Anna Aparicio: ‘El problema que tenim és que no hi ha prou equipaments esportius a la ciutat’

0
887

És l’actual gerent i propietària de l’establiment Base Esports Josep. Una de les botigues relacionades amb el món de l’esport amb més trajectòria de la ciutat de Figueres. Fa trenta-nou anys que la família va obrir el negoci del carrer Josep Pella I Forgas. A l’entrevista destaca les pujades i baixades del mercat durant l’any pandèmic i dels esports que han anat a l’alça, entre altres


Com s’han encarat els mesos que portem de pandèmia des del negoci comercial?
Pel que fa al 2020, puc dir que vam acabar l’hivern a mitges. Es va tallar l’esquí i tot ja va començar a ser nefast. Llavors, els mesos de març i abril vam estar tancats. Al maig vam obrir i el fet de tornar a pujar persiana va anar molt bé perquè va arriar el moviment i va haver-hi una pujada de vendes important. És normal perquè la gent, com que no va poder sortir durant un mes i mig, es va engrescar a sortir a caminar, córrer o fer esport. I en el nostre cas, aquest canvi, ens va beneficiar perquè vam vendre calçat i roba d’esport. A més a més, la gent per estar a casa també volia roba còmoda, i a nosaltres, entre cometes, això ens va anar bé.

Quan semblava que es remuntava una mica l’activitat, Figueres confinada.
El problema torna a arribar quan el mes de juliol es va confinar Figueres i va tornar la davallada. Aquest ha sigut un any de pujades i baixades important, i el que més ha afectat han sigut els tancaments. La gent ha sortit a caminar, córrer, anar amb bicicleta… Hi ha hagut un moviment espectacular pel que fa a calçat per caminar o running, i de les bicicletes ja no en parlem… No hi ha estoc de res. Durant els mesos de confinament, va ser una bogeria l’augment de vendes de bicicletes de spinning, cintes de caminar… Una bogeria! Anaven tan buscades que avui en dia l’estoc encara està trencat. Hem passat un any i encara no hi ha estocs.

Com ha acabat l’any?
L’hem acabat fatal, en el sentit que entre un tancament i altre hi ha hagut confinament municipal i també comarcal. I si hi sumes que a les estacions d’esquí no podíem anar-hi, i és un dels nostres punts forts. Enguany ha anat a zero aquesta temporada perquè no s’ha pogut fer res.

Anant als inicis, Esports Josep neix el 1982 de la mà del seu pare. Com ha vist evolucionar la botiga?
La botiga es va inaugurar el mateix any que la Copa del Món de Futbol de 1982 i va ser l’endemà de Sant Jordi, és a dir, el 24 d’abril. I l’he vist canviar tant, el comerç d’aquesta ciutat… Es va evolucionar molt en una època en què Figueres comercialment estava molt amunt, més amunt que Girona, i es notava moltíssim, perquè venia gent de fora, de les comarques gironines, i també de la província de Barcelona, per les segones residències. Després, amb els anys, va haver-hi una davallada forta del comerç i ens hem quedat una mica estancats. Actualment estem fent un tomb i a veure si reflotem la ciutat i el comerç d’una vegada.

La davallada comercial va ser forta. Què va passar?
Més que davallada comercial penso que és davallada de ciutat. En ser davallada de ciutat, afecta a tothom en general i a diferents sectors. No només comercialment parlant, sinó tots els negocis de la ciutat relacionats amb altres sectors com ara restaurants, hotels, oci…

Aquesta va ser una de les primeres botigues relacionades amb el món de l’esport de Figueres?
La primera va ser la del senyor Prada, que és molt anterior a nosaltres. Ells primer estaven situats al carrer Pep Ventura, i després van canviar la botiga a la Rambla. Esports Prada van ser els primers a tenir una botiga d’esport i després tot darrere vam començar nosaltres. I fins el dia d’avui, que ja portem 39 anys.

Arrel de la pandèmia, en quin esport diria que s’ha notat més augment de la seva pràctica?
Sobretot el running. Ara tothom s’atreveix a anar a córrer o a caminar, hi ha tanta gent que fins i tot és un problema [entre riures]. Primer va ser «l’efecte Kilian Jornet» a la muntanya, llavors tothom volia o pretenia ser Kilian. Sense tenir-ne idea. I està molt bé, eh? Però tothom s’atreveix a córrer sense fer-se cap prova d’esforç i això és el primer que hauria de fer una persona que vol començar a practicar aquest esport. Hi ha gent que comença als 40 o 50 i es posen a córrer molt fins que han de parar obligats per una lesió o el que sigui. S’han de seguir pautes, fer el que hauria de ser el correcte, i amb la pandèmia tothom ha volgut sortir, caminar… I que quedi clar que és molt bo per la salut física i mental d’un mateix, però sempre s’ha de fer amb precaució i sabent fins on arriba el teu cos.

De la salut mental se’n parla poc i aquests mesos és més important que mai.
La gent ha quedat molt tocada mentalment parlant, passar tant de temps a casa sense poder sortir o fer res, afecta molt. I als esportistes d’elit ja ni en parlem…

Al món del ciclisme també hi ha hagut una dèria per sortir a voltar que Déu-n’hi-do. Què ho fa?
Ara la situació que hi ha amb la bicicleta és el mateix que amb el running, que hi ha molta afició i gent que, arran de la pandèmia, s’hi ha aficionat. L’exemple durant el confinament era molt clar: si anaves al castell de Sant Ferran o al camí de Caboques, semblava que fos la rambla de Figueres de la gentada que hi havia. I ara tothom s’ha tirat a la bicicleta, tant de carretera com de BTT, però sobretot carretera. I és per això que arran de la pandèmia s’han trencat els estocs de totes les marques ciclistes i s’ha venut tot el que et puguis imaginar.

Abans de la pandèmia, un dels esports de moda era el pàdel.
Comercialment parlant, el pàdel és l’esport més corrupte que hi ha. Ara sembla que juguen a veure qui ven o qui té la pala més econòmica. La gent juga massa amb aquesta premissa, i al final les botigues que ens dediquem a l’esport acabarem sense tenir material relacionat amb l’esport del pàdel. Hi ha un tràfic de pales impressionant, surten marques per tots cantons i hi ha gent, a tot arreu, que ven per sota mà. A les botigues d’esport ens ha anat baixant molt la venda d’aquests productes i ja et dic, és el més corrupte de tots.

Abans esmentava l’esquí. Una de les branques potents d’Esports Josep, i sembla que aquest any la temporada no serà bona.
Vam acabar malament la temporada passada i aquest any podem dir que la temporada ha sigut en blanc. És molt dur aguantar això, i intentarem fer tot el que puguem. Gràcies a Déu hem anat suplint tot el que hem pogut amb el que comentava de l’augment del running o altres esports, i per això hem intentat suplir els guanys i les pèrdues així. No s’ha pogut fer ni molt menys el mateix que altres anys, però si més no, ho hem intentat encarar de la millor manera. Espero que l’any que ve puguem esquiar bé, perquè un any es pot aguantar, però dos anys seguits, no.

Creu que ara com a societat som més esportistes o el que fem realment és més postureig esportiu?
Crec que la gent, cada vegada més, s’ha conscienciat i ha après que fer esport és saludable i molt important per un mateix. Sempre hi ha, sobretot entre el jovent, qui fa molt postureo quan fa esport, però també hi ha la persona realment esportista i penso que guanya l’esport per sobre el postureo, evidentment.

Foto: Àngel Reynal

La situació de la covid-19 ens ha demostrat, encara més, que hem de tenir una vida sana i activa.
Exacte, amb l’any que hem passat, la gent s’ha conscienciat molt més. I mentalment ha afectat molt, el primer que hem de fer és recuperar-nos en tots els sentits, la gent ha guanyat talles, mentalment no està bé i compte amb la mainada, eh? Sense competició durant molts mesos, han perdut el ritme de joc i el ritme de tot. Les competicions tot just han començat ara i he vist algun partit i tingues clar que ha afectat parar durant tant de temps la competició.

Precisament, des del negoci també col·laboreu amb entitats de la ciutat. Com és la relació?
Fem equipacions per a clubs de diferents esports i col·laborem amb aquests sense problema, tot i que a vegades és complicat. A Figueres hi ha molts clubs, però falten infraestructures. El problema més gran que tenim és que no hi ha prou infraestructures esportives a la ciutat. Hi ha una manca de fa molts anys.

El que em costa d’entendre és que una ciutat amb tants clubs esportius no s’unifiqui amb un sol nom o sota un mateix paraigua.
És molt difícil i gairebé impossible. Cadascú fa el seu camí, tot i que estaria molt bé que tots s’ajuntessin. Però aquí Figueres, almenys la part que més conec, que és el bàsquet, penso que és bastant inviable. Cadascú va per la seva banda: per exemple, l’Adepaf està fent molta feina perquè gairebé van començar de baix i ha anat pujant de mica en mica. I ara sí que es fa una mica més de segmentació, ja que els nois entrenen aquí i les noies a Peralada, i així és com es treballa, per exemple, a Girona. Allà passa el mateix, tots els clubs de la ciutat porten «orgull gironí» a la samarreta, el futbol, el bàsquet, l’hoquei… Però són clubs independents. I aquí passa el mateix.

Quin ha de ser el futur d’Esports Josep?
He fet, faig i faré tot el que pugui per tirar endavant. Aquests moments són molt difícils, però ens estem encaminant cap allà on va l’esport. Anem fent les pujades i baixades que fa el comerç esportiu i veure cap on tira, seguint sempre la mateixa línia que va la gent. El que ha anat molt bé és la campanya de «Comprem a Figueres» que ha fet l’Ajuntament amb Comerç Figueres Associació, ja hem esgotat tots els vals i ha tingut bona acollida. Ara més endavant es farà la iniciativa per a les altres franges d’edat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li