catalĂ  a una plataforma que el 90% de la poblaciĂł catalana ni n’ha sentit parlar, tot per donar suport als pressupostos…

És a dir, hem tingut els pressupostos pendents que amb diners públics de tot el país i a través d’empreses del 3% es tradueixin al català quatre pel·lícules, que com tothom sap, és un dels neguits que té la població, com que ara es contracti un segon professor a les aules on s’imparteixi el 25% en la llengua comuna; per a això sí que hi ha calers, però per treure la mainada dels barracons, subvencionar els llibres, el transport escolar i beques de menjador, no n’hi ha i tant se’ls hi en fot, ja que ells porten la seva descendència a centres privats poliglotes, no sigui que es barregin amb la plebs.

MĂ©s a prop, encara que no sigui el Festival de l’Humor, sento com prometen pavellons esportius i piscines (que desprĂ©s no poden mantenir) a pobles on el bestiar estabular supera la poblaciĂł humana , soterrar les vies del tren (quin riure) garantir el subministrament d’electricitat al Bon Pastor, centres d’acolliment d’animals milionaris (Pedret i Marçà), eradicar els ocupes i la plena ocupaciĂł, instituts d’obra, eradicar barracons, CAPs a dojo… malgrat els 18 impostos de mĂ©s que paguem a Catalunya envers la resta del paĂ­s, es veu que no s’arriba a tot.

Deu ser força difícil prometre o jurar una Constitució, que la volen trencar, per imperatiu legal i després haver de complir amb el que es va prometre al programa electoral; si no recordo malament, ningú esta obligat a presentar-se com candidat a unes eleccions a un país que no reconeix com a propi i malgrat això guanyar, tampoc estàs obligat a acceptar el càrrec i menys el sou, si prové d’un Estat repressor i si no, pots anar a viure a Waterloo i guanyar-te la vida amb l’esforç dels altres.

Sigueu bons minyons i com que encara no estĂ  prohibit, que tingueu Bon Nadal , salut i feina.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li