Aquest cap de setmana va córrer un vídeo per les xarxes socials en el qual es podia veure un individu, bastant jove, armat amb un pal de gran envergadura al semàfor del carrer Nou de Figueres a l’altura del carrer Sant Llàtzer. El noi anava parlant en la seva llengua amb una actitud amenaçadora, mentre s’apropava als cotxes que allà esperaven la llum verda que els deixés continuar el seu trajecte. La situació podria haver acabat molt malament, però el vídeo no mostrava el desenllaç i no sabem si finalment la Guàrdia Urbana va intervenir. Aquest vídeo és un exemple més del clima que es viu a la ciutat, on són massa freqüents les notícies relacionades amb l’incivisme que ha acabat convertint-se en quelcom sistematitzat.
Qualsevol figuerenc o, fins i tot, qualsevol persona que visiti Figueres, sovint té una impressió clara que resulta transversal i coincident: la ciutat viu una situació de decadència devastadora. La nostra vila ha anat perdent oportunitats de futur, mentre Girona i el seu centralisme la fagocitaven i els successius governs figuerencs han estat incapaços de trobar-li un lloc a la ciutat en el nou panorama.
Davant d’aquesta conjuntura s’han assegut a veure com Figueres es pansia davant dels seus ulls, com es degradaven els seus barris i com la seva reputació de cara a l’exterior s’anava desfent. Hem perdut la nostra essència, ja no som el punt de referència comercial al nord de Catalunya. Ara la ciutat ja no genera tants llocs de feina com abans i viure-hi resulta car, entre altres coses, per la quantitat excessiva d’impostos que s’hi paguen, val a dir. Els carrers són bruts i descuidats, les zones verdes estan plenes d’escombraries i tots els barris, inclòs el centre, són cada cop més insegurs. Així, les famílies que s’ho poden permetre marxen a viure a pobles propers, que s’han convertit en municipis dormitori de la classe mitjana figuerenca. I d’aquesta manera Figueres s’està morint sense que ningú hi posi remei.
No obstant això, Pere Casellas va dir fa unes setmanes a les seves xarxes socials que es feien tasques de manteniment a la Plaça de l’Estació perquè «la ciutat està viva». I no ha pogut estar més desencertat. Podria haver parlat dels incívics i els delinqüents que maltracten la ciutat, destrossen el mobiliari urbà i embruten els carrers. Però no, va fer servir aquest eufemisme, que resulta massa semblant al que Orwell utilitzava a la seva novel•la 1984, on els noms dels ministeris de la dictadura del Gran Germà eren el contrari al que feien referència, essent el Ministeri de l’Amor qui s’encarregava de les tortures o el Ministeri de la Veritat qui difonia les mentides. I amb aquesta tècnica de «doble pensament», Casellas espera que acceptem com a vertader el que és clarament fals: que Figueres està viva.
Encara que el vicealcalde i el govern en ple vulguin fer-nos combregar amb rodes de molí, els figuerencs ja no ens els creiem, perquè vivim el dia a dia de la nostra ciutat. Ara toca deixar de vendre fum i parlar clar, unint forces amb un pla de ciutat que aturi la decadència devastadora que viu la vila, perquè si no es fa, Figueres acabarà morint i els responsables tindran nom i cognom.
Leave a Reply