Antoni Abad: ‘Hem de recuperar el múscul que tenia la pesca catalana, aquest és el meu objectiu’

Aquest rosinc de 54 anys és des de fa unes setmanes el màxim representant dels pescadors de Catalunya en substitució del blanenc Eusebi Esgleas. Tot i això, Abad no renuncia al lideratge a les confraries de Roses i Girona on ha estat treballant en els darrers anys

Què l’ha portat a presentar-se per presidir la Federació Catalana de Confraries de Pescadors?
El president que teníem, l’Eusebi Esgleas, ha plegat per qüestions de salut. I, entre tots els meus companys em van mig embolicar i jo al final em vaig deixar embolicar.

Això és compatible amb la confraria de Roses i la federació de Girona?
Sí, és perfectament compatible. Jo, precisament els vaig posar una condició: no volia deixar la federació de Girona. Si m’haguessin fet renunciar a alguna cosa hauria deixat la federació catalana. Jo amb els meus companys de Girona estic molt còmode. Hem fet i estem fent moltes coses i ens estem posicionant molt bé al Mediterrani. Estem fent molt bona gestió de molts caladors i no volia deixar-ho. El fet que els càrrecs siguin compatibles em permetrà extrapolar moltes accions a altres províncies. Per tant, ho provem i com que a la catalana hi ha un bon executiu de patrons majors de confraries de la resta de Catalunya el pes també el portaran ells.

Quines aportacions farà vostè amb la seva trajectòria a Roses i Girona?
Hem de recuperar el múscul que tenia la pesca a Catalunya, aquest és el meu objectiu. Nosaltres per culpa d’aquesta crisi hem perdut molt de potencial. Hem perdut molts barcos, pes i tot això ho hem de recuperar. Hem de tornar a ser un sector primari potent. Potser amb menys pescadors i menys barques, però potent, ben instaurat al territori i amb capacitat per fer sentir la nostra veu. Jo entenc que tot el que hem fet a Girona amb la gestió dels caladors, amb les iniciatives de Roses i Palamós, amb l’escamarlà de Llançà, amb els sonsos, amb la pesca-turisme, tot això hauríem de mirar d’extrapolar-ho. No és exagerat dir que Girona és capdavantera del Mediterrani.

Com batallarà a Madrid i Brussel·les?
La Federació Catalana és una federació amb molt de pes perquè entre Catalunya, València i les Balears tenim el 80% de la flota d’arrossegament de la Mediterrània. Tot i això, encara hem de potenciar més la nostra federació i que no es puguin fer coses si no hi ha la federació catalana a la taula. Fa cinc mesos es va crear una interfederativa que aglutina Catalunya, València i les Balears i ara tocarà desenvolupar-la. Aleshores es pot anar a Madrid i dir: Alerta, que sóm el 80%. Poca broma amb això, i si no ens entenem, Madrid tindrà un problema. Així de clar ho dic. Aquest missatge també s’ha de traslladar a la Unió Europea, tot i que allà ja ens diuen que hem d’adreçar-nos al nostre estat membre. I en aquest sentit tenim un filtre. Mentrestant, quan intervingui el secretari de la interferderativa ­­­_que és de Penyíscola­­­_ ha de parlar amb veu de la Mediterrània i Madrid ha de dir: Compte, que aquests són molts! Després, entre nosaltres ja ens barallarem a les nostres taules, si cal.

Quin pla tenen per afrontar la competència de l’Atlàntic, Cantàbric, Pacífic i d’altres aigües?
Nosaltres hem de potenciar el tema de la barca al plat. Per lluitar contra les importacions massives hem de treballar perquè la gent s’adoni que aquest peix d’altres llocs del món no està pescat de la mateixa manera. Nosaltres tenim un bé de Déu i no és igual aquest peix nostre agafat, subhastat i menjat avui.

El consumidor, però, es troba amb uns preus molt diferents. I això, també pesa.
D’acord, potser en aquest sentit ens hauríem de preocupar més de promocionar el nostre peix. Hem de fer més campanyes perquè la gent conegui altres espècies amb uns valors nutritius molts importants, amb uns omega3 brutals. La gent ha de saber que no agafem només gamba, rap i lluç. I, l’administració ja ens ajuda però nosaltres hem de tirar del carro.