Bonfill Arché: «Ha sigut un any de bonança, crec que serà una bona anyada»

0
1021

Propietari i enòleg del celler Arché Pagès de Capmany. La família fa molts anys que treballa la vinya. De fet, hi han passat cinc generacions i avui elaboren fins a quinze referències


Viticultors des de 1894, són molts anys dedicats a la vinya. Com comença la vostra història aquí, a Capmany?
Els besavis i l’avi del meu pare treballaven vinyes i vi d’altra gent i aquesta gent els va vendre els terrenys i la casa on vivim i és llavors quan comença tot. Al poble, el 1916 van crear la cooperativa de Campany i durant gairebé noranta anys la família va fer raïm per a la cooperativa. No elaboraven vi propi, tot i que és cert que a casa hi havia alguna tina i feien vi per a ells, per al consum de l’any, però tota la resta es venia a la cooperativa i la gent comprava el vi a granel.

I l’activitat al celler comença el 2004 amb la seva arribada?
L’any 2004, els meus pares i jo vam veure que la cooperativa s’anava apagant i durant un temps el raïm es va vendre a altres cellers, però ja vèiem que la vinya s’hagués acabat perquè no hi havia el futur del vi de l’Empordà que hi ha ara.

És que fa relativament poc que s’ha reconegut com a producte rellevant, no?
Estava a molts llocs com a vi a granel, però si no tens una marca, no tens prestigi. Va ser a finals dels noranta quan Oliver Conti, Peralada i Masia Serra van començar i llavors ja en van sortir d’altres com ara nosaltres, LaVinyeta*, Vinyes dels Aspres…, fins ara, que som cinquanta productors a tota la denominació. I el que va passar és que, com dic, la cooperativa es va anar apagant i vèiem que no hi havia futur i el meu pare feia molts anys que tenia ganes de fer un celler. M’ho va proposar, vaig fer estudis més específics en viticultura i enologia i el mateix setembre de 2004 ja entràvem la primera verema.

Què creu que hi aporta la seva figura al celler d’Arché Pagès?
Fer el vi. Fins llavors, l’únic que s’havia fet era raïm. Abans es feia raïm per a vi. Ara es fa raïm per a una tipologia de vi, raïm per a una altra varietat… Un vi té una maduresa, hi ha barreges, i penso que aquesta és la meva aportació, tot i que estic a tots els àmbits: la vinya i el celler. Som un celler que no comptem amb assessorament extern, nosaltres prenem totes les decisions, des de l’inici fins al final a l’ampolla.

Sempre hi ha la figura de l’assessor, que és l’enòleg, entenc?
Exacte, normalment, si el propietari no és enòleg, el celler necessita aquesta figura. Hi ha diferents models, on l’assessorament és total o bé parcial, i si el propietari hi entén una mica, li diu: «jo vull anar per aquí o per allà», si no hi entén o hi entén poc, es ven totalment al que li diu l’assessor.

Com els definiria els vins d’Arché Pagès?
Ostres, fer-los és fàcil, però definir-los és una altra cosa… [entre riures]. Intento fer vins que estiguin relacionats amb la zona on estem: l’Empordà i Capmany. Dins de l’Empordà hi ha força diferència entre els vins que es fan a la zona, els que es fan a Espolla, Garriguella, Roses, Mollet… i això és el bo i dolent de l’Empordà. Dolent perquè a vegades et demanen com és l’Empordà i és molt heterogeni, però el bo és que té tanta heterogeneïtat que et pots trobar vins molt diferents. Capmany té un sòl granític, sorrenc, la terra és molt aspra a diferència, per exemple, d’Agullana, que és el mateix terreny, però té una terra més solta. Capmany et dona vins amb caràcter, amb cos; a més a més, a mi també m’agrada expressar-los així. Els vins els pots modificar a l’hora de fer i sempre intento posar-hi aquest caràcter. I pel que fa a l’aroma, busco vins que facin olor del nostre territori, a les herbes de bosc. Tenim vinyes envoltades de bosc i ens faciliten aquests vins amb cos i caràcter empordanès, que al principi no som gaire amables, però després sí.

Com ha anat la collita d’enguany?
Aquest any ha sigut una collita molt diferent de les que havíem fet. Ja portem divuit veremes i fins ara havíem tingut setembres bastant secs, tot i que normalment sempre plou, però aquest any ha sigut plujós. També ha sigut un any de bonança, hi ha hagut bastant de raïm i com que veníem del fong míldiu de l’any passat i amb caigudes de producció, les dades són bones.

Aquest any no ha afectat el temut fong?
No, aquest any no. Aquest any vam tenir alguna gelada al principi i després hem tingut una primavera bastant seca, un estiu sec i en canvi el setembre va ser molt plujós. Tot això implica que les madureses són una mica més complicades, els vins tenen gairebé un grau menys, per tant, són vins més líquids amb no tant de cos. La graduació també implica les sensacions en boca, però seran vins més fàcils de vendre perquè tindran menys graduació i la gent no s’espantarà tant. Hi ha vegades que també intentem buscar aquesta reducció de graduació, però aquest any s’ha aconseguit de manera natural. I, ara, ben treballats al celler amb la maceració han quedat uns vins, que avui baixem a bota, i crec que serà una bona anyada.

A més, el seu sector sempre és a base d’error i encert. No es pot preveure massa.
Com que no són vins de recepta, cada any canvia tot. Ara fa divuit anys que faig vi i encara no he trobat 100% la línia. Vull dir, he trobat una línia, no fem alts i baixos, però encara estem buscant cada detall per millorar-los.

Sobre la taula hi tenim la sequera. Ha plogut durant el cap de setmana, però una flor no fa estiu. Com els està afectant?
La vinya no necessita gaire aigua, el problema és per a tota la resta… Amb aquests cent litres podríem tirar bé, el que caldria és que a l’estiu en caiguessin quinze o vint més, no com l’any passat, que en tot l’estiu no va ploure. Amb l’aigua d’aquests dies tiraríem, però diuen que el mes de maig també serà bastant plujós i això ja és més complicat perquè és quan apareix el fong. Si hi ha aigua i sol, els ceps són massa tendres i el fong ataca. Ara el problema seran els cops de calor que venen, que recremen el raïm, i s’haurà de treballar d’una altra manera. Fins ara buscàvem exposició del raïm i ara s’haurà de buscar més ombra…

Fa la sensació que el sector ha patit més que mai darrerament, primer la pandèmia. Quins efectes va tenir per a la firma?
Hem tornat a recuperar les vendes que teníem, per sort els vins que fem són vins que es poden guardar. Tots els vins tenen un temps de vida, n’hi ha que és més curta o més llarga, i els nostres poden aguantar. Durant la pandèmia vam patir com tothom perquè havíem de pagar ampolles i taps que havíem comprat, el vi que havíem fet i no es venia, però s’ha recuperat. Hem parat inversions que volíem fer, però ara tornem a estar bé.

I ara, amb les pujades de preu de l’electricitat i els carburants, es nota?
Això és un problema. Ara el que ens falta són ampolles, hi ha un dèficit brutal d’ampolles. Hem d’embotellar un vi rosat i no tenim ampolles blanques i m’han dit que encara trigaran a arribar. Al final haurem d’embotellar el rosat amb ampolla negra… El problema ve arran de la pandèmia, que es va parar la fabricació, i sembla que es tornar a engegar, però ara passa el mateix que als supermercats aquests dies. La gent s’altera, comença a comprar i es trenquen els estocs. D’aquí a uns mesos, espero, hi haurà ampolles per donar i per vendre. Si la gent comprés a poc a poc, això no passaria, però hi ha gent potent amb molts diners que acapara les ampolles, i els cellers més petits, per falta de diners o d’espai, ens quedem sense. A més, hi ha unes fàbriques de vidre d’Ucraïna, això també ens afecta. A més de l’encariment dels contenidors, hi havia fàbriques a Emirats Àrabs que ara ja no serveixen aquí perquè no els surt a compte.

Foto: Àngel Reynal

Hi ha molta competència dins el sector?
Hi ha de tot, no ho considero competència, però, a veure, una mica sí que ho és perquè a vegades treuen el teu vi per posar-hi el d’un altre. Però a l’Empordà som molt petits, dues mil hectàrees al món del vi no és res i per sort tenim un consum bo i som una DO privilegiada en aquest sentit. Vam tenir sort que al començament de crear l’activitat, alguns cellers vam fer un curs, ens vam conèixer i vam fer una bona pinya. Cadascú fa la seva història, però tenim una bona relació. I penso que aquest és un dels èxits de la DO Empordà i que l’envegen altres DO. Entre nosaltres el que hem de fer és vendre molt de vi de l’Empordà.

Quines novetats hi ha sobre la taula?
Tenim quinze vins Arché Pagès i ara estem treballant en un nou blanc i, sobretot, promocionant el Cartesius rosat, que és una garnatxa roja rosada que fa dos anys que faig. Ens ha donat molt bon resultat i aquest any és el de veure realment si s’ha consolidat. Aquest vi m’ha donat moltes il·lusions i ha agradat molt, i enguany és del que he produït més ampolles, també perquè la vinya ha anat creixent, i és una aposta forta. I ara també estic intentant promocionar el No té nom, que és el nostre vi amb més fruita, per no dir jove, perquè envelleix en dipòsits de formigó, però és molt lleuger, molt fresc, afruitat…

I, d’altra banda, estem esperant a veure si arriben les ajudes europees per muntar plaques solars al teulat. Gastem molta energia, així podríem aprofitar-la del sol i desconnectar-nos de la xarxa. Tant si arriben les ajudes com si no, ho farem, però molt millor si és amb l’ajuda.

Quin és el vi estrella, el que més es consumeix?
El Sàtirs, tan en blanc com en negre. Vam encertar amb la marca, amb el que hi ha dins, agrada a molta gent i és suau, fresc, però amb caràcter.

Per què aquests noms tan mitològics?
Sàtirs perquè quan estudiava faig fer una assignatura sobre el món del vi, l’art, la cançó, la mitologia… i van sortir els sàtirs i em va quedar aquest nom molt abans de fer el celler. Quan vam fer-lo i vam haver d’escollir noms, em va venir aquest al cap, no estava registrat i penso que va ser un encert. És complicat escollir els noms i crear-ne una marca.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li