Bilingüisme per defecte

És una anomalia democràtica que l’alcaldessa i el vicealcalde (ERC i PSC) es manifestin en contra del bilingüisme a l’Ajuntament de Figueres i excloguin l’espanyol de les comunicacions quotidianes que l’administració local manté amb els seus ciutadans. Excloure l’espanyol, llengua oficial a Catalunya i materna de milers de veïns de la ciutat, és donar l’esquena no solament als ciutadans sinó a la realitat mateixa de Catalunya.

El problema dels partits separatistes i el PSC és que confonen la promoció i foment del català, punt en el qual tots estem d’acord, amb l’exclusió i discriminació de l’espanyol. La realitat és que no solament s’està excloent l’espanyol, sinó que el que realment s’estan retallant són els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya. Excloure l’espanyol és un acte sectari propi de règims i governants totalitaris. Que els regidors d’ERC, PSC, CUP, Canviem i els tres trànsfugues es neguin a impulsar una administració bilingüe, imposin el monolingüisme i la uniformitat social és una vergonya.

El lògic en una societat bilingüe com la catalana és que l’administració, i encara més la local, que és la més pròxima als ciutadans, utilitzi en totes les seves comunicacions les dues llengües oficials, per respecte als seus ciutadans que usen indistintament el català o l’espanyol. Que la majoria de la informació que proporciona l’ajuntament de Figueres no estigui disponible en castellà suposa una discriminació lingüística. Per exemple, que tota la informació d’internet, xarxes socials, publicitat institucional on s’ofereixen consells sobre seguretat personal, ocupació, activitat municipal, situació de l’evolució de la Covid no estigui disponible en espanyol, només en català, priva centenars de ciutadans d’obtenir la informació en la seva llengua materna. Que els ciutadans no puguin tenir la informació en una de les llengües oficials del seu territori és la mostra de la falta de normalitat i anomalia que representa la política lingüística separatista.

El respecte pels drets lingüístics dels ciutadans en territoris amb diverses llengües oficials és una constant en les democràcies més avançades d’Europa, inclosa l’espanyola, on es reconeixen els drets lingüístics dels ciutadans de regions bilingües. El problema és que a Catalunya, i concretament a Figueres, el que es produeix és l’exclusió i la vulneració de drets dels castellanoparlants.

La normalitat amb la qual els ciutadans actuem al carrer, usant el català o espanyol segons ens vingui de gust amb absoluta llibertat, no es trasllada a l’ajuntament. El consistori, liderat per ERC, PSC, CUP i Canviem amb la connivència de Junts, no solament es mostra irrespectuós sinó hostil, bel·ligerant i intolerant al fet que el ciutadà pugui rebre informació en espanyol. La realitat és que és impossible trobar a la web, xarxes socials o informació institucional el més mínim rastre d’espanyol i el que encara és més greu, si un ciutadà vol un document oficial en aquest idioma, ha de sol·licitar-lo expressament, la qual cosa el porta a identificar-se. Qualsevol ciutadà sap que el primer que els governs separatistes volen és tenir identificats els dissidents del règim perquè a partir d’aquí poden començar a aplicar el seu règim de silenciament, assenyalament i mort social. El que no saben és que milers de ciutadans estem farts de les seves imposicions, hem perdut la por i no donarem ni un pas enrere en la defensa dels nostres drets, i Ciutadans continuarà liderant la rebel·lió de la llibertat a Catalunya.