Arnau Tomàs: “La Schubertíada és un festival molt important per nosaltres. De fet, va ser un dels que ens va descobrir com a grup”

0
636

Abel Tomàs, Vera Martínez, Jonathan Brown i Arnau Tomàs formen des del 1997 el Quartet Casals. Una formació considerada com un dels millors quartets de corda per la crítica especialitzada. Aquest diumenge a les 19.30 h a la Canònica de Vilabertaran posaran el punt i final a la 29a Schubertíada. Una actuació que s’ha convertit en un clàssic del festival


Que és sent quan se’ls considera un dels millors quartets de corda del món?
Una satisfacció. Més que pel fet que altres ens hi considerin, per a nosaltres és una gran victòria interna del grup haver aguantat tants anys junts i fent tan bona música. No tots els quartets ho poden dir, lamentablement. Realment és una recompensa a la perseverança de molts anys.

Vint-i-quatre anys. Quin és el secret per estar en marxa tot aquest temps?
Entendre com ha de ser la convivència en un conjunt de quatre. Tant treballant com convivint. És important que ningú s’excedeixi, que es controlin els cops de temperament. Un cop aprens aquests hàbits, cada any és més fàcil.

Parlant de coses que continuen any rere any. Vostès són uns fixes de la Schubertíada. Que significa per a vostès?
És molt important per a nosaltres. De fet, va ser un dels que ens va descobrir com a grup. Jordi Roch de seguida va confiar en nosaltres. Arrel d’això hem tingut una participació regular. Ens encanta.

En parla amb molt d’afecte.
Per a nosaltres és un festival amb molt bon gust, amb molt bon repertori sempre, cada any em sorprenen les bones idees que tenen. No cau en el populisme d’altres festivals d’estiu de la zona de la costa brava, i d’altres festivals que han caiguts moltes vegades en productes comercials, però no sempre d’una gran qualitat. Per tant, li tenim una gran estima.

Sembla una declaració d’amor.
Per a mi, és l’únic festival de música d’estiu d’aquí Catalunya que té un clar paralel·lisme amb els festivals centreeuropeus de música clàssica.

Caram, me’n parla autèntiques meravelles. Hi ha alguna cosa que creu que li falti a la Schubertíada?
No ho crec. Veig molt bé el plantejament, els escenaris, la serietat, la difusió… Té molt bona nota en tot el que ha de tenir un festival.

M’ha parlat de la programació. He d’entendre que el que vostès interpreten no és decisió seva?
No, no, no. El festival ens dona llibertat total. Ens poden demanar algun desig, alguna idea, però sempre hi ha una bona entesa.

Què hi trobarem en l’actuació d’aquest any?
Un programa bastant variat. A nosaltres ens agrada molt incloure un quartet clàssic, en part perquè és un dels estils que hem treballat més profundament. Començarem amb un re menor de Mozart, és un contrast radical amb una obra contemporània d’un compositor espanyol que vam descobrir a Holanda, i de fet ens ha dedicat una petita peça anomenada «Azoteas alegres», i per acabar Xostakóvitx, de qui sempre que podem tornem a tocar algun tema. Un variat; segle XVIII, XX i XXI.

Després de l’actuació de Vilabertran en poc més de 15 dies, estaran interpretant a Anglaterra peces completament diferents. Com es poden adaptar a aquest canvi de repertori?
L’ideal seria poder-lo mantenir almenys durant un trimestre i anar girant. Però malauradament, cada promotor té els seus desitjos, la seva temàtica. El que sí intentem sobretot és que com a mínim mantinguem algunes obres que ja hem tocat anteriorment. Així costa menys de recuperar. Amb obres noves seria inviable.

Si es tracta de repertori, vostès en tenen molt acumulat.
Sí. Tornar-ho a tocar també és bonic. T’engresca.

Tot i que m’intueixo la resposta… Podrem comptar amb el Quartet Casals en la Schubertíada de l’any vinent?
Jo crec que sí. Allò que diuen: «si la providència ho permet».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li