Seria barroer contestar un article d’opinió de la bona amiga Marià Perpinyà en aquestes pàgines d’HORA NOVA. Escriure i opinar forma part del món de la llibertat d’expressió i aquest espai s’ha de preservar.
Probablement l’article es podria resumir en dos aspectes: contestar una pràctica facesbuquera d’imatges de crítica negativa (segons ella) per contraposar una pretesa imatge de fer política en positiu que vindria a ser l’altra cara de la lluna del “no foteu res”.
Al meu entendre l’autèntica imatge del dia a dia a Figueres no és la foto del contenidor mal administrat (que ho és) sinó la impossibilitat de construir una alternativa al desgavell municipal.
La política sistèmica dels partits es mostra impotent per construir res que sigui útil i desitjat pels figuerencs. A hores d’ara ens hem d’inventar això del viure en positiu per amagar una altra realitat?
Per sintetitzar. Figueres no té una majoria social ni electoral per administrar el seu Ajuntament. Pitjor encara, no té una alternativa ni en el camp del catalanisme polític (absolutament majoritària a Figueres); té una majoria ciutadana que demana la modernització de la política municipal; té la possibilitat de construir una majoria social que doni prestigi a les condicions bàsiques dels figuerencs (ensenyament, treball, sanitat, habitatge social); hi ha un delit per bastir una política cultural més enllà del clientelisme i de les variables independents; hi ha una demanda explícita de la ciutadania per administrar amb rigor el pressupost i practicar una política fiscal justa. Concloent: Figueres no té (de moment) una alternativa solvent.
Apreciada Maria, la solució no és treballar en positiu sinó treballar amb rigor, força i intel·ligència a favor d’una Figueres millor. No des de la retòrica sinó amb resultats.
I els resultats són els que són. Que cinc regidors són una minoria però fan de majoria i setze regidors són una extensa majoria són incapaços de reinventar-se. L’alternativa en el ple municipal no existeix. L’alternativa en el món dels partits, tampoc.
En el cor dels figuerencs viu una esperança que haurà de brotar a la primavera del 2019. Segur que serà una florida en positiu però sense la gent que està administrant aquest present.
Leave a Reply