Com van arribar les urnes de l’1-O

0
1425

La presència d’efectius policials als hotels de Figueres va aconsellar no distribuir-les fins a la vigília


Cinc anys després de l’1 d’octubre de 2017 tots els mitjans de comunicació del país han recordat aquell esdeveniment històric que ha marcat la política catalana, espanyola i internacional durant tot aquest temps. S’han desvetllat informacions inèdites, tot i que la prudència —encara hi ha càrrecs públics inculpats— aconsella no explicar encara tota la veritat. Aquí i arreu. Tot i això, avui des d’hora nova us donem a conèixer algunes dades desconegudes sobre com van arribar les urnes del referèndum per a la independència a Figueres i a la resta de la comarca.

Com ja és conegut, les urnes que es van fer sevir per les votacions havien estat encarregades i pagades per un particular a la Xina. Van arribar a finals del mes de juliol al port de Marsella i, per prevenció, fins al 14 d’agost no són traslladades a un magatzem del municipi nord-català d’Illa (Ille-sur-Tét). A partir d’aquella data comencen a baixar urnes cap a Catalunya en furgonetes, cotxes particulars i fins i tot en autocaravanes. Els passadors, majoritàriament gent militant o vinculada als partits polítics independentistes i a les entitats sobiranistes, extremen les mesures de seguretat per evitar ser descoberts.

En alguns casos, uns quilòmetres pel davant d’un vehicle carregat d’urnes n’hi ha un altre que vigila que no hi hagi controls policials. Les caixes van a parar inicialment a vuit magatzems d’arreu de Catalunya, un d’ells situat a Cadaqués i des del qual es va abastir quasi tota la demarcació de Girona. Un cop a lloc segur, setmanes més tard, són distribuïdes a una cinquantena de llocs més, repartides a cada comarca, des d’on la setmana abans del referèndum es portaran a cada municipi. A l’Alt Empordà, en una ermita no destinada al culte d’un poble de l’interior.

Ja s’ha explicat que l’èxit de tot aquest operatiu —cal recordar que abans de l’1 d’octubre les forces de seguretat i els serveis secrets no havien localitzat ni una sola urna— va ser degut al fet que cada persona que hi intervenia disposava d’una informació parcial. Per exemple, un responsable s’havia de trobar amb algú en un lloc discret per recollir urnes, però en desconeixia la procedència i a quines persones serien lliurades tot seguit. I així del principi fins al final.

Qui sí que ha explicat sense embuts com va transportar urnes d’Illa fins a la comarca és Àngel Baró. El qui fora alcalde de Cadaqués els primers anys de la democràcia municipal assenyalava al Sense ficció de TV3 titulat «La piràmide invisible» que amb la seva furgoneta va carregar-ne fins a 650, en dos viatges. Sempre va passar per Portbou i el Port de la Selva. Per si l’enxampaven havia imprès un logo de la cadena de bricolatge Leroy Merlin i va imprimir una imatge d’un test amb flors que va enganxar a l’embalatge. Si l’haguessin parat, hauria explicat que carregava testos per a plantacions.

BarĂł ha explicar que un dels viatges el va fer el 17 d’agost, el dia que es va produir el brutal atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona. Curiosament el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, era al municipi, on amb una colla d’amics celebraven una festa que va quedar truncada de cop. El lĂ­der catalĂ , avui a l’exili, ignorava que a pocs metres d’on estava hi havia emmagatzemades centenars d’urnes per al referèndum. Un element mĂ©s de la discreciĂł que mantenia tot l’operatiu. Igual que el fet que, abans de l’1-O, un veĂ­ del Port de la Selva portĂ©s a BarĂł l’urna que es faria servir al poble. Ni l’un ni l’altre sabien tot el recorregut que havia fet…

DISTRIBUCIÓ A FIGUERES. Mentre a tots els municipis de l’Alt Empordà es van distribuir unes 130 urnes, al llarg de la darrera setmana del mes de setembre, la trentena que corresponien a Figueres no es van lliurar fins a la mateixa nit de la vigília de l’1 d’octubre. Inicialment s’havia ofert un magatzem situat al barri del Poblenou per acollir-les, però la presència d’efectius de la Policia Nacional a l’hotel Travé —visibles per l’aparcament de les furgonetes i el desplegament de vigilància armada al seu entorn— i de comandaments o agents secrets a altres establiments de la zona —era evident també la seva presència amunt i avall del carrer Balmes, per exemple— se’n va desistir per raons de prudència i de seguretat.

Per tot plegat, no va ser fins al capvespre del 30 de setembre que algunes de les persones compromeses a lliurar les urnes l’endemà als col·legis electorals van començar a rebre trucades perquè «ens trobarem a fer el toc» a la plaça d’un poble situat a les rodalies de Figueres. Al llarg d’aquella nit uns quants voluntaris (poc més de mitja dotzena) van recollir-les, juntament amb les paperetes, i les van acabar de repartir a la resta, per tal d’evitar un desplaçament d’una trentena de vehicles fins a aquell municipi, fet que podria haver despertat sospites.

Aquella nit, les urnes van «dormir» al maleter del cotxe, a sota el llit, en alguna habitaciĂł de la casa o al traster, embolicades en llençols o bosses de plĂ stic. Diumenge 1 d’octubre, a les 8 del matĂ­, totes eren als diferents col·legis electorals que s’havien previst per acollir les votacions i que prèviament havien ocupat o custodiat altres voluntaris i molta gent que s’hi va afegir. Per prudència, la consigna era no descarregar l’urna fins que es veiĂ©s que podia arribar-hi sense cap problema. AixĂ­ va ser arreu de l’Alt EmpordĂ . El que va passar a partir d’aquell moment ja Ă©s tota una altra història…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li