Aporteu o aparteu!

0
1770

«…havien perdut les seves llars, amics i familiars (…) la sensaciĂł que transmetien era que no acabaven d’entendre la magnitud del fenomen, del monstre. La seva actitud era molt humana i alhora molt estĂșpida: seien, sota una manta o sobre una manta, tot esperant que algĂș ho arreglĂ©s tot i mentrestant criticaven a qui ells consideraven que haurien de solucionar-ho tot.»

Aquest Ă©s un petit fragment de l’Ășltima novel·la d’Albert SĂĄnchez Piñol El monstre de Santa Helena que m’ha fet reflexionar sobre aquesta actitud molt humana i alhora molt estĂșpida que descriu Piñol. Aquest Ă©s un fenomen que he detectat en els diversos Ă mbits on actuo professionalment, perĂČ tambĂ© personalment i que es repeteix tambĂ© a tots els espais geogrĂ fics que conec de primera mĂ . M’explico.

A l’Alt EmpordĂ  ( d’on sĂłc i on hi treballo) tinc detectats tot una sĂšrie de personatges a les xarxes socials que nomĂ©s fan que queixar-se, lamentar-se, rondinar, murmurar. . . Que malament que estĂ  Figueres i la comarca. En general si llegeixes el seu historial de post i no tinguessis cap mĂ©s informaciĂł creuries que tot el mĂłn ho fa bĂ© menys a Figueres. Alguns ho fan a cara descoberta amb el perfil personal, altres (aquelles persones mĂ©s covardes) ho fan sota pseudĂČnims. A escala catalana passa el mateix, hi ha qui es dedica a treure la bilis via Twitter i critica ferotgement a tota aquella persona que no pensa com ell (Ă mbit procĂ©s catalĂ , canvi climĂ tic, feminismes, immigraciĂł, etc.).

A Sabadell (ciutat on visc) he començat a detectar-ne alguns d’aquests perfils i, com a l’EmpordĂ , alguns amb perfils personals i d’altres sota pseudĂČnims (persones covardes veig que a Sabadell tambĂ© n’hi ha). PerĂČ aixĂČ no passa nomĂ©s a les xarxes, aquesta actitud molt humana i alhora molt estĂșpida tambĂ© passa en espais i entorns presencials. Un exemple que visc de prop Ă©s l’AFA (antiga AMPA) de l’escola. En aquest espai, igual que a les xarxes socials, hi ha alguns personatges que nomĂ©s fan que queixar-se i criticar en part o totalment les decisions de la junta i de les diverses comissions.

Tot aquest grup de persones que es queixen i critiquen: si ho fas blanc perquĂš ho fas blanc, perĂČ tambĂ© si ho fas negre perquĂš ho fas negre i, fins i tot, si ho fas gris perquĂš ho fas gris, sĂłn o bĂ© gent tĂČxica, segurament amb traumes infantils i familiars, o bĂ© persones no realitzades professionalment, perĂČ tampoc personalment, Ă©s a dir, insatisfetes, perĂČ tambĂ© hi ha gent dolenta. Sigui quin sigui el seu origen sĂłn persones que no aporten res. La seva crĂ­tica no Ă©s constructiva (en el 99% de les ocasions) i no donen alternatives ni fan propostes. PerĂČ el pitjor de tot, segurament el mĂ©s important, es que si els hi ofereixes participar activament i/o fer aportacions declinen amb mil i un motius la teva oferta. . . A tall d’exemple, i seguint amb l’AFA de l’escola de la meva filla, sĂłn persones que no formen part de les comissions, no es llegeixen els e-mails de l’AFA, no assisteixen a les assemblees… AixĂČ sĂ­, a la que veuen alguna cosa que no els hi sembla bĂ© desprĂ©s, ja posen el crit al cel …

Tornem a la comarca d’on soc i on treballo. En el cas de l’EmpordĂ  i a Figueres en concret, les crĂ­tiques, el descrĂšdit, els retrets a la situaciĂł que viu la ciutat sĂłn continus. I jo em pregunto: havent deixat Figueres per Navata, Vilabertran o GarrigĂ s es fa fĂ cil criticar una ciutat en decadĂšncia com la de Figueres. Donar les culpes a l’altre (tot i que segurament tenen raĂł) Ă©s l’opciĂł fĂ cil. Una vegada mĂ©s, i davant una situaciĂł altament complexa, aquesta actitud molt humana i alhora molt estĂșpida que descriu Piñol es fa palesa a les xarxes i a les converses del cafĂš, del bar… de la ciutat.

Davant aquesta actitud, potser cal fer-se una pregunta ja coneguda: no et preguntis quĂš pot fer el teu paĂ­s per tu, pregunta’t quĂš pots fer tu pel teu paĂ­s. Personalment, sota aquesta mĂ xima, allĂ  on he estat, he intentat prendre compromĂ­s, treballar i aportar. D’aquĂ­ cada una de les vinculacions al teixit social on he viscut i on estic involucrat. Penso que criticar Ă©s la via fĂ cil. És millor actuar i aportar. Recordo, per acabar ja l’article, una frase ja clĂ ssica de Joan Fuster: «La polĂ­tica o la fas o te la fan». A totes aquelles persones que tenen aquesta actitud molt humana i alhora molt estĂșpida que descriu Piñol un petit comentari: aporteu o aparteu!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li