Contradiccions

0
1582

Aquests darrers dies s’han fet públics els resultats d’un parell d’estudis: un de la Fundació Catalunya Europa, presentat a la Diputació de Girona per l’exalcalde figuerenc Joan Armangué i consistent en «una anàlisi del progrés social a la demarcació de Girona», i l’altre, una diagnosi encarregada per l’Ajuntament de Figueres per intentar saber la situació de vulnerabilitat dels habitants de la ciutat. No he tingut accés als seus continguts, però em sembla que les ressenyes periodístiques publicades abasten per fer una primera, encara que no acurada, valoració.

A propòsit de la primera anàlisi, hi ha dues qüestions que em criden l’atenció perquè així, en aquestes condicions d’aproximació, em semblen contradictòries: és quan diuen que el factor turístic i el fenomen de la segona residència són uns dels principals focus d’alentiment econòmic a la nostra comarca entre d’altres costaneres quan, a l’inrevés, els consideren motors a la Cerdanya; i que feta una comparació amb les comarques del Rosselló (no sé si per esbrinar si a Catalunya li hauria anat més bé, segur que estatutàriament i lingüísticament no, no tornar a ser espanyola després de la fracassada experiència del canonge Pau Claris en fer dels catalans súbdits del franc Louis XIII, que va acabar amb la tornada a Espanya ,això sí, pagant el peatge de la «protecció» gal·la amb la cessió i la pèrdua in saecula saeculorum del Rosselló, la Cerdanya i el Conflent. Aquest Lluís, ho dic pels desmemoriats, va ser el pare del Roi Soleil, aquell famós de l’État c’est moi que el 1700 va prohibir el català als territoris de l’ara voluntariosament anomenada la Catalunya del Nord); que comparant-nos amb els nostres veïns de l’altre costat de l’Albera, deia, resulti que allà, amb un menor nivell de PIB per càpita, obtinguin millor puntuació pel que fa a l’habitatge, a l’accés al coneixement bàsic i als drets personals (haurem de tornar a repetir que no precisament als estatutaris i lingüístics), el que no priva que, paradoxalment, destaquem en l’àmbit europeu en nutrició i cures mèdiques bàsiques i salut i benestar. Podríem concloure que, segons el refrany castellà, las penas con pan son menos?

Potser la lectura completa de l’informe ens aclariria, en l’opinió dels signants, quina variant del fenomen turístic es constitueix en factor primordial d’aquest defalliment econòmic que se’ns diagnostica, si és el seu creixement o el seu estancament, perquè la veritat és, la digui, seguint Machado, Agamenón o su porquero, que el turisme ha estat, és i seguirà essent, indiscutiblement, el principal factor de desenvolupament, de riquesa i benestar en una comarca en la qual el sector primari té un pes relatiu que no engloba ni l’autoabastiment, el sector secundari és pràcticament desaparegut i és el terciari el que ha disparat, des dels seixanta del segle passat, l’economia i pel cap baix la seva permanència es constitueix com a reserva de futur. No s’ha de ser economista, basta simplement observar àlbums fotogràfics de qualsevol població costanera per adonar-se de la pluja de capitals que sobre la nostra comarca, com una deessa Fortuna, el turisme ha vessat i segueix aportant.

Tampoc no entenc que el fenomen segona residència sigui altre factor econòmicament crític. Què seria de molts pobles si els «forasters» no mantinguessin en perfecte «estat de revista» manteniment les seves llars quan no hi ha població autòctona per ocupar-les i conservar-les? No són els municipis de segones residències els més vitals de la comarca?

Pel que fa a la pressió demogràfica de la immigració, doncs potser s’haurà d’analitzar més detingudament, sense caure, com es diu, ni en praxis ni en temors xenòfobs, perquè també contradictòriament i constantment sentim veus que ens insten a ser més acollidors, més generosos i més que integradors acceptadors.

Quant a l’encĂ rrec municipal, que conclou que la meitat dels habitants de Figueres estan en risc de pobresa o d’exclusiĂł social a causa d’una baixada en els ingressos que comporta un seguit de privacions i dificultats per pagar serveis bĂ sics com la llum, l’aigua o la calefacciĂł (no sĂ© si tambĂ© l’aire condicionat l’estiu), em sobta que es posi com a exemple de pobresa que un vint-i-dos per cent de la poblaciĂł no es pugui permetre… tenir un cotxe!

Hi ha molts més d’aquests aspectes socioeconòmics a discutir i s’hauria de fer sense concessions ni a demagògies ni a frivolitats però, per començar, jo proposo que es defineixen quines són les característiques de la pobresa, de manera general o en els seus distints aspectes. Perquè, moltes vegades, i és també només un exemple, tot caminant pels carrers ens trobem amb individus als qui atorgaríem la qualitat de pobresa energètica però fan ostentació de signes externs d’altres tipus de riquesa; comunicativa, per exemple.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li