Carta oberta a la Marina RamiĂł

0
1333

Benvolguda Marina:

No me’n puc estar de dir-te que el teu article a HORA NOVA en el qual fas referència a en Marià Lorca i a mi mateix m’ha sorprès, no ja perquè sigui l’expressió d’una ferma empatia sobradament demostrada en el tracte personal, allà a on no totes les persones són capaces d’evadir-se del seus fantasmes ideològics per mostrar-se lliures de les màcules dels pensaments polítics, sinó perquè en els moments que estem vivint i amb el tarannà polític del que formem part, ha estat un exemple d’una gosadia, d’una llibertat de pensament i d’expressió que no és a l’abast de tothom sigui per covardia, vergonya o mala idea.

Però quan dic que m’han sorprès les teves declaracions no vull dir que pogués tenir dubtes envers la teva consideració i estima personal (mútua) o que no et considerés amb la suficient personalitat com per fer-les públiques, sinó perquè en la conjuntura que estem patint, per dir-ho d’una forma simple, que una «independentista» alabi la tasca política municipal desenvolupada per un convicte i confés «unionista», pot aportar-nos la grata sorpresa que potser no tots els ponts estan trencats i es pot fer camí cap a la pacífica convivència i l’entesa.

És aquesta la conclusió que jo vull treure del teu escrit, més enllà de les alabances que, com totes les virtuts i defectes humans, són valorats de forma distinta i no ja objectivament sinó, com diu el refrany, després de mirar-les amb cristalls de distints colors.

Jo et dono les gràcies per aquest teu atreviment tot esperant que serveixi com a juvenil exemple per a que, al menys en la vida municipal, allà on tots ens trobem al mig del carrer en un moment o altre, sigui l’empatia i allò que compartim el que ens uneixi superant les possibles discrepàncies. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li