Claudia Bolte: ‘Tenir un festival nominat fora d’Europa Ă©s un orgull’

0
1465

«Una jove tĂ© una cita amb un noi que ha conegut en una app. Quan arriba al lloc de trobada, veu que hi ha una altra noia amiga d’ell. El jove amb qui ha quedat Ă©s sord, i ella no ho sabia». AixĂČ Ă©s ‘DIFER3NTE’, obra de la figuerenca Claudia Bolte


De totes les mancances, per quù l’oïda?
M’hauria valgut tant l’oĂŻda com la vista o la veu. Volia que lliguĂ©s amb el tema de valors. La noia tĂ© els prejudicis molt elevats, i el nano li ensenya que s’equivoca molt. Al final l’Ășnic que ens fa fer judicis als altres sĂłn aquests propis prejudicis que tenim a dins.

Quina durada tĂ©, i d’on ha sortit la producciĂł?
Nou minuts i vint-i-dos segons. L’he produĂŻt jo, estalviant i fent el rodatge en un Ășnic dia. El vam gravar al bar Gornishki de Barcelona. La idea va sortir d’aquest cervell que tinc, que a vegades dona molts mal de caps, perĂČ a vegades dona coses meravelloses.

Com afecten les restriccions actuals al curt?
Molt negativament. VolĂ­em que a Girona es fes el passi presencial, perĂČ ara s’ha denegat. A mĂ©s, no podrem anar presencialment al Secindi de MĂšrida a parlar cara a cara amb la gent, directors, guionistes, actors… AixĂČ sempre ajuda. Ens perdem un dels millors moments per recollir-ne els fruits.

‘DIFER3NTE’ ha estat nominat al Festival de Cine Internacional de Girona i al Kursaal Film Festival de San Sebastián, entre altres. Com porteu aquestes nominacions?
Estem molt contents. LlĂ stima de no poder ser-hi presencialment. AixĂČ ens ha robat molta presĂšncia. Jo quan hi soc personalment intent-ho donar-li molta visibilitat, parlar amb gent, mai se sap on hi ha la possibilitat. Soc una persona que intenta devorar aquests moments. Recentment ens han nominat al We Cam Fest de BogotĂ . Tenir un festival nominat fora d’Europa Ă©s un orgull. A mĂ©s a mĂ©s, es projectarĂ  a BetevĂ©.

Com portes el retorn a Figueres?
Anant i tornant. A figueres s’estĂ  bĂ© per visualitzar pau momentĂ nia, confinament bĂ sicament. A Barcelona i a Madrid hi he hagut de continuar anant, per feina.

Cal anar lluny perquĂš et reconeguin a casa?
Personalment, crec que sí. Vaig acabar la carrera de multimùdia i visual a Girona. Al cap d’un mes d’haver-me graduat vaig anar a Barcelona amb una mà davant i l’altra darrere. A donar-me a conùixer, a espavilar-me, i a fer càstings, a buscar agùncies representants. I quan feia un any que era a Barcelona, vaig fer el mateix anant cap a Madrid.

En aquest món has de tenir poca vergonya, sense ser un pocavergonya, i tenir desparpajo. L’aquí i l’ara. Jo considero que sí, un ha de sortir de casa.

Com es lliga el treball d’actuació, direcció i guionista?
Amb paciĂšncia, molta feina i sabent quina feina has de fer en cadascun d’aquests departaments. El guiĂł Ă©s el primer que es fa, en aquell moment estĂ s criant la idea. Un cop ja s’ha parit, queden dues feines, que, en el cas de DIFER3ENTE, van conjuntes. S’ha de tenir molt clar quina feina exerceixes en tot moment. És important estar molt concentrada, amb molta tranquil·litat, perquĂš hi ha molt moviment dins d’un rodatge.

Actues, cantes, guionitzes, dirigeixes, fas de coach i fins i tot has escrit un llibre. És impossible tenir avui en dia nomĂ©s una professiĂł en el mĂłn de les arts escĂšniques?
És molt important, ja que esplaies el coneixement. Entens diferents formes de treballar aixĂČ fa engrandir un teixit de coneixement. Clar que Ă©s possible quedar-se en una branca, perĂČ crec que l’art Ă©s una cosa en quĂš com mĂ©s reculls, mĂ©s pots oferir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li