Creuant el mirall

0
1628

Ha estat el cap de setmana mĂŠs dens dels que jo recordi. De fet, ja durant tota la setmana havien començat a preparar-se ingredients de tota mena que ja feien pensar que hi hauria molta “teca”. Però de cap manera m’imaginava aquest brou d’escudella i carn d’olla. Ja es veia que la judicialitzaciĂł de la polĂ­tica conduĂŻa al fet que ens passarĂ­em uns dies en què es parlaria de qualsevol cosa menys de polĂ­tica. Tot i que el problema era (i ĂŠs) polĂ­tic. La quantitat de legalismes que farcien els informatius de termes relacionats amb la llei em portaven de l’avorriment al vòmit. De vegades, tot barrejat. Legal, il¡legal, penal . Desprès ja mĂŠs sofisticades . “Un Tribunal Constitucional (per cert, amb un estatut modificat de forma antidemocrĂ tica. Lectura Ăşnica, i sense torn d’al¡legacions), sanciona penalment (?) les seves decisions. Fiscals que decideixen intervencions sense que calgui una sentència judicial , “preventiu” en diuen d’aquesta cosa. Es declara il¡legal gairebĂŠ tot allò que els passa la mĂ  per la cara. La convocatòria de referèndum, les partides econòmiques, la llei de transitorietat, la junta electoral…Es van deixar “la Monyos”, potser perquè no sabien qui era.

Amb tot això, arriben als 10.000 fills de… Sant LluĂ­s, de tan convençuts com n’estan de la força de la veritat i la justĂ­cia. I aleshores, sorgeix una frase que no deixa d’enamorar-me:”NomĂŠs hi ha democrĂ cia si s’obeeixen les lleis”. Em va portar a una reflexiĂł suggerida per un dels personatges de la famosa pel¡lĂ­cula El procĂŠs de Nuremberg.

Tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial, quatre jutges nazis responsables de les polítiques d’esterilització i neteja ètniques seran jutjats a Nuremberg. Sobre Dan Hollywood, un jutge nord-americà retirat, recau la important responsabilitat de presidir aquest emblemàtic judici sobre l’extermini i holocaust nazi. Però allò que em sembla rellevant, i fa pel que passa als nostres dies, els que en la pel·lícula són jutjats, són jutges. L’elit dels jutges alemanys abans i durant el període nazi a l’Alemanya.

Passat un primer moment, on intentaven emparar-se en el desconeixement de les conseqüències de les seves decisions , Ernst Janing (un prestigiós jurista) interpretat per B.Lancaster, admet el seu error. S’empara en una cosa que els sonara. “Cal tenir en compte que calia obeir les lleis, tot i que admeto que eren injustes. Qui s’havia de pensar que això acabaria en un holocaust? S. Daywood, un jutge de poble interpretat per S.Tracy li diu: “el dia que vostè va sentenciar obeint la llei, però conscient que era injusta, tota aquesta vergonya va començar a passar.” Tal vegada són importants les lleis per a la democràcia; però només quan van agermanades amb la justícia són autènticament democràtiques.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li