Àngels Ponsa: ‘Una consellera de Cultura no pot fer bones polítiques culturals si no es mou pel país’

0
957

El 3 de setembre de 2020, en una remodelació del Govern amb tres canvis de consellers, va agafar les regnes de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquell moment van començar les visites regulars a diferents punts culturals de Catalunya. La darrera setmana va estar visitant Castelló d’Empúries i la Ciutadella de Roses, on ha tingut una estona per conversar amb nosaltres


Fa un temps fantàstic. No sembla hivern. Potser per això quan acaba la visita ens assentem en un banc de la Ciutadella. Començo.

Que li ha semblat la visita?

Ja havia estat aquí, però com a ciutadana. És una cosa que m’agrada fer quan tinc una estona lliure. Avui la visita i l’explicació d’en Carles Pàramo fa que t’emportis un plus. M’en vaig amb molt més coneixement. El coneixement del patrimoni també et dona el coneixement del país. Som el que som perquè tenim una cultura i un patrimoni que ens funciona.

Una cultura que vol aconseguir el 2% del pressupost en 4 anys. Ho veu factible en el context actual?

Si, i ho dic amb convenciment. Aquest any desgraciat que hem passat el 2020, hem aixecat 52’7 milions d’euros més del que hi havia. És veritat que són per fer front a una pandèmia, però si els hem pogut treure en aquest moment també els podem treure perquè en aquests 4 anys arribem al 2%.

Una demanda que fa molt temps que es persegueix.

Sí, però ara està calculat. Està pensat. No és capriciós. Ara hi ha una consciència que això passi. Vam poder fer que a l’últim ple parlamentari s’aprovés in extremis aquesta proposta. Ara estem a 1 i poquet, s’incrementarà un 25% del pressupost anualment fins arribar al 2. Hi crec fermament. A més, en campanya els polítics s’ho van fent seu. Mentre l’equip que hi som ara en tinguem la responsabilitat, ho lluitarem amb ungles i dents.

N’hi haurà prou amb aquest 2%?

A veure, amb Cultura mai n’hi ha prou. Quan estàs en aquest emplaçament i veus el que s’està excavant i tot el que caldria excavar i l’extensió… I parlo de patrimoni, però podria parlar de la creació, que hem d’ajudar molt més als nostres creadors, en tots els àmbits de la cultura fan falta diners. De moment, si podem anar incrementant i arribar al 2%… això ens ajudarà molt. Després ja seguirem, ens hem de plantejar objectius ambiciosos, però reals. Si fem volar coloms tampoc arribem enlloc.

Aquest darrer estiu, en aquest mateix espai, es va celebrar complint estrictament les mesures de seguretat, el festival Sons del Món. Es té en compte experiències com aquesta, o la de la sala Apolo del desembre, en el moment d’avaluar les limitacions, d’aforament, accés…?

Justament la Comissió de Cultura i Salut hi estem treballant. Estudis com el de la Sala Apolo, el Temporada Alta i altres activitats, ens poden ajudar a que de cara al primavera, potser al voltant de Sant Jordi, puguem fer una represa del món cultural.

Un retorn al complet?

No podem dir que tornarem a una normalitat com el 19. Cal tocar de peus a terra, però segur que podrem fer algunes coses que potser l’any passat no vam poder fer. Sobretot si el carnet de salut el podem tenir disponible al mòbil. Si ens podem fer una PCR abans, o fins i tot els test de saliva, que sembla que van evolucionant i que són autorealitzables. Tot això pot fer molt més fàcil la logística. Això, i que tinguem un nivell d’immunitat activa mes important, que ara encara no hi som perquè les vacunes de moment no són suficients, fa que de cara a la primavera i l’estiu, puguem fer coses com les que comentaves.

Considera lògic que un ciutadà de Portbou no pugui venir a Roses a veure Teatre, però sí que pugui anar a veure un míting a Lleida?

Bé, això és la gran polèmica que tenim en aquests moments. Primer val a dir que les eleccions venen imposades per un tribunal, sense tenir en compte les advertències mèdiques. Un cop el tribunal decreta això, no podem desobeir. Crec que tots els partits polítics, jo parlo pel meu que es així, hem demanat que no es vagi a mítings fora de la ciutat on es viu. Els partits polítics hem posat el seny que no ha posat el tribunal i hem dit que no es surti del municipi. Hem aprés ha fer-ho de forma telemàtica.

Tot i això el problema no es resol.

En la disjuntiva que em poses és veritat que s’haurien de fer mesures més quirúrgiques. Certament en aquestes ciutats capitals de comarca es podria haver fet un salconduit per anar de teatre, concert, o el que sigui. Però el nivell tant variant de pandèmia que hi ha, ho dificulta. Una comarca pot estar bé, però apareix un brot gros, per exemple, en una empresa, i això fa que els nivells es destarotin. Tot ha sigut molt difícil.

Ara ja tenim el cens de l’artista.
Sí. I ja hem començat els passos següents. Hi ha molts temes que depenen estrictament de l’àmbit laboral, que són competència de l’Estat i això ens és més difícil. S’han de buscar formules, ja sigui com els contractes intermitents que tenen a França. Això ja està inventat, nomes cal aplicar-ho.

Vostè acostuma visitar diferents indrets de Catalunya. Què li aporta això?

Les he fet des del dia 3 de setembre. Crec que una consellera de cultura no pot fer bones polítiques culturals si no es mou pel país. Així de primera mà veus fórmules de col·laboració amb els ajuntaments, com pots crear complicitats per avançar amb les universitats, amb els centres d’estudi que hi ha en aquell municipi.

A més de guanyar-hi coneixement.

Sí. Són molt útils aquestes visites, et donen aquest coneixement, i a sobre tens el contacte amb la gent que està al peu del canó, parles amb arqueòlegs, arxivers, directors i directores de museus, amb tot el teixit cultural que és tant ampli que fa que no l’abastis.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li