Carta de comiat

Ja em queda lluny aquell 2013 en què vaig assumir amb gran il·lusió una alcaldia inesperada, i em vaig disposar a encapçalar el Govern de la meva ciutat, una ciutat impactada per la crisi, que va haver de canviar el rumb previst pel govern municipal, passant de projectes ambiciosos a pujar les partides socials per comprar habitatges i articular línies d’ajut per pagar lloguers i subministraments. Impensable quatre anys abans! Així, la fita inspiradora de l’acció de govern ha estat durant aquests anys compaginar una imprescindible política d’atenció social amb les qüestions més estratègiques per facilitar el creixement de la riquesa.

Marxo amb la satisfacció d’una enorme feina feta en una ciutat en què no es van planificar les bases de transformació econòmica i social dels anys noranta del segle XX cap a l’actual segle XXI, i no es va saber anticipar ni la crisi ni l’onada de nous figuerencs, que s’ha traduït en una població jove amb una forta demanda de serveis públics sobre unes bases productives antigues.

Hem resolt dèficits històrics: comunicacions d’accés i de mobilitat, equipaments (Auditori dels Caputxins, cinema Las Vegas, rotonda de la plaça del Sol, desdoblament de la ctra. de Vilatenim, segon CAP, depuradora d’aigües residuals, Parc de Bombers, etc.). Deixo una ciutat amb obres que reflecteixen una voluntat de reforma i millora del centre històric que m’agradaria que continués els propers anys. I marxo contenta d’haver donat un nou impuls al Museu de l’Empordà, d’haver falcat el finançament de les obres i el projecte museístic que permetrà l’obertura de la Casa Natal de Salvador Dalí, i de l’avenç del Pla educatiu d’entorn per obrir a tothom l’accés a experiències formatives més enllà dels continguts de l’ensenyament obligatori.

Però també assumeixo com a fracàs propi, i de tot el sistema polític i institucional, que avui en dia famílies d’un barri de Figueres, gent honesta i treballadora, no puguin tenir llum cada dia, perquè el sistema no permet posar límits als seus veïns fraudulents, així com els casos d’ocupació d’habitatges, que fan que les famílies veïnes perdin la tranquil·litat i la seguretat. Ens falten eines, i la lentitud de les institucions i la justícia no hi ajuda.

Vull fer un esment especial als fets viscuts a Figueres, i a tot el país, la tardor de l’any passat. He viscut com a màxima representant de la ciutat una aspiració col·lectiva, que vindrà de la mà de la independència de Catalunya, fita irrenunciable després del fracàs de l’Estat autonòmic. Un procés que em fa creure en la força de la gent per canviar les coses, i en el sacrifici personal d’uns polítics, que ara són a la presó i a l’exili, i que han hagut de renunciar a la seva llibertat, al contacte amb les famílies i al confort econòmic per l’aspiració col·lectiva d’un poble.

El procés em converteix en investigada judicialment per primera vegada a la vida, i m’obre un futur incert respecte a un possible processament penal pel simple i democràtic fet de seguir la voluntat majoritària de la meva ciutat. I, a més, em porta a una trista realitat: tenir companys regidors a l’Ajuntament amb qui puc tenir una relació cordial, que, estranyament, no dubten a brandar l’amenaça de querelles criminals que poden portar-nos, als qui diferim de la seva opinió política a escala nacional, a condemnes penals, amb danys personals, professionals o patrimonials. Una estranya convivència que fa que deixi aquesta alcaldia amb un sentiment ambivalent. Preval, no obstant això, l’enorme orgull i satisfacció per la confiança que m’ha donat la gent de Figueres, i per totes les experiències humanes i personals viscudes.

Em sento orgullosa de la meva ciutat. De la seva força associativa, de la hiperactivitat cultural, dels mercats i comerços, del vigor de l’hoteleria i la restauració, del dinamisme i la diversitat i de la capitalitat que exerceix a l’Alt Empordà així com del pol d’atracció que representa per la Catalunya del Nord.

Per mi finalitza una etapa en què he tingut una altra família, la de l’Ajuntament. Trobaré a faltar els companys regidors i tot el personal i l’equip. Han estat molts moments intensos, feliços els uns, dolorosos altres.

Des de la meva nova tasca al Govern de la Generalitat espero poder seguir ajudant la ciutat comunicant-li oportunitats i facilitant-li les polítiques i iniciatives que abasta la Conselleria a la qual serveixo.

Gràcies, figuerencs i figuerenques, per tot el que m’heu donat. Espero haver-vos servit.