Berenice Martínez: ‘Volia viure altres cultures; no vaig marxar per necessitat econòmica’

0
1144

Després de passar pels EUA, França, Bèlgica i Alemanya, fa 8 anys que viu a Suïssa, on és directora de màrqueting


De Las Palmas de Gran Canaria a Figueres. De Figueres, als Estats Units, França i Bèlgica, per tornar a l’Alt Empordà i, d’aquí, a Alemanya, Bèlgica de nou i, ara, Suïssa. Amb gairebé 38 anys, la Berenice Martínez Cid ha voltat per mig món, i des del gener del 2012 viu al municipi suís de Baden. Assegura que «des de ben petita que he tingut aquesta curiositat, o necessitat, de conèixer altres maneres de pensar i de fer», perquè «sempre m’han fascinat les llengües i les cultures». I afegeix que en el seu cas no va marxar «per necessitat econòmica», sinó perquè «volia estudiar altres idiomes i aprendre altres cultures».

De fet, aquesta inquietud va ser el que la va portar a estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra (francès/anglès-català), i ja en aquella època va sortir diverses temporades de Catalunya perquè considera que «una manera de realment viure-ho era viatjant i vivint en països estrangers». Més endavant va estudiar un MBA (un màster en administració d’empreses) a Kloten (Zuric) perquè volia «fer una pausa i fer un salt en el que és la meva carrera professional», i també un Màster en Màrqueting Online per la Universitat de Barcelona.

Actualment gestiona la comunicació de la base de dades de Cookidoo de Vorwerk International (la plataforma de receptes oficial de Thermomix). «M’encarrego d’analitzar la informació que rebem dels nostres clients per tal d’ajudar-los a navegar, i així identificar el que anomenem el Customer Journey, per tal d’enviar-los comunicacions d’email que els siguin més rellevants», explica la Berenice.

La base suïssa de l’empresa està ubicada a Zuric, que està a només 15 minuts en tren de Baden. El seu horari laboral sol anar de 8.30 a 17.30 h o 18 h, amb una pausa d’una hora o una hora i mitja per dinar (que a vegades també utilitza per anar al gimnàs). Quan plega, normalment torna a casa, tot i que els dijous o els divendres sol anar a prendre alguna cosa amb els companys. I els caps de setmana es queda a passar temps amb el seu fill a Baden, o se’n va a la muntanya amb la família. A més, diu que a l’estiu també li encanta anar al llac.

el millor destí. Analitzant la vida al país dels Alps, aquesta empordanesa explica que una de les diferències més grans que va troba respecte d’aquí és que la gent fa més vida a l’interior, i que són molt estrictes en els horaris. I afegeix que li agrada «el fet que la gent és honesta, educada i amable».

També admet que «si hi vas com a turista, una de les coses que notes més és que tot és molt més car i que no hi ha llocs d’aparcament gratuïts», però en contrapartida «tot està molt net, ordenat, i els paisatges suïssos són veritablement una postal». «Són molt perfeccionistes, i això es nota en qualsevol detall», diu la Berenice, que també afegeix que, a més, hi ha transport públic a tot arreu («moltíssima gent, especialment a Zuric, no té cotxe perquè no el necessita»).

«En totes les cultures i països hi ha coses bones i dolentes», recorda la figuerenca. I Suïssa no n’és una excepció. De positiu, en ressalta «el respecte per la feina, que és molt segur, i que als nens els ensenyen a ser molt independents des de petits i, per exemple, han d’anar a l’escola sols des dels 4 anys». I com a part negativa, que «tot i tenir un 25% d’immigració, majoritàriament d’Europa, la mentalitat és bastant conservadora pel que fa, per exemple, a la dona. Normalment no treballen i es queden a casa cuidant els fills. I a les dones que treballen i tenen fills les anomenen rabenmutter (o mares corb, que no s’ocupen dels seus fills)».

Tot i això, la Berenice diu que, de tots els països on ha estat, es queda amb Suïssa. Actualment només ve a Figueres uns tres cops l’any (considera que «són massa hores de viatge» per venir a passar un cap de setmana), i de moment no té previst tornar a l’Alt Empordà.

Assegura que «viure a l’estranger és una experiència única de la qual aprens moltíssimes coses, a més a més de valorar més el que tens», tot i que admet que «també és dur i moltes vegades pots sentir-te sol». Per això no recomana als joves que marxin si ho han de fer per obligació, sinó que els anima a sortir dels seus cercles de confort «amb una mentalitat oberta, disposats a aprendre i a adaptar-se i, sobretot, que intentin fer l’esforç d’integrar-se aprenent l’idioma». En el seu cas, ja domina el català, l’espanyol, l’anglès, l’alemany i el francès. I continua acumulant milles d’experiències.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li