Ciència ciutadana, innovació social

0
1414

La creativitat, cada vegada més, és un valor en alça en totes les facetes de la vida. Potenciar la curiositat, fer preguntes, reflexionar i ser crítics pren cada vegada més importància. El coneixement ja no s’aprèn només escoltant i accedint-hi, s’aprèn fent, s’aprèn cocreant i generant nou coneixement, en entorns més cooperatius que potencien el treball en equip, la iniciativa i l’intercanvi, entorns que requereixen ser més proactius i per tant més creatius.

La innovació ja no és exclusiva del món de la recerca i les empreses. Els ciutadans poden fer-la també, la tecnologia, i per tant la cultura digital els ho permet. La innovació ciutadana cada dia està més present, també en la definició de polítiques públiques. L’accés al coneixement i la generació del mateix cada dia pren noves formes, requereix processos molt més participatius i que passin en entorns més col·laboratius i oberts als ciutadans. I paral·lelament, el treball transversal, obert i col·laboratiu, més participatiu va prenent força en totes les esferes actives de la societat, concretant-se en una necessitat creixent de trobar espais on compartir experiències professionals, relacionals i personals.

En aquest context entra en joc la ciència ciutadana, que la podem definir com un model d’investigació participada que involucra el públic en projectes científics, habitualment per a la recol·lecció de dades i en alguns casos per a la interpretació col·lectiva de resultats. En l’última dècada les pràctiques de ciència ciutadana han experimentat un creixent reconeixement en la literatura acadèmica, desenvolupant-se principalment en àmbits de ciències naturals i experimentals i transformant la forma d’investigar en els citats camps.

El model més estès de ciència ciutadana sol considerar les formes de col·laboració entre científics i participants amateurs merament com «sistemes de contribució». No obstant això, cada cop és més habitual que aquesta col·laboració suposi una implicació més estreta de la població en diferents etapes d’una investigació, igual que succeeix en altres processos col·lectius de generació de coneixement des d’una perspectiva d’innovació oberta. Els projectes de ciència ciutadana, doncs, els poden classificar en funció del seu tipus de participació voluntària en tres grups. En primer lloc, projectes contributius: els participants contribueixen en la recopilació de dades i puntualment ajuden a analitzar-les i difondre resultats; en segon lloc, projectes col·laboratius, on els participants també analitzen mostres i a vegades ajuden a dissenyar l’estudi, interpretar les dades, treure conclusions o difondre els resultats, i en tercer lloc, projectes cocreats, en què els participants col·laboren en totes les etapes del projecte, incloent-hi la definició de preguntes, el desenvolupament d’hipòtesis, la discussió de resultats i la resposta a noves preguntes.

Els experts apunten a la necessitat d’ultrapassar el model contributiu de ciència ciutadana, per així involucrar els voluntaris en el procés de disseny de la investigació de manera més deliberativa i facilitada. El coneixement cocreat i participat capacita el ciutadà en una presa de decisions compartida sobre temes candents i d’interès comú. Cada cop urgeix més pensar i fer una ciència que s’adreci directament, sense mediacions, a les inquietuds sorgides per la societat en general o bé per un grup o una comunitat directament afectada o implicada. D’aquesta manera, la ciència ciutadana contribueix dins els nous models de participació que advoquen per una democràcia que depassi la simple delegació de confiança a uns certs representants de la ciutadania.

Per assolir la implementació de la innovació social oberta cal introduir una metodologia centrada en processos comunitaris que estigui compromesa amb una investigació horitzontal a través de la innovació i la implicació del públic i dels usuaris. La ciència de dades, la ciència de sistemes complexos i els sistemes socials o socioeconòmics han de ser actors principals. Per altra banda, s’ha de fomentar la cocreació d’experiments i reptes col·lectius que recullin evidències per respondre a reptes socials que puguin discutir públicament els resultats obtinguts d’una forma que sigui valuosa per a una àmplia gamma d’actors. L’objectiu és transformar la ciència i la recerca en una experiència cultural completa capaç de conduir canvis socials.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li