De la teoria a la pràctica i del debat a la construcció

0
1057

Fa temps que defenso que necessitem repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per descomptades i la cultura no pot, ni ha d’evitar de fer-ho. El confinament i el post confinament ens ha donat l’ocasió idònia per trobar-nos i debatre sobre els reptes de futur del sector: debats sobre el món editorial, les arts, el teatre, els festivals de música, la transformació digital del patrimoni i els museus, atraure nous públics, etc. Ara, però, penso que cal passar de la teoria a la pràctica i del debat a la construcció, per això es fa necessari impulsar i articular espais d’experimentació, propostes per a materialitzar els reptes marcats i fer-ho d’una forma eficient on podem experimentar a petita escala per poder anar d’allò micro a allò macro. Una possible proposta és el LAB, perquè disposa d’una metodologia ja desenvolupada i testada amb gran èxit, una proposta que permet ser adaptada a cada espai i/o context. Crear una xarxa de laboratoris culturals permet llançar i articular una proposta d’innovació al sector amb un cost mitjà sense la necessitat d’intervenir arquitectònicament i sense realitzar grans despeses i/o inversions en materials.

Si volem fomentar la potencialitat de crear xarxes, d’esdevenir una cultura social, innovadora, amb capacitat de treballar amb i per la societat, necessitem crear els espais públics on poder experimentar i desenvolupar aquests projectes. Per això es fan necessaris espais on es convidi a experimentar, on el treball de professionals del sector ( però també d’altres àmbits) i públics treballin en el desenvolupament d’una idea comuna. Espais on es treballa amb una metodologia i un guiatge marcat, des de les lògiques de l’experimentació i el prototipatge. És doncs prioritari construir entorns/espais àgils i eficaços pel sector cultural: d’aprenentatge, d’innovació i validació, incubació i acceleració de propostes, i fer-ho a partir d’oferir serveis, eines i metodologies per incorporar innovació i millores en tots els sentits: organitzatius, connexió amb la societat, nous formats, continguts divulgació i recerca.

A tall d’exemple (avui faré autobombo) el passat 15 de juliol es va celebrar l’ #Aralabhacking una jornada de cocreació organitzada pel meu equip, amb la col·laboració de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i el suport Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural i el Museu del Ferrocarril. Varen ser set hores d’intens treball on 6 grups, formats per joves del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia i diversos museus varen treballar amb l’objectiu de crear noves propostes dirigides als joves. L’objectiu metodològic era crear una dinàmica horitzontal on, de forma col·laborativa, cada equip finalitzés el dia amb un projecte clar i validat, que tingués en compte les necessitats reals del públic objectiu; els recursos humans, econòmics i materials que caldria emprar; el funcionament de la proposta; quin arrelament tindria al territori; i com es podria captar l’interès dels joves per tal que s’impliquessin. Per fer-ho, es va desenvolupar una metodologia basada en diverses etapes de Design Thinking, a més d’introduir alguns dels elements de l’Advanced Creative Problem Solving, una jornada dissenyada sota un model de treball i format hackatonià.

L’Aralabhacking va ser un primer pas per retornar els museus a les comunitats joves, per trobar noves maneres de treballar i crear propostes factibles tot i la complexa realitat financera i de recursos humans dels museus. Amb un enfoc radicalment horitzontal i trencador, per la manera de treballar i pensar, que va plantar la llavor de canvi en les ments dels assistents, per trencar amb les normes, sacsejar-ho tot i generar moments de tensió i reflexió enriquidors on tothom va ser escoltat i respectat. Un espai segur per promoure el canvi i acostar la cultura i el patrimoni als joves. Aquesta primera edició va permetre veure l’anhel de canvi en el funcionament i en les propostes dels museus que van participar i, alhora, va permetre identificar un seguit de punts de millora i també reptes de futur que cal compartir per seguir progressant a través de la inclusió participativa i la mentalitat oberta.

La cultura ha vist afectada per la pandèmia, però a més a més, no podem oblidar que ens ha tocat viure en una època de canvis constants amb la digitalització avançant, la robòtica prosperant com mai havíem pensat, on el bigdata i els algoritmes es fan omnipresents i un llarg etc. de canvis. Davant aquest escenari embogit, tal com diu Marina Garcés: «Si la realitat ha embogit, hem d’inventar conceptes delirants». Per a fer-ho es fan necessaris espais de treball i d’acció on poder imaginar un pas imprescindible per a poder construir. Amb paraules de Manuel Chaves Nogales: «Vam estar a punt de fracassar, no per falta de diners, sinó de fantasia, que és pel que es fracassa sempre».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li