Ara és l’hora, catalans

Milers de catalans estem al costat de Carles Puigdemont, presi-dent de la Generalitat, per col·laborar en la sublim tasca de fer gran i lliure Catalunya. També en l’arriscada defensa dels mil·lenaris drets històrics, que el nefast article 155 pretén esbocinar.

Felicitem els alcaldes i alcaldesses de Catalunya per la pinya formada entorn del president de la Generalitat, en defensa de les competències, en risc de ser anul·lades pel Govern de Madrid. Felicitem també, tot el poble català, que junt amb els seus alcaldes i alcaldesses, han manifestat un amor il·limitat a Catalunya.

Des del moment que el passat 27 de novembre el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana, Catalunya va quedar deslligada d’Espanya. El govern de Madrid, des d’aquella declaració, no tenia cap facultat legal per dissoldre el Parlament ni per fer cessar el president ni els consellers, en rèplica de la Pro-clama feta. El més propi del govern de Madrid era demanar al go-vern de la Generalitat un diàleg per establir unes propostes cívi-ques. Les penalitats i detencions als governants de Catalunya, nació legalment deslligada d’Espanya, serien i són apel·lables a un Tribunal Internacional.

El Govern de Madrid sempre ha cregut que està per damunt del Govern català. Que els catalans estem sota la seva tutela, Els ca-talans ho neguem rotundament, encara que durant molts anys hem col·laborat políticament amb Espanya.

Fa més de tres-cents anys, el 1714, Catalunya va ser empeltada a la Confederació castellana, contra la voluntat dels nostres avantpassats. Els polítics catalans, en aquells anys que políticament Catalunya estava forçosa sota el govern d’Espanya, no ens hem descoratjat. Hem impulsat industrialment i comercialment Ca-talunya, i a l’ensems, hem propulsat el progrés d’Espanya.

Catalunya ha proporcionat treball a milers d’obrers espanyols desocupats, i hem estat amics amb tots ells, en l’esport, en la cul-tura i en la Fe. Junts amb els espanyols, sofrírem una guerra i una revolució interior nefasta, el 1936. Però, mai els catalans hem deixat de somiar per una Catalunya que governés les pròpies lleis, administrés la pròpia economia i regís les estructures d’una Catalunya moderna.

Actualment, milers de catalans seguim el camí traçat pel nostre president Carles Puigdemont. És cert que no tots els catalans pensen igual. Tampoc pensen igual molts espanyols, disfressats de català, que volen una Catalunya espanyolitzada.

Puigdemont va proposar un referèndum per saber quin era el pensament i desig del catalans en relació amb la forma de govern a implantar.El Govern espanyol s’hi va oposar, apel·lant que el referèndum no era previst a la Constitució espanyola. Que era il·legal.

No és cert. La Constitució la subscrigueren col·lectivament polítics espanyols i catalans. Per tant, els polítics catalans que la va-ren acordar, tenen dret a desacordar-la. El govern espanyol, però, intentà prohibir el referèndum i va ordenar a la policia i guàrdia Civil assaltar col·legis electorals, usurpar urnes i paperetes, i ho feu a diversos pobles i ciutats de Catalunya a cops de porra i incivilment.

El govern espanyol temia que amb el triomf del SÍ, Catalunya se separés d’Espanya i Espanya perdés la font d’ingressos que els proporciona Catalunya.

El referèndum fou un èxit de vots i de manifestació popular. Rebutjat el referèndum pel govern central, el dia 27 d’octubre, el nostre Parlament va proclamar la República Catalana i de nou Catalunya torna a estar amenaçada de penalitats i de presó. El Tribunal constitucional espanyol no té cap dret legal contra unes autoritats que des del dia 27 no formen part d’Espanya.

Catalunya, en la seva història, ha gaudit de jorns de glòria, però també de moments foscos. En aquest any 2017 hem trobat en els camins d’Espanya, espines doloroses. La negativa del referèndum de l’u d’octubre, els cops de porra de la policia sobre ciutadans indefensos, l’article 155, i l’amenaça de cessaments, multes i empresonaments.

Molts espanyols, i també molts catalans, més espanyols que catalans, acusen Catalunya de trencar la unitat d’Espanya amb la independència. No és veritat. Catalunya independent no trencaria la unitat d’Espanya. Catalunya no forma part de l’essència castellana. Va ser empeltada a Espanya el 1714, forçosament. Catalunya té unes arrels diferents.

Som un poble pacífic, amic de tots. A tots donem la mà, també als espanyols dintre de Catalunya, disfressats de catalans. Tots junts treballem amb germanor a l’agricultura, al mar, a les fàbriques, i tots gaudim de la vida familiar, esportiva i cultural.

Exigim que es condonin totes les penalitats aplicades que ofenen Catalunya, o que el govern espanyol vol aplicar. Requerim que s’obrin les presons als presos polítics.

Rosa d’abril, Morena de la Serra,
Estrella resplendent,
il·lumineu la catalana terra
feu-nos, Senyora, un poble independent.