Anna Torrentà: «Hem d’aconseguir ser sostenibles i autosuficients»

0
883

És l’alcaldessa d’Ordis des de 2015 i també diputada del Parlament de Catalunya amb el grup ERC. Un dels seus objectius és empoderar el paper de la dona als pobles petits


Quina valoració en fa dels seus mandats des de la seva entrada com a alcaldessa el 2015?
Doncs molt positivament, perquè tot i ser una feina intensa, m’omple. I si el meu pas per aquí ha servit per ajudar algú o al fet que la gent del poble estigui millor, ja em donaré per satisfeta.

Ordis és un micropoble, entenc que no ha de ser fàcil gestionar-lo?
Els micropobles sembla que siguin més fàcils de gestionar perquè són petits, però ben al contrari. Tenim pocs recursos i poc personal i el que una alcaldessa o un regidor ha de fer, no és el mateix que fan els regidors d’una gran ciutat, ja que al no tenir personal, ho fem tot nosaltres. Sí que hi ha uns tècnics que venen dues hores la setmana, però per fer grans feines s’ha d’externalitzar tot perquè si no, no arribaries a cap subvenció ni a res.

A més, subvencions minses, és així?
El que passa amb les subvencions és que ens donen els mateixos terminis que els ajuntaments grans, i com prepares els documents a un mes vista? No donem l’abast, o hem de pagar molts diners perquè ho facin tècnics de fora.

Quins projectes en destaca dels que ha pogut tirar endavant fins avui?
Ufff… És que hem fet moltes coses! I són temes que sovint no te n’adones perquè el dia a dia t’atrapa, però subvenció que surt, subvenció que lluitem. Això fa que de vegades tinguem tant per executar que ens estressem una mica [entre riures]. Però dels temes que destacaria un és la transició energètica, que és el punt fort, un altre el compostatge i la reducció de residus amb la mini deixalleria i ara amb el macro compostador mecanitzat que farem la recollida porta a porta d’orgànica i ens gestionarem el compostatge i el retornarem al poble en forma d’adob. També dediquem molts esforços a la llar d’infants i l’escola, creiem que és la base perquè el poble regeneri. Ara hi ha 40-45 nens i nenes a l’escola, i a la llar uns deu. Podem afirmar que tota la mainada d’Ordis va a la llar i els de 3 a 12 anys, a l’escola. També vull destacar que ara inaugurarem el punt jove, que era una batalla que teníem perquè cal cuidar el jovent i que tingui un punt on trobar-se. De fet, ja ho vam començar aquest estiu amb una furgoteca (foodtruck) que portaven els joves i ara estem acabant el punt jove i començarem una cogestió i un Pla de Joventut. Llavors tenim tot el que té a veure amb la gent gran: volem fer un conveni amb serveis socials per la teleassistència i cobrir-la des de l’Ajuntament pels que tenen menys ingressos.

Al poble tenen un mini aerogenerador, ja es veuen els resultats?
És un molí de vent que al seu moment va ser una prova pilot. Està a l’escola i genera poc, però genera. Una part de la llum de l’escola ve d’aquest mini aerogenerador, però és cert que produeix poc. Amb les noves inversions entrarem de ple en la sostenibilitat energètica, al seu moment era un projecte innovador i és cert que quan hi ha tramuntana els molins no estan ben preparats, tot i que les aspes estan ben dissenyades, però quan bufa molta tramuntana l’hem de parar i no té massa sentit que quan bufi el vent l’hagis de parar. S’ha d’invertir en recerca i investigació perquè siguin eficients i puguin aprofitar tots els vents.

Un altre dels projectes és un parc fotovoltaic, com serà o com s’ha d’entendre?
El que hi ha projectat és un parc fotovoltaic de plaques, però està fet per una empresa gran, és a dir, d’aquests que ara s’han instal·lat a l’Empordà com Eòlic Alberes o Eòlic Marí. Aquí està projectat un fragment d’un fotovoltaic i ara, amb la modificació del nou decret de renovables, s’haurà de veure quin recorregut té o si es torna al punt de partida. Va passar la primera ponència i es considerava un lloc idoni per fer-lo, només deia això.

Però posant plaques solars als sostres o com ha de ser?
No, això agafa camps de conreu. Un primer projecte era de 100 hectàrees, però és una barbaritat per a un poble que té molt poc terme municipal. Ens agafava una proporció molt gran de terrenys de conreu i ens hi vam posar en contra perquè als pobles petits encara hi ha molta gent que viu de la pagesia i la ramaderia i era condemnar-los a desaparèixer. La sobirania alimentària, que tant diem que hem de tenir, no la podem aixafar per la sobirania energètica. Quin sentit té?

I en quines polítiques de transició energètica s’està treballant?
En vistes com va el món, el que hem d’aconseguir és ser sostenibles energèticament i autosuficients. No podem dependre de res i de ningú, almenys energèticament parlant. Depenem de grans companyies que l’únic que els interessa és engreixar les seves butxaques. Ara venen grans fons europeus que ho promocionen i cal conscienciar la gent. Sempre dic que no només és generar electricitat verda a través de fotovoltaiques, eòliques, biogàs o biomassa… sinó que la gent redueixi una mica els seus consums. El nivell de benestar de tothom s’ha d’ajustar, entre creació de generació elèctrica i una reducció de consum. Sovint reduir és més important que reciclar.

Quines problemàtiques diria que té Ordis actualment?
Fa un any i mig vam fer uns pressupostos participatius i van tenir molt èxit, fins i tot la mainada de l’escola va votar través dels seus professors. Amb aquests projectes prens el pols de les necessitats del poble i no van sortir grans problemes, tot i que va haver-hi 101 propostes. Totes eren més aviat relacionades amb temes lúdics i algunes ja s’han executat, com ara fer més accessible la deixalleria i avui tothom té targeta per entrar a la deixalleria quan vol. Amb això vull dir que eren temes fàcils de fer i que el poble no està tan malament. Tot i això, sempre cal millorar. Ara arribarà la fibra òptica, però grans problemes de poble, per sort, no n’hi ha. Potser allà on tenim mancances és en habitatges buits. Tant de bo els propietaris els venguessin o els lloguessin a preus més accessibles perquè els joves es poguessin quedar al poble. Al programa electoral teníem fer una borsa d’habitatge i el que hem fet és que si ets propietari d’una casa i la llogues a gent jove tens una reducció de l’IBI.

I de cara al futur, quins projectes hi ha previstos?
El que ens queda és la inauguració del punt jove, posar en marxa la recollida selectiva de l’orgànica porta a porta, i el que també voldríem aconseguir és la depuradora. Encara hi ha un 3% de municipis catalans que no tenen. El problema és que només som el 3%, però som molts municipis petits. Ens agradaria que fos una realitat, l’ACA ja hi està treballant i sembla que es mouen noves depuradores i nosaltres també volem aconseguir-la. I llavors volem desplegar tot el que té a veure amb el tema fotovoltaic compartit, fer comunitats energètiques entre sostres municipals i habitatges i, si poguéssim aconseguir ser independents energèticament seria el millor. D’altra banda, cal destacar tot el que té relació amb polítiques socials. Per a mi és el més important i penso que s’han de seguir sempre dues línies per gestionar un municipi: que el poble estigui bé, però que la gent del poble també estigui bé. I una de les accions que farem és que ara, per primera vegada, donarem ajudes al transport escolar en estudis postobligatoris. D’aquesta manera promocionem que els joves es formin i això és un valor afegit al municipi. I m’agradaria destacar un tema, que abans m’he oblidat de dir, i és que a Ordis tenim bancs reivindicatius. M’explico, en tenim un pintat de color verd per l’eficiència energètica i també tenim el banc de les dones, on cada 25 de novembre fem el manifest i quan passen coses hi llegim manifestos. De fet, ara he vist que hi havia un ram de flors. Hi crec molt en aquestes accions i el que he intentat és empoderar les dones. Les dones, als pobles, estan invisibilitzades totalment. Han estat les grans matriarques, les que han pujat les cases, les que han treballat més a pagès i mai han cobrat un sou i ho vull reivindicar.

Foto: ÀNGEL REYNAL

Alcaldessa d’un micropoble i diputada al Parlament de Catalunya. Dues realitats molt diverses, és així?
És un salt… [entre riures] diria que no, però dubto que hi hagi algú dels 135 diputats i diputades que hagi passat d’un micropoble al Parlament sense haver passat per consells comarcals ni diputacions. I és un esprint per posar-me al nivell del llenguatge parlamentari, que és farragós i lleig i tot va en sigles. Primer has d’aprendre com funciona tot i el dia a dia és molt intens. A mi m’agrada la política municipal perquè és la més efectiva, i més a un micropoble, que projectes alguna cosa i al cap d’un any o dos ja està fet. A l’alta política o política parlamentària és impossible, els petits canvis que fas ara no els veus fins d’aquí a cinc anys, com a mínim. Aquesta diferència de ritme fa que cridi més alt «visca la política municipal!», perquè és la que et fa patir més, ja que t’ho emportes tot a casa, però és la més agraïda i la que més aporta.

Per a què batalla, Anna Maria Torrentà al Parlament de Catalunya?
M’agradaria lluitar pels micropobles perquè hem estat els més invisibilitzats des de sempre i ara estem començant a tenir veu. És un peix petit que quan s’ajunta amb molts, té molta força. I lluitaré pels micros perquè tenim molt de terreny i estem molt abandonats de la mà de Déu i d’aquesta manera, almenys que la gent del Parlament senti la paraula «micropoble» de tant en tant perquè si no són molt centralistes amb les grans capitals i a nosaltres ens necessiten. L’Alt Empordà és una comarca privilegiada, però complicada, perquè som la que té més municipis i tots ells molt diferents. Aquesta diversitat fa que tot es compliqui, però m’agradaria aconseguir bones xarxes de connexió.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li