Apunts de Nadal

Unes festes i unes rebaixes estranyes. Les mesures aprovades pel Govern per tal de contenir l’expansió de la variant Omicron van impactar directament a l’inici de les festes de Nadal. I això ha fet que aquestes hagin estat estranyes, diferents. També ho ha estat la campanya de Nadal. Veurem les dades, però tot fa pensar que haurà estat pitjor del que es preveia. Ara venen les Rebaixes i potser serà millors del que es preveia…

Restaurants dilluns i dimarts. La setmana passada vaig tenir uns amics valencians a casa que van aprofitar les vacances per conèixer l’Empordà. Tant dilluns 27 com dimarts 28 de desembre vam haver d’anar a sopar a Figueres. Tots els restaurants de pobles —fins i tot els més turístics— estaven tancats. És evident que la clientela sobretot hi va a partir del dijous i que, per tant, no hi ha suficient massa crítica llevat de les ciutats, però, en plena campanya de Nadal amb molts «turistes» allotjats per la zona, és difícil entendre aquesta manca d’oferta. Es fa difícil entendre que es vulgui desestacionalitzar el turisme i hi hagi una oferta nul·la en un període en el que hi ha molta gent que ens visita, entre Nadal i Reis.

Aquest fet m’ha preocupat perquè sense recursos turístics, difícilment podrem sortir del sol i platja i de la temporada d’estiu.

Enquestes i periodisme polític. Fa una setmana es va publicar un nou baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona. Més enllà dels resultats, la publicació d’aquest baròmetre va evidenciar que el periodisme polític a casa nostra està molt feble. Les enquestes polítiques són un actor crucial en la política, bàsicament per què és la millor manera de saber l’estat d’opinió d’una societat i les tendències polítiques d’aquesta. Entendre, saber llegir i interpretar enquestes és clau per a tothom qui es dediqui a analitzar la política nacional. Però això no passa a casa nostra. I es va poder demostrar fa una setmana. El govern de Barcelona va presentar el baròmetre amb les dades en brut, és a dir, tal qual van sortir a l’enquesta. Sense cuina ni ajustar la mostra. Bàsicament el que responien els enquestats. Això és el que en diem els resultats en brut. Un cop es tenen, s’han de fer dues coses. La primera, ajustar la mostra. És habitual que la mostra (les 800 o 1.000 persones a qui es truca) no coincideixi proporcionalment amb els resultats electorals que es van produir en el seu moment i per tant, uns partits estan sobrerepresentats i altres, infrarepresentats. En el cas del baròmetre d’hivern de Barcelona, el partit del govern estava clarament sobrerepresentat i la resta, infrarepresentat. Per tant, es van donar resultats sense ajustar la mostra. I el segon problema és el que habitualment diem la «cuina», que no és res més que distribuir aquells que no saben que votaran o no ho volen dir. Això es fa a través d’un seguit de tècniques demoscòpiques. El cas és que l’enquesta estava sense cuinar. És a dir, donava uns resultats en brut amb una mostra no ajustada.

El problema és quan tots els periodistes comparen aquestes dades amb les de les altres enquestes (en les que s’ha fet tot el que toca) o amb el resultat electoral. I es titula i es fan titulars informant sobre qui puja o qui baixa. El cas és tan barroer, que no només ningú es va dedicar a mirar si els percentatges sumaven cent o si només entraven tres partits al consistori. Però van informar i publicar sobre un error evident. Un error causat per la voluntat d’algú, però sobretot, pel desconeixement d’uns altres.

La veritat és que si cuinem els resultats del baròmetre, veurem que hi ha un triple empat entre BEC, ERC i PSC. Lluny de totes les notícies que anunciaven una victòria clara del partir de Colau i una patacada dels altres dos.

Però ningú rectificarà tot el que s’ha arribat a publicar encara que sigui evidentment fals. Fake new.

El periodisme d’un país seriós no pot fer aquest ridícul. El problema és que tornaran a fer-ho.