Carme Gilabert: «Treballem per preservar el patrimoni fariner de Catalunya»

0
1377

És la directora i gerent de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries. Aquesta setmana l’equipament celebra l’acte de la sembra del blat, una jornada per difondre i posar en valor la feina de la pagesia. Actualment, a l’Alt Empordà ja no hi queda cap farinera en actiu


 

L’any 1995 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries compra l’edifici i es crea l’Ecomuseu Farinera, que s’inaugura el 1998. Com neix la voluntat de museïtzar aquest espai?
L’edifici va entrar a subhasta pública i hi havia una remor social que deia clarament que l’edifici no es podia perdre perquè era un edifici arrelat a la vila, però també perquè la maquinària que hi havia a dins era molt considerable, des del punt de vista patrimonial. I es va comprar amb la intenció de convertir-lo en ecomuseu. El segon que es va fer va ser contactar amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que té un sistema de museus estesos pel territori, i en aquell moment no hi havia cap farinera que en formés part. Llavors, el 1997 mateix ja es crea l’ens autònom i a partir del 1998 vam començar a fer visites, però encara amb la fàbrica en funcionament.

Fins quan va estar activa la farinera?
Va estar activa i va continuar fent farina fins a l’octubre del 2001. Es volia fer compatible la visita del museu amb la producció de farina, però el 2001 es va tancar perquè vam fer la primera fase de rehabilitació de l’edifici i justament es va intervenir sobre la fàbrica. Va ser una obra molt complicada perquè calia fer la intervenció arquitectònica amb la maquinària in situ i s’havia de protegir molt bé, però finalment l’activitat econòmica no es va reprendre perquè ja tenia una sèrie de dificultats i així es va decidir.

La farinera era un edifici emblemàtic i un dels motors econòmics de Castelló d’Empúries, oi?
Ho havia sigut. Quan l’Ajuntament ho va comprar va ser perquè el negoci estava en declivi, de fet, va entrar a subhasta perquè econòmicament no era rendible, però als anys cinquanta havia estat una farinera molt important de la província.

Fa la sensació que ens hem oblidat del patrimoni industrial i de la importància que ha tingut per a la nostra comarca. Ho pensa així?
Aquí vam fer una exposició que es deia «Empordà industrial» i partíem de la premissa de veure fins a quin punt la industrialització va ser un factor tan rellevant. I, durant la fase de recerca, ens va sorprendre la quantitat d’indústria que hi havia a la zona de les Salines, indústria vinculada al bosc, la mineria, metal·lúrgia… Era com una illa industrial i Figueres també va ser molt potent. I aquí, a banda de la farinera, també hi havia la fàbrica de la llet i els formatges.

Per què «Ecomuseu» i com es diferencia d’altres museus convencionals?
La definició de l’ecomuseu és perquè l’objecte d’estudi no és una pròpia connexió sinó que abraça tot el territori. Quan es va crear l’ens, es va interpretar el fet que el museu estigués aquí i que funcionés amb energia hidràulica, per tant, en certa manera és un museu ecològic. I és cert que l’ecologia està en les línies de l’ecomuseu, però sobretot és perquè es vincula i s’interpreta el territori. Quan treballem una exposició pròpia, procurem treballar sobre el territori empordanès. I l’any passat vam fer el Pla Estratègic i una de les premisses és el lideratge amb la sostenibilitat de l’entorn i la connectivitat amb el territori per generar debat i reflexió.

També forma part de la xarxa de museus de Catalunya.
Estem dins de tres xarxes; dues de temàtiques i una de territorial. La primera és el sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i a partir del 2010 ens convertim en museu secció d’aquest sistema, és a dir, som d’aquests museus que per la seva qualitat representa un sector industrial determinat. I tenim un paper més enllà, ja que nosaltres treballem per la preservació del patrimoni fariner arreu de Catalunya. També formem part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya i de la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Girona.

A banda de la de Castelló d’Empúries, actualment, s’ha posat molt de moda la Farinera de Sant Lluís. Hi van participar?
Ells van recuperar una part de maquinària i van fer una petita intervenció museística i des d’aquí els vam assessorar i els vam ajudar a crear un guió per explicar el funcionament de les màquines.

Aquesta setmana se celebra la Festa de la Sembra del Blat. En què consisteix la jornada?
Aquest és el segon any que l’Ecomuseu Farinera hi està implicat, l’any passat només vam jugar la figura de continent de l’activitat. S’organitza amb la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries, i el Gremi de Flequers de les Comarques de Girona comencen i tiren endavant el projecte de Pa de la Tramuntana. El que fa és una festa per donar a conèixer el projecte i es fa l’acte de la sembra per apropar la pagesia al públic en general perquè es coneguin les tasques i els períodes i es vincula al Pa de la Tramuntana.

Què diferencia el segell Pa de Tramuntana?
El Pa de Tramuntana és un pa que es fa amb dues tipologies de blat que han estat recuperats de varietats antigues i que es cultiven només a la zona del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. I els blats es molen en les dues farineres que queden en funcionament a Girona: la Farinera Coromina de Banyoles (del grup AgriEnergia) i la Farinera Sunyer de la Bisbal d’Empordà. I aquestes farines són, a partir d’un procés d’elaboració que ha determinat el gremi, les úniques que es fan servir per fer el Pa de Tramuntana.

Per tant, a la comarca actualment no hi ha cap farinera en actiu?
No. De fet, la província de Girona havia arribat a tenir fins a 35 farineres i actualment només en queden dues en actiu. N’hi havia hagut a Castelló d’Empúries, Cabanes, Pont de Molins, Sant Pere Pescador i a Figueres tres…

En què s’està treballant ara?
El 2021 vam acabar el Pla Estratègic i una de les línies a seguir era la de conèixer millor els nostres públics i, d’acord amb als interessos d’aquests públics, treballar per arribar -hi millor. D’altra banda, ara estem treballant el Pla d’Accessibilitat i també tenim el projecte educatiu i treballem per posar en solfa aquests projectes, pensar en la programació i les activitats que s’han de desenvolupar al museu l’any vinent.

Cap on mira el futur de l’Ecomuseu Farinera?
El dos de desembre obrim l’exposició «Memòria», que estava al MUME, sobre testimonis de la Guerra Civil aquí a Castelló d’Empúries i l’hem ampliat amb set testimonis més. D’altra banda, internament, estem treballant en la reedificació de tota la museografia del museu, que esperem que pugui reeixir en els pròxims anys. Hem d’explicar la col·lecció des de l’experiència, i a més que allò que expliquem parli de tu a tu. Estem treballant un bloc molt important que destinarem a l’alimentació des d’un punt de vista d’alimentació responsable, sobirania alimentària, alimentació sostenible…

Foto: Àngel Reynal

Darrerament, i de fet històricament, la farina no ha estat gaire ben vista…
Avui dia, al pa ja no li donem aquest paper fonamental en la base de l’alimentació i abans era la base. Es menjava pa i després hi posaves acompanyament, però la base era sempre el pa. Actualment, segons on vagis, no saps quin pa escollir de tantes varietats que hi ha. I, la pandèmia ho va demostrar, la gent va tenir una bogeria amb la farina… Antigament, i això ho explicàvem en un taller, existia la figura de la torna del pa. La coneixeu?

La torna? Què és?
Abans, quan la gent anava a comprar i volia un pa de quart o de mig quilo, el pa havia de pesar un quart o mig quilo, ni més ni menys. Si no pesava el quart de quilo, s’agafava una torna, és a dir, un tros de coca per arribar al pes que tocava.

Això ara ja ni ens ho plantegem…
El problema és que no ens plantegem perquè ens venen segons quin pa a segons quin preu i tampoc ens plantegem per què comprem pa a una benzinera. Des del museu el que fem és reivindicar la feina del flequer i cal recuperar la cultura de dir que les coses necessiten un temps, com ara la fermentació.

Aquesta és una pregunta obligada com a directora d’un equipament cultural i és què en pensa de les reivindicacions climàtiques actuals als museus d’arreu del món?
Entenc que el canvi climàtic és un tema molt important, però el que veig és que rere les campanyes hi ha la clara voluntat de cridar l’atenció, i tirar tomata a un Van Gogh crida molt l’atenció i surt a la premsa. Potser si haguessin vingut aquí, ningú n’hauria fet cas. Tot i això, no ho veig bé i s’ha de treballar per millorar el món en què estem i on hauran d’estar les generacions futures. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li