Bussejadors que ajuden científics, des de l’Empordà

0
1003

La Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques ha creat el Departament de Ciència Ciutadana perquè els submarinistes reforcin la feina dels oceanògrafs


Amb el port de l’Escala com a base d’operacions, el llegat del cèlebre oceanògraf francès Jacques Cousteau ha impulsat un nou projecte internacional perquè els submarinistes puguin ajudar els científics. Es tracta del departament de Ciència Ciutadana de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS), que està liderat pels gironins Gustau Vivar (arqueòleg) i Boris Weitzmann (biòleg). L’objectiu és que els bussejadors, durant les seves immersions, puguin arribar on no arriben els científics.

Jacques Cousteau va fundar la CMAS l’any 1959 per salvaguardar els recursos del món submarí. Ara, sis dècades després, sota les seves sigles s’hi apleguen fins a 130 federacions dels cinc continents. És com una gran torre de Babel, que no només organitza competicions esportives internacionals, sinó que també vetlla per la protecció i la sostenibilitat dels ecosistemes submarins. «Perquè ens en fem una idea, és com la UNESCO del món subaquàtic», resumeix Gustau Vivar.

I conscient que el submarinisme pot ajudar a fer ciència, l’organització ha creat aquest departament de Ciència Ciutadana. El codirigeixen Vivar i Weitzmann, que capitanegen un equip interdisciplinari on també hi ha gent de Cuba, França, Itàlia, Turquia o Portugal. El mateix Vivar explica: «El que volem és que la ciutadania, quan bussegi, ajudi els científics»; una voluntat que també lliga amb les demandes del mateixos submarinistes. «De mica en mica, a mesura que van fent immersions, ens demanen poder fer més coses que no sigui passejar sota aigua», diu.

CANVI CLIMÀTIC, NACRES I MEROS. Les possibilitats que s’obren, concreta Boris Weitzmann, són moltes. «Des d’observar i comptar peixos que són indicadors del canvi climàtic fins a ajudar els científics a estudiar espècies en perill, com les nacres i els coralls», detalla. I en aquesta línia s’hi emmarquen també iniciatives per fer seguiment a determinades poblacions piscícoles. «En el cas dels meros, s’està treballant en sistemes que permetin identificar-ne els individus mitjançant fotos submarines; les imatges que facin els submarinistes es gestionaran a través d’un programa i, d’aquesta manera, els científics obtindran informació sobre el nombre de peixos, els seus moviments…», especifica Weitzmann.

A més, els dos gironins també es plantegen impulsar un projecte subaquàtic per reduir la petjada de CO2 a l’atmosfera. «La posidònia i les altres fanerògames marines capten aquest diòxid de carboni; si fem actuacions per afavorir el creixement de les praderies submarines, estarem mitigant el canvi climàtic», concreta el biòleg. I hi afegeix: «Quan la tècnica estigui a punt els submarinistes podríem col·laborar a replantar posidònia i estarem ajudant a mitigar el canvi climàtic».

Per ajudar a fer ciència de manera eficaç, això sí, cal haver-se format. I tant la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques com l’estatal (FEDAS) ja estan ensenyant els seus membres, entre d’altres coses, com aplicar criteris científics o com conservar el patrimoni geològic, natural i cultural que es troba sota aigua.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li