Anna Maria Puig: ‘Tenim molt de patrimoni per descobrir i no ens l’hem d’acabar nosaltres’

0
897

És doctora en arqueologia i també la presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), una entitat que enguany, per primera vegada, dirigeix un projecte d’intervenció arqueològica. Puig desgrana al llarg de l’entrevista quina és la xifra de la descoberta de patrimoni que hi ha a l’Alt Empordà i algunes de les fites que ha aconseguit en la seva trajectòria de recerca


Els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 2020 ha centrat la seva publicació en Eduard Puig Vayreda. Per què s’escull aquesta figura?
Després de la seva mort vam organitzar diferents activitats per homenatjar-lo, i les primeres trobades van ser entre amics. Llavors, volíem organitzar algun acte amb visió més acadèmica i va ser quan vam crear el congrés per recordar l’Eduard Puig Vayreda el passat octubre. Arrel d’aquest congrés vam decidir que els articles o les ponències que es presentaven durant les intervencions o articles de qui volgués participar-hi, els publicarien a els Annals, i d’aquí ve l’edició d’aquest any. Va ser la combinació del seguit d’actes d’homenatge a la figura de l’Eduard Puig, que també va ser president de l’Institut d’Estudis Empordanesos. I aquesta és la nostra vinculació més directa, a banda de l’amistat.

Què n’hauríem d’aprendre d’Eduard Puig Vayreda?
Moltes coses [entre riures] hi hauria respostes de caire personal i respostes encarades a la seva àmplia formació i activitat professional, era un home podríem dir del Renaixement, amb molts de coneixements i amb molta experiència.

I de moltes branques, oi?
Sí, de fet, a les diferents taules de ponents del congrés vam desenvolupar-hi les facetes on ell havia participat al llarg de la seva vida i abraça des del món de l’associacionisme al món del periodisme, també passa per la política, el món de l’enologia, els cellers, la vinya… i tot el que fa al món gastronòmic, entre d’altres.

L’Institut d’Estudis Empordanesos és una entitat que coneix molt bé la comarca empordanesa i en sap la història. Què en sabem, per encarar el futur?
Les entitats culturals evolucionen al llarg de la història i neixen per uns motius concrets, a vegades per la preservació del patrimoni i la difusió, i aquest és un dels objectius principals de l’Institut: difondre el patrimoni de l’Empordà de tota mena. I és per aquí per on anem, amb això vull dir que no només és estudiar el passat, sinó valorar-lo i analitzar-lo per saber en quin punt estem i quin rendiment en podrem treure de cara al futur. És una mica la línia que seguim ara des de l’IEE, i per això volem ampliar la visió i fer propostes de futur per la ciutat i per la comarca.

I cap on ha de caminar la comarca?
És complicat de resoldre breument, però crec que amb la consciència de valorar el que tenim i treure’n un rendiment social. També saber quin és el nostre potencial i no perdre’l, però és sobretot això: saber què som i què tenim i treure’n un rendiment, en molts sentits. És bàsic, i més ara, en una situació de desànim que sembla que s’està apoderant de la ciutat i de la gent. És una mica trist, perquè mirar-se els mals però no fer res per solucionar-los, no serveix. I això és precisament el que volem fer a l’Institut d’Estudis Empordanesos, no estar-nos sempre queixant, sinó buscant solucions.

Quina serà la temàtica dels Annals 2021?
Els Annals sempre té la part de dossier dedicat a un tema concret i per aquest motiu hem estat pensant treballar el tema de les pandèmies al llarg de la història. És una novetat que dic ara i potser al final no podrà ser, però la idea inicial és aquesta. Estem intentant trobar especialistes en aquest àmbit que ens permetin tenir una visió més àmplia i veure que el que està passant ara no és res nou, ja que aquí a l’Empordà se n’han patit altres, de pandèmies, al llarg de la història.

Aquí l’Alt Empordà de patrimoni en tenim molt i en coneixem poc, és així?
Tenim un patrimoni que no ens l’acabarem. Sí, queda molt per descobrir, però sovint hi ha un error que molts cometem i és el desfici per anar descobrint, descobrint i descobrint. Això no és suficient, la feina que queda després d’un descobriment arqueològic és molt més gran que el que el mateix descobriment representa. Llavors queda l’estudi, la investigació paral·lela, la preservació, la conservació i la difusió de tot aquest patrimoni descobert i és aquí on és més complex treballar. La part d’excavació pot durar setmanes o mesos però la feina que queda pot ser d’anys. Per tant, tenim molt patrimoni que no ens hem d’acabar nosaltres perquè darrere nostre venen generacions que poden no només millorar una recerca sinó oferir altres mètodes d’investigació, d’estudi o de moltes altres coses que ens faran avançar. Ara no cal cremar tot el que tenim.

Podria dir-me alguna xifra orientativa del que hi ha descobert actualment?
Hi ha monuments que ja estan més esgotats, ja sigui perquè s’hi ha invertit més o són més petits, per tant, s’han pogut acabar més fàcilment; en l’àmbit de la comarca no m’atreveixo a dir una xifra concreta, però devem estar sobre el 20-25%, com a molt, del que està ben descobert, ben estudiat i ben difós.

Com ha afectat la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 al sector de la recerca i la investigació cultural?
Penso que l’afectació encara no ha arribat i vindrà més endavant. Hi havia molts projectes d’obra pública, que comporten una part de recerca arqueològica perquè afecta un subsòl que pot tenir restes, que estaven en marxa i s’han hagut d’aturar. Sí que hi ha hagut baixada de feina però moltes altres feines s’han alentit o ha costat de gestionar, però penso que el més greu encara ha de venir i dependrà molt de la capacitat econòmica de tothom per poder invertir en projectes de recerca, ja sabem que hi ha qui considera que la cultura no és prioritària i pot ser que el sector quedi més afectat en un termini de temps breu.

En què està treballant actualment Anna Maria Puig?
Ara tenim petits projectes d’obres que s’han de tancar, i a Vilabertran hem acabat la consolidació d’uns murs de la terrassa que amb les pluges fortes del 2018 es van desmuntar i s’han netejat, consolidat i ha quedat francament bonic. I a Sant Pere de Roda hem d’anar-hi també a consolidar uns murs que van caure per les pluges, per això dic que són petites coses. El projecte més gran que portem des de l’Institut d’Estudis Empordanesos culminarà el 2021 i és el projecte de recerca que estem fent al voltant de la Basílica de Santa Maria de Castelló. És el més gran que tenim entre mans i el dirigeix l’IEE, amb diferents col·laboradors que ens ajuden a tirar endavant el projecte, però la investigació principal es fa des de l’Institut i és la primera vegada, al llarg de la seva història, que hem aconseguit encapçalar un projecte de recerca arqueològica. Ens complau molt perquè als nostres objectius hi ha la recerca però mai havíem engegat un projecte d’intervenció arqueològica.

Foto: Manel Casanovas

En què es basa el projecte de la Basílica de Castelló d’Empúries?
Parteix d’uns coneixements previs, és a dir, d’uns treballs arqueològics que s’havien fet anteriorment. A través d’aquestes excavacions preventives teníem la certesa que al subsol de l’actual Basílica i al seu voltant hi havia restes d’anteriors temples. Per tant, l’edifici gòtic que veiem ara estava fonamentat damunt de temples del romànic, preromànic i potser fins i tot algun corrent més antic que no sabíem ben bé què era. El que hem fet és incidir en aquestes fases prèvies a la construcció de la Basílica i també en la mateixa Basílica i tot el seu entorn per conèixer el moment i el paisatge en què es van assentar els primers pobladors medievals a Castelló. Això és el que treballem des de diferents camps, no només hi ha recerca arqueològica, també tenim investigadors documentals que estan fent buidatge d’arxius, tenim especialistes que fan estudis complementaris de fauna i geològics, entre altres. Hi ha tot un equip important al voltant d’aquesta recerca per fer un estudi molt global. A més a més, aquest 2021 estem negociant amb el Bisbat de Girona per si ens deixa fer la darrera excavació dins de la Basílica i en funció dels resultats, que són excel·lents els que hem obtingut fins ara, estem preparant un nou projecte de recerca encaminat pel quadrienni següent, 2022-2025 i allargar-lo quatre anys més. Hi ha molt a fer i no només al subsol, eh? Ens interessa l’estructura de la Basílica, l’evolució de la construcció, fins i tot estem avaluant les patologies que té aquest edifici, que n’hi ha i són greus. I arrel dels treballs arqueològics hem vist detalls que ens fan entendre que hi ha un problema estructural molt antic que provoca problemes a l’edifici per trobar-hi solucions.

Què és el més curiós que ha descobert?
A vegades em pregunten què és el més valuós que he trobat i penso que el més valuós és el que he anat assolint amb diferents fites que són culminacions de recerca constant i tossuda. Una fita molt important va ser trobar, per exemple, el Castell dels Comtes d’Empúries, a Castelló. No són grans troballes d’aspecte monumental, sinó de gran contingut històric, la meva tesi se centra en la Roses grega i localitzar la muralla i poder reconèixer la topografia original de l’assentament grec ha estat una fita important. Poder certificar que Castelló d’Empúries té un passat remot al segle VIII, que fins ara no ho havia vist ningú, per mi són les troballes importants. També vaig trobar les monedes de Sant Pere de Rodes, el tresor de monedes d’or, però no és el primer que em posaré a la boca, hi ha altres fites de recerca que són les que em motiven a seguir treballant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li